«Tot el que rebem dels malalts i les famílies dona sentit a la nostra tasca»

Què ha significat per a vostè rebre aquest guardó?

M’ha emocionat especialment, perquè crec que s’ha valorat la implicació amb els pacients i les seves famílies, que afronten amb gran fortalesa el procés de malaltia avançada i de final de vida.

Quan va descobrir que la medicina era el seu camí i què la va portar, concretament, cap a les cures pal·liatives?

Sincerament, una sèrie de circumstàncies van afavorir tant la decisió d’estudiar la carrera de Medicina, com la d’escollir l’especialitat d’Oncologia Mèdica. I el fet de dedicar-me a les cures pal·liatives sí que va ser una decisió personal, arran de l’oferiment d’un projecte molt engrescador, com és la posada en funcionament d’un equip d’atenció pal·liativa a domicili. Tot el que ha vingut després és un regal. Una psicòloga referent fa temps em va dir que d’alguna manera estem predestinats a l’hora d’escollir el nostre futur.

Les cures pal·liatives exigeixen molta preparació tècnica, però també una gran fortalesa humana. Com s’aprèn a acompanyar el dolor i la fragilitat dels altres?

Un element molt important és la motivació personal i la il·lusió. Evidentment, també hi ha d’haver una formació, que t’ajuda a saber gestionar millor sobretot els aspectes emocionals. Aprendre al costat de persones referents amb experiència també és molt important. I a poc a poc vas configurant la teva pròpia manera de fer, a través d’una barreja de coneixements, habilitats, i sense perdre mai la compassió envers els altres. La clau està a saber veure que hi ha un intercanvi: cuidem i acompanyem els malalts i les seves famílies però sovint rebem molt més d’ells. I això dona sentit a la nostra tasca, i m’atreviria a dir, que a una part important de la nostra vida.

Fa anys que lidera la unitat de pal·liatius del Santa Caterina. Com ha evolucionat aquesta especialitat i què creu que encara no entén prou la societat sobre la seva feina?

La societat actual és complexa i això es reflecteix en tots els àmbits. Els avenços mèdics van molt de pressa, cada vegada es curen més malalties, o bé es troben tractaments que les cronifiquen. Però no podem perdre de vista que en algun moment de la nostra vida és possible que ens trobem en una situació de malaltia avançada i en progressió que requereixi prendre decisions més dirigides a prioritzar la qualitat de vida. És bo pensar-hi, parlar-ne i deixar-ho escrit en un document de voluntats anticipades. És en aquesta part de la vida que els equips d’atenció pal·liativa podem ajudar.

Ens podem trobar en una situació de malaltia avançada que requereixi prendre decisions

Les professions sanitàries, i especialment l’atenció i la cura, són espais molt feminitzats. Com ha viscut vostè aquesta realitat al llarg d’aquests anys?

Hi ha una feminització general en les professions, i en l’àmbit de la salut potser encara més. Es diu també que per exercir determinades professions és necessari tenir més habilitats en comunicació, gestió emocional… jo sincerament veig que depèn més de la persona. Estic envoltada de molt bons professionals dels dos sexes.

Al llarg de la seva trajectòria, ha tingut referents que l’hagin marcat especialment en la manera d’exercir la medicina i tractar els pacients?

Vaig tenir el privilegi de treballar amb la persona referent per excel·lència en atenció pal·liativa, Dame Cicely Saunders, al St Christopher’s Hospice, a Londres. Però el meu referent més proper, i que em va influenciar més perquè decidís fer cures pal·liatives, és el Dr. Xavier Gómez-Batiste, que és qui va iniciar les cures pal·liatives a Catalunya, que actualment ja estan molt consolidades.

Hi ha algun moment viscut amb un pacient o una família que l’hagi canviada personalment o que li hagi reafirmat el sentit de la seva professió?

Al llarg de tots aquets anys he viscut moltes situacions que m’han anat marcant. No puc evitar pensar en un pacient que tenia la carrera universitària recent acabada i amb la il·lusió posada en una nova oferta de feina, que ens va donar una lliçó de vida a tots.

A banda de l’assistència, també ha estat vinculada a la docència. Què intenta transmetre als futurs metges i professionals sanitaris?

Per una banda, la il·lusió i les ganes d'ajudar els pacients, amb una visió holística, tenint en compte aspectes biopsicosocials de la persona amb malaltia. Per una altra, contribuir a la formació de nous professionals en diverses etapes a la Universitat de Girona. El curs passat vam iniciar una assignatura optativa específica de cures pal·liatives i ha estat molt ben rebuda. A més, treballem amb residents de medicina de família de tercer any que venen a fer pràctiques a la nostra unitat durant un mes, i troben que els hi és de molta utilitat. És la nostra responsabilitat ensenyar bé, perquè ells són els cuidadors del futur. Al final també aprenem d’ells.

Hem iniciat una assignatura de cures pal·liatives a la Universitat de Girona i ha estat ben rebuda

Quin missatge donaria als joves que potser encara no saben si serien capaços d’afrontar una especialitat com les cures pal·liatives?

Si es fa amb il·lusió i ganes, és la manera de sortir-se’n. És una disciplina de molta utilitat per a qualsevol especialitat en la qual es treballi.

Després de tants anys de professió, què diria que ha après de la vida gràcies als seus pacients?

Segueixo aprenent i sorprenent-me cada dia. Em sento agraïda per haver pogut gaudir i continuar gaudint amb aquesta feina, ja que he rebut més que el que crec que he donat. He constatat que hi ha pacients i famílies molt agraïts. M’agradaria que el dia que em toqui a mi rebre atenció sanitària, trobi l’ajuda necessària i ho sàpiga portar dignament.

Subscriu-te per seguir llegint