Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Epidemiologia

Salut començarà a prevenir les infeccions de transmissió sexual als 12 anys

Girona registra 275 casos d’infeccions sexuals per cada 100.000 habitants amb més incidència en homes

Taula informativa sobre les malalties de transmissió sexual a la Universitat de Girona, el desembre passat.

Taula informativa sobre les malalties de transmissió sexual a la Universitat de Girona, el desembre passat. / Marc Martí Font

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

El Departament de Salut avançarà fins als 12 anys la prevenció de les infeccions de transmissió sexual (ITS). El Govern ha presentat el nou Model integrat d’atenció a les ITS a Catalunya, que actualitza l’estratègia vigent des del 2009 i que incorpora la salut sexual i afectiva també als equips de pediatria dels centres d'atenció primària. Fins ara, la població diana del model començava als 15 anys, però l’augment sostingut dels diagnòstics i la necessitat d’actuar abans entre adolescents i joves han portat Salut a rebaixar l’edat d’inici de les actuacions preventives.

A les comarques gironines, les infeccions de transmissió sexual es mantenen en nivells elevats. La Regió Sanitària de Girona va registrar el 2024 una taxa de 275,5 casos per cada 100.000 habitants, segons les dades del Departament. La incidència és més alta entre els homes, amb 304,7 casos per cada 100.000 habitants, que entre les dones, amb 243,1. Tot i situar-se per sota de la mitjana catalana, que és de 421,7 casos, les dades confirmen que les ITS continuen sent un repte de salut pública també al territori gironí.

El nou model posa l’accent en la promoció i la prevenció, però també en el diagnòstic precoç, el tractament, la vigilància epidemiològica i la coordinació entre tots els nivells assistencials. Salut vol que l’atenció a les ITS sigui més integrada i que l’Atenció Primària i Comunitària esdevingui l’eix central del sistema, en coordinació amb els hospitals, els laboratoris clínics, centres de salut diversos les farmàcies, Salut Pública i les entitats comunitàries.

El Departament defensa que el canvi és necessari perquè la incidència de les ITS mostra una tendència creixent sostinguda des del 2017, amb l’excepció del descens puntual del 2020, vinculat a la pandèmia. El 2024, el creixement es va moderar a Catalunya, amb un increment del 5,3% respecte a l’any anterior, però les xifres continuen sent altes i obliguen a reforçar l’educació sexual, el cribratge i l’accés ràpid al tractament.

Referents en l'atenció primària

Una de les novetats és la consolidació de figures de referència en ITS dins dels equips d’atenció primària, els serveis de salut sexual i reproductiva i altres dispositius assistencials. El nou model també preveu desplegar de manera més sistemàtica els referents clínics territorials d’ITS, que han de donar suport als professionals i adaptar la resposta a la incidència i les característiques de cada zona.

Salut també vol millorar els sistemes d’informació. Durant aquest 2026 està prevista la implantació d’un sistema de notificació d’ITS directament des de l’estació clínica de treball d’atenció primària. Aquesta eina ha de permetre guanyar eficiència en la vigilància epidemiològica, agilitzar els circuits i valorar millor l’impacte de les actuacions de control. A més, les dades de vigilància estaran disponibles al Sistema de Vigilància de les Infeccions de Catalunya, el SIVIC, per a consulta pública.

El nou model reforça també la necessitat de desestigmatitzar les ITS. El Departament aposta per una atenció normalitzadora, diversa i accessible, que faciliti que les persones consultin abans, es facin proves i accedeixin al tractament sense barreres ni prejudicis. La voluntat és abordar aquestes infeccions de manera global, integrant prevenció, educació, detecció, tractament i seguiment dels contactes sexuals.

L’actualització s’emmarca en el Pla d’acció enfront del VIH i altres ITS 2021-2030, que té com a objectiu reduir la incidència d’aquestes infeccions, facilitar l’accés precoç al tractament, millorar la qualitat de vida de les persones afectades i reduir l’estigma. Entre les actuacions desplegades hi ha la distribució gratuïta de preservatius, el suport a projectes de prevenció d’entitats comunitàries i l’ampliació de l’oferta de proves de detecció.

La clamídia marca l’augment de les ITS a Girona

A les comarques gironines, la infecció que presenta una evolució més marcada és la clamídia. La seva incidència ha passat de 21,9 casos per cada 100.000 habitants el 2016 a un màxim de 176,4 el 2024. L’augment ha estat sostingut, amb un creixement especialment intens entre el 2017 i el 2019 i un nou impuls a partir del 2021. A més, és l’única de les ITS més comunes que creix respecte al 2023.

La clamídia és una infecció provocada pel bacteri Chlamydia trachomatis. Sovint és asimptomàtica, fet que en dificulta la detecció i en facilita la transmissió. Si no es tracta, pot causar malaltia inflamatòria pèlvica i problemes de fertilitat, tot i que el tractament amb antibiòtics és senzill i efectiu.

La gonorrea continua sent una altra de les ITS amb incidències més elevades a Girona. Des del 2016, quan la taxa era de 22,2, va créixer de manera progressiva fins al màxim del 2023, amb 97,5 casos per cada 100.000 habitants. El 2024 ha registrat un lleuger descens, fins als 91,2, però continua molt per sobre de les dades de fa una dècada.

La sífilis també es manté en nivells superiors als del període previ al 2016, tot i la davallada de l’últim any. El 2024 va tancar amb 24,9 casos per cada 100.000 habitants, per sota dels 30,5 del 2023, però encara per sobre dels 18,4 registrats el 2016.

En menor mesura, també es registra el limfogranuloma veneri, que el 2024 va arribar als 4,3 casos per cada 100.000 habitants, més del doble que l’any anterior, quan la taxa era de 2. Tot i que són xifres petites, la tendència a l’alça va començar a partir del 2019, amb l’excepció del descens del 2020.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents