«El turisme és una oportunitat, però si no es gestiona pot ser una amenaça»

Què significa rebre aquest reconeixement?

Molt d’agraïment. Quan tota la vida l’has passat a Girona, treballat a Girona, fet coses a Girona, s’agraeix.

A qui dedicaria aquest premi?

En primer lloc, als guies. Sovint és una feina que no està prou valorada. També al turisme, perquè hi ha moltes veus en contra i un petit caos en tot aquest món del turisme. I, finalment, a l’Associació Gironina d’Empresàries perquè jo en soc molt d’associacions i una associació de dones empresàries és necessària. M’ha ajudat molt al llarg de la meva vida.

Creu que premis com aquest són necessaris per donar visibilitat a les tasques de la dona en diferents àmbits?

Sí. És molt important donar aquesta visibilitat i donar aquest reconeixement a dones, perquè moltes vegades elles no són el cap visible de les coses, però són un valor importantíssim.

Moltes vegades les dones no són el cap visible de les coses, però són un valor importantíssim

Porta tota una vida lligada en el món del guiatge. Quan va començar, va ser més difícil pel fet de ser dona?

El turisme és un sector molt feminitzat. Sempre hi ha caps d’àrees o de departament masculins, però tot el que penja, són dones. Els guies devem ser un 75% dones, tot i que la cosa està canviant una mica.

En quin sentit canvia?

Hi ha més homes que s’incorporen i ja hi ha directores d’hotel.

Fa dècades que està en aquest món. L’apassiona tant com el primer dia?

Sí, és un món interessantíssim. El turisme és un sector molt apassionant, si t’agrada, perquè és una mica tot. Implica contacte amb la gent, amb les finances, amb la gestió empresarial, però en lloc d’estar tancats en oficines, estem tots obligats a moltes relacions.

Com ha evolucionat el turisme?

No estic segura que hagi evolucionat. Hi ha molts més agents i hi ha molts més turistes, però l’objectiu és el mateix. La gent vol sortir per descobrir un lloc que li pugui aportar coses. Em sembla que és el que pretenia la gent fa trenta anys i és el que pretén la gent avui. Abans era venir a Girona per Joc de Trons, i ara serà per Enredados.

I de l’intrusisme professional que en pensa?

És un dels grans mals. El turisme sempre ha estat molt ple d’intrusisme, en free tours o allotjaments. El turisme té un petit problema i és que està molt atomitzat.

Un dels canvis a Girona ha estat l’arribada de ciclistes?

Sí, és un clar exemple de l’evolució del turisme a la ciutat. Fan el mateix que fa un turista, però ho fa en bicicleta. Fa temps demanaven que hi hagués turisme de qualitat, i és aquest.

L'arribada dels ciclistes a Girona és un clar exemple de l’evolució del turisme a la ciutat. Fan el mateix que fa un turista, però ho fa en bicicleta

Amb l’entrada de les noves tecnologies, que pràcticament fan el recorregut ells mateixos, considera que la figura del guia turísitc encara és imprescindible?

Molt imprescindible. El que no et fa el ChatGPT és interpretar del tot. Nosaltres interpretem en funció de qui tenim davant. Segurament arribarà, però encara no.

Té por que passi això?

Por, no. T’adaptes.

I el perfil del turista ha evolucionat?

Es nota que la gent fa temps que viatja i hi ha coses que ja sap. Potser fa trenta anys hi havia gent que no sabia coses. Els canvis d’hàbits la gent no els portava bé, ara és molt més viatjada i en sap més de tot.

El turisme ha crescut molt en els últims anys. És una amenaça o una oportunitat?

Soc molt optimista i crec que és una oportunitat. És claríssim, però, que s’ha de gestionar i ser valent. Si no es gestiona, llavors pot ser una amenaça molt profunda.

Què ha de tenir un bon guia turístic per ser bo?

Coneixements, evidentment, però no ho són pas tot. Hi ha d’haver molta empatia perquè el guia té l’obligació de mirar-se la persona que té davant i veure si allò li interessa, i s’ha d’adaptar la visita al que li interessi.

Es fixa en guies turístics quan va de viatge?

Sí. Veus coses que després fas. És com tot, són aprenentatges.

Si hagués d’escollir un lloc que tant sí com no ensenyaria a la ciutat de Girona o la província, quin seria?

La meva estimada Girona. No me’n canso mai. El call o la Catedral estan molt bé, però tota la part de Sant Pere de Galligants, per exemple, és una part molt bonica d’ensenyar.

M’agrada ensenyar la meva estimada Girona. Sobretot, la part de Sant Pere de Galligants, és molt bonica

Creu que els Gironins coneixen prou Girona?

Déu n’hi do. N’hi ha molts que reben familiars o amistats de fora i ens contracten perquè no tenen clar que ho coneixen prou. Però el gironí s’ha interessat molt pel Barri Vell i potser no et sabrà dir determinades coses concretes, però sí que et sabrà portar o et sabrà passejar.

I del límit que han posat de 25 persones màxim en els grups turístics, què en pensa?

El turisme s’ha multiplicat tant que s’han de prendre mesures. Fa vint anys podia portar seixanta persones, però hi havia aquests seixanta i no hi havia pràcticament ningú més. La gent t’escoltava i era una qualitat. Ara és impossible, perquè hi ha tanta gent, que amb 25 gairebé no et senten.

Ho reduiria encara més?

Seria valenta obligaria a anar amb ràdio guia. És una manera de fer silenci.

S'ha de potenciar més el turisme durant l'hivern?

Sí, sempre s'ha de potenciar. També és molt difícil, no pots esperar tenir l'èxit que pots tenir un mes de maig o de juny.

S'ha de potenciar el turisme durant l'hivern, però no pots esperar tenir l'èxit que pots tenir un mes de maig o de juny

Què li diria a una persona que vol començar en aquesta professió?

Que vagi endavant. Com tot, és una feina on un ha d'aprendre una mica durant un temps, ha de veure les diferents dinàmiques com funcionen, és una feina que si li agrada, la gaudirà molt. Si no li agrada, que es retiri.

Per acabar. Pot explicar una anècdota de tots aquests anys com a guia?

Estava fent un grup de francesos i una senyora em preguntava quan veuria el mar. Jo li deia que a Girona no hi ha mar. Ella insistent que sí, i que hi havia roques. Jo vaig pensar que ja pujaríem a Torre Gironella, no sabia què em deia. Llavors em va ensenyar la seva guia, on hi havia una descripció de cada població, i després de Girona anava Gibraltar i es va pensar que era el mateix. Ho vam aclarir i va quedar tot tranquil, però la senyora es va arribar a indignar.

Subscriu-te per seguir llegint