La salut mental dels menors a Girona manté xifres rècord d’atenció

La salut mental dels menors a les comarques gironines es manté en xifres molt elevades d’atenció. Els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) de la Xarxa de Salut Mental de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) van atendre l’any 2025 un total de 8.557 infants i joves, una xifra que suposa un increment del 0,9% respecte a l’any anterior, quan se’n van comptabilitzar 8.482.

Tot i que el creixement és moderat, les dades confirmen que la demanda d’atenció especialitzada en salut mental infantil i juvenil continua a l’alça i es consolida en xifres rècord. En paral·lel, l’activitat assistencial es manté pràcticament estable respecte a l’any anterior: els CSMIJ gironins van registrar 67.591 visites durant el 2025, molt a prop de les 67.896 del 2024. Això apunta que els casos que arriben als CSMIJ no només requereixen una primera valoració, sinó també continuïtat assistencial.

Aquest volum d’activitat situa els serveis de salut mental infantil i juvenil com un dels àmbits de més pressió dins del sistema sanitari. Les xifres evidencien que no es tracta només d’un augment puntual de consultes, sinó d’una demanda sostinguda d’acompanyament i seguiment especialitzat per part d’infants, adolescents i joves.

Els centres de salut mental infantil i juvenil atenen menors amb problemàtiques diverses, des de trastorns del neurodesenvolupament fins a dificultats emocionals, conductuals o situacions vinculades al context familiar, escolar o social. Segons les dades dels darrers balanços, els diagnòstics més freqüents han estat el trastorn de l’espectre autista, el TDAH i els anomenats codis Z, que fan referència a factors que influeixen en l’estat de salut i en el contacte amb els serveis sanitaris.

Un altre element rellevant és el pes dels casos amb més dificultat clínica o social. En l’últim balanç disponible, una part significativa dels pacients presentaven diagnòstics amb condició de complexitat en salut mental, fet que implica necessitats d’atenció més intensa, coordinació entre professionals i seguiment continuat.

La situació reforça la importància de la detecció precoç i de la coordinació amb altres àmbits clau en la vida dels menors, com l’escola, l’atenció primària, els serveis socials i les famílies. També posa de manifest el repte de donar resposta a una demanda que s’ha anat consolidant els darrers anys i que manté la salut mental infantil i juvenil com una de les preocupacions creixents al territori.

Subscriu-te per seguir llegint