Arbós endureix el discurs sobre seguretat, habitatge i creixement demogràfic a Olot

Olot vol encarar els pròxims anys amb més policia, més control de les ocupacions conflictives, més habitatge i més recursos per als serveis públics. L’alcalde, Agustí Arbós, ha situat aquests fronts al centre del seu full de ruta en la conferència «L’Olot que vull», celebrada a la Sala El Torín davant unes 350 persones.

L’alcalde d’Olot, Agustí Arbós, ha endurit el discurs sobre seguretat, habitatge i creixement demogràfic i els ha convertit en els grans eixos del futur immediat de la ciutat. En la conferència «L’Olot que vull», Arbós va defensar que la seguretat és «la base de la convivència» i la principal preocupació que, segons ell, li han traslladat els veïns en les visites als barris.

El missatge arriba amb una dada que l’Ajuntament posa en primer terme: tot i l’augment dels fets delictius al conjunt de Catalunya, a Olot haurien baixat un 5,6% durant l’últim any. L’alcalde va vincular aquesta evolució al reforç de la Policia Municipal d’Olot, que arribarà a una seixantena d’agents, i va reclamar més presència dels Mossos d’Esquadra «perquè es noti al carrer».

Més policia i més pressió contra les ocupacions

Un dels punts amb més càrrega política del discurs va ser el de les ocupacions conflictives. Arbós va recordar la posada en marxa d’una oficina específica i va assegurar que l’any passat se’n van evitar més de 30. També va anunciar un servei de vigilància dels edificis municipals i va defensar l’enduriment de l’Ordenança de Convivència i Via Pública per sancionar amb més contundència els actes incívics.

El missatge de l’alcalde en aquest àmbit va ser especialment dur: «A Olot, qui la fa, la paga». Arbós també va avançar que es duplicarà la Unitat Operativa i que es dotarà la policia local de més dispositius i tecnologia.

Més de 500 habitatges al Nucli Antic

L’altre gran front és l’habitatge. Arbós va situar el Pla de Barris i la regeneració del Nucli Antic d’Olot com una de les principals operacions urbanes dels pròxims anys, amb la previsió de generar més de 500 habitatges. Segons l’alcalde, l’Ajuntament disposa de finançament i d’un projecte per al Barri Vell.

També va anunciar una promoció d’entre 80 i 90 pisos al costat de la Brigada, pensada per a parelles joves que treballin en l’atenció a la gent gran. Arbós va admetre, però, que l’Ajuntament no en tindrà prou amb la iniciativa pública i va reclamar la implicació dels promotors privats.

La pressió demogràfica sobre les escoles

La demografia i la pressió sobre els serveis públics van ser un altre dels punts sensibles de la conferència. Arbós va explicar que ha demanat a la Generalitat més recursos per a les escoles d’Olot i va posar una xifra sobre la taula: aquest curs ja han arribat 320 alumnes amb matrícula viva.

L’alcalde va afirmar que «els serveis estan saturats» i va defensar que el país ha d’«aturar el seu creixement demogràfic». La frase situa al centre del debat municipal com ha de créixer Olot, quins serveis necessita i fins a quin punt la ciutat pot sostenir la pressió sobre escoles, habitatge, salut i espai públic.

Variant, nou CAP i equipaments

La conferència també va servir per repassar projectes de futur. Arbós va tornar a reclamar que la Generalitat comenci les obres de la variant d’Olot l’any que ve per treure trànsit, especialment pesant, del centre de la ciutat.

En l’àmbit dels equipaments, va anunciar un nou CAP que concentrarà els serveis de pediatria i donarà servei a 12.000 habitants. També va situar entre les prioritats una inversió d’1,5 milions d’euros en equipaments esportius, amb nous vestidors al Sant Roc, el Morrot i Sant Pere Màrtir, un nou pavelló per a la gimnàstica i millores a la Pollancreda.

El full de ruta inclou, a més, una nova escola bressol, un nou institut escola per traslladar el Greda, l’ampliació de l’Escola del Morrot, més places de residència a l’antic Hospital, més places de centre de dia al Montsacopa i més habitatges amb serveis per a gent gran.

Arbós també va citar la revisió del model de recollida de deixalles i neteja viària, el transport públic, la reforma integral del riu i actuacions com la de l'Illa de Mates. Tot plegat, en un discurs que va combinar balanç polític, anuncis de futur i una apel·lació al sentiment de pertinença a la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint