Compartir un vi de manera conscient com un acte de resistència
Anna Espelt reflexiona sobre l’autoexigència de les dones i reivindica la conversa i la comunitat per reconnectar en aquest món

La viticultora Anna Espelt durant la seva intervenció a l'hotel Carlemany de Girona. / Marc Martí

La viticultora Anna Espelt va iniciar la seva intervenció amb una reflexió introspectiva arran d’una entrevista prèvia a la Nit de la Dona, titulada «Aspiro que les dones puguem ser igual de mediocres que els homes». Va explicar que aquell titular li havia generat una allau de missatges i que la va sorprendre especialment «la dicotomia» entre les reaccions d’homes i dones. Això la va portar a concloure que les dones sovint s’autoimposen «un nivell d’exigència molt alt», que, a vegades, «ens fa perdre moltes coses».
Pagesa i hereva d’una família de viticultors de moltes generacions, Espelt va explicar que, quan va acabar la carrera, pensava que «això de la igualtat ho teníem fet». Però en incorporar-se a l’empresa familiar es va trobar amb un entorn «molt masculinitzat». Recordava, per exemple, que els tractoristes «se’m saltaven i anaven a parlar amb l’avi». Per fer-se un lloc en aquell món, intentava adaptar-se fins al punt de definir-se, amb un humor, com «un home amb tetes».
Malgrat les dificultats, Espelt va perseguir el seu objectiu: «fer vins de l’Empordà molt i molt bons». Va relatar com, a la finca de Mas Marès, la seva família va apostar per un model de viticultura orientat tant a la qualitat del vi com a la prevenció d’incendis i la preservació de la biodiversitat. Durant disset anys va treballar un paisatge pensat «no per si venia un incendi, sinó per a quan vingués». Quan finalment el foc va arribar el 22 de febrer del 2022, el projecte va demostrar l’eficàcia: la finca va actuar com a barrera natural.
Una proposta simbòlica
Espelt també va reivindicar el valor de la connexió humana i de la cooperació amb altres agents. Segons ella, l’èxit del projecte només havia estat possible gràcies a la bona entesa entre científics, tècnics, administració i família. A partir d’aquí, va enllaçar aquesta idea amb una reflexió més àmplia sobre el vi com a «lubricant social» al llarg de la història, una eina que afavoreix la conversa, els vincles i la idea de comunitat.
Per acabar, va fer una proposta simbòlica al públic: comprar una caixa de vi amb el compromís de «compartir cada ampolla conscientment amb algú important». També va convidar les assistents a retrobar-se l’any següent, al voltant del solstici, al Pla de les Gates de la seva finca, per compartir què havia passat després d’aquelles trobades al voltant del vi i de la conversa.
Segons Anna Espelt, en un món on cada vegada són més presents les pantalles i l’aïllament, «el millor acte de resistència que podem fer és tornar a reconnectar».
- Els Mossos detenen el conductor del cotxe on viatjava el jove mort a l'AP-7 a Llers
- Un professor d'un institut de Salt recorre a la justícia perquè creu el van situar en últim lloc per les seves opinions
- Els apartaments a la Costa Brava s’encareixen: aquests són els preus per aquest estiu
- Arnau Ramió, expert en IA: 'Pensar que la intel·ligència artificial no eliminarà llocs de treball em sembla impossible
- Furts sobre rodes: la ruta dels grups que baixen a robar als supermercats gironins
- El cor gironí que actuarà a l’Estadi Olímpic per donar la benvinguda al Papa: 'És històric, siguis o no catòlic
- Mor el copilot d'un turisme en un xoc frontal a la C-63 a Lloret de Mar
- La Seguretat Social retirarà part de la pensió de viduïtat el 2026 als qui superin aquest límit d’ingressos