Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Àngel Rodríguez, 35 anys obrint l’Església des de l’estudi de ràdio del Bisbat

El periodista saltenc va agafar la batuta del magazín setmanal «Església Viva» l’any 1991, quan els programes encara s’enregistraven en casset i es feien arribar a les emissores en missatger

El periodista saltenc Àngel Rodríguez a l’estudi de ràdio del Bisbat de Girona.

El periodista saltenc Àngel Rodríguez a l’estudi de ràdio del Bisbat de Girona. / Aniol Resclosa

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Meritxell Comas

Meritxell Comas

Girona

Quan Àngel Rodríguez Vilagran (Salt, 1966) escolta la seva primera aparició al programa de ràdio diocesà 'Església Viva', no pot evitar emocionar-se. "Han passat 35 anys i, si no fos perquè em sento la veu més jove, és com si el temps no hagués passat", reconeix.

El magazín setmanal va néixer l’any 1951 de la mà d’Acció Catòlica de Girona —sota el nom de 'Resurrexit', que després també es diria 'Mañana Domingo' i 'Diumenge és Festa'—i es va començar a enregistrar a les instal·lacions de Ràdio Girona. L’any 1988, sota l’episcopat del bisbe Jaume Camprodon, el Bisbat de Girona va crear el seu propi estudi de ràdio "amb els millors equips del moment" per "no haver de dependre d’una altra emissora", que primer es va instal·lar a les dependències de la Delegació de Missions, al carrer Albareda, i després es va traslladar a la ubicació actual a la plaça del Vi.

El 5 de maig de 1991 el periodista saltenc, que feia ràdio des dels 15 anys —havia passat per Ràdio Saturn de Cassà de la Selva, Ràdio Salt, Ràdio Grup de Girona, Ràdio Girona, Ràdio Marina i Ràdio Palamós— va agafar la batuta del programa setmanal. Tot i que va mantenir la columna vertebral del programa (el comentari del Bisbe, actualitat, entrevistes i el comentari de l’Evangeli), va apostar per obrir-lo també a persones no creients perquè "a ningú li pogués molestar escoltar-lo".

Al segon programa ja va canviar la sintonia per una "de més canyera" i va començar a entrevistar personatges públics "amb sentiments cristians", com Pep Guardiola quan encara jugava al Barça; Jorge D’Alessandro quan entrenava el Figueres a Segona A, l’exjugador del Madrid Emilio Butragueño; o el vicepresident del Barça Nicolau Casaus. També va incorporar reportatges sobre santuaris, parròquies i comunitats contemplatives; crítiques de cinema; de música; comentaris "simpàtics" sobre sants i, a l’estiu, una secció d’excursions.

El seu repte també va ser que el programa tingués més difusió a les emissores locals, passant de 7 a 20, des de Girona FM a la Cadena COPE (on s’anomena El Mirall). Va començar gravant els programes en casset, que enviaven a les emissores per missatger ("la despesa era molt elevada"), i ha viscut l’evolució al món digital. El que "més il·lusió" li fa és quan "els oients em diuen que escolten el programa". Una passió, la ràdio, que combina amb l’escriptura. És autor de 10 llibres dedicats a tradicions i religiositat popular, així com diverses biografies de sants i santes.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents