Ignasi de Ribot, advocat gironí en actiu als 100 anys: "L’advocacia ha de ser vocació; si no, és molt sacrificada"
Especialitzat en dret civil i dret català, també va ser alcalde de Girona entre el 1972 i el 1979, però ni tan sols durant aquella etapa va deixar el despatx
L'advocat gironí Ignasi de Ribot, amb el seu net, Marc. / Marc Martí Font
Afegeix-nos a Google
L’advocat gironí Ignasi de Ribot, homenatjat per l’ICAG als 100 anys, repassa una trajectòria de 74 anys de col·legiació marcada pel dret català, el torn d’ofici i una vida dedicada a la professió. La seva passió pel dret també ha tingut continuïtat familiar: diversos membres de la seva família són advocats.
S’imaginava que arribaria als 100 anys encara exercint d’advocat?
No. Primer, perquè no hi pensava. I segon, perquè tampoc pensava que arribaria a aquesta edat. Però he continuat fent d’advocat.
Per què no s’ha jubilat?
Primer, perquè estic vidu i això em limita molt. També tinc la sort que els meus fills em cuiden molt. Durant la setmana porto un horari, llegeixo els diaris i procuro estar al dia. Sempre estic llegint
Per què va decidir fer-se advocat?.
Potser perquè el meu germà Joaquim també ho era. I perquè m’interessava molt el dret català, que aleshores encara no estava compilat.
Què tenia el dret català que li interessava tant?.
M’agradava perquè hi trobava tot el que pensava que havia de ser Catalunya. El dret català es va compilar l’any 1960. Abans d’això, jo donava classes al Col·legi d’Advocats a advocats joves que no el coneixien prou.
Recorda com era l’advocacia gironina quan es va col·legiar, l’any 1952?
Érem molt pocs. Jo tenia el número 51 del Col·legi. Molt pocs. Llavors, entre nosaltres, ens coneixíem tots.
Ha canviat molt l’ofici d’advocat?- Radicalment. Ha canviat tot.
L'advocat acompanyat de familiars i membres del Col·legi de l'Advocacia de Girona, dilluns durant l'homenatge. / Marc Martí Font
Hi ha alguna cosa que no hauria de canviar mai en l’advocacia?
Jo crec que ha de ser vocació. Perquè si no, és molt sacrificat. En aquella època era molt sacrificat. Jo estava col·legiat a Girona i a Barcelona i portava torn d’ofici a Barcelona. Era obligatori i no cobràvem. Recordo una vegada que arribava tard i patia molt. Quan vaig arribar, l’Audiència estava tancada per una amenaça de bomba. Ho he vist tot.
Hi ha algun cas o moment professional que l’hagi marcat?
Sí, més d’un. Però no ho puc explicar pel secret professional.
A la seva família també hi ha advocats. I també ara el seu net Marc en serà. N’està orgullós?
Sí. A la família hi ha advocats, i també hi ha un metge. Els fills han seguit la professió i alguns han estat a Barcelona.
També ha vist canviar Girona com a advocat i com a alcalde. Com veu la ciutat avui?
No jutjaré mai els aalcaldes ni els regidors, perquè sé què és estar en el seu lloc. Només si ets al seu lloc pots saber si ho fan bé o malament.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els Mossos detenen el conductor del cotxe on viatjava el jove mort a l'AP-7 a Llers
- Un professor d'un institut de Salt recorre a la justícia perquè creu el van situar en últim lloc per les seves opinions
- Els apartaments a la Costa Brava s’encareixen: aquests són els preus per aquest estiu
- Arnau Ramió, expert en IA: 'Pensar que la intel·ligència artificial no eliminarà llocs de treball em sembla impossible
- Furts sobre rodes: la ruta dels grups que baixen a robar als supermercats gironins
- El cor gironí que actuarà a l’Estadi Olímpic per donar la benvinguda al Papa: 'És històric, siguis o no catòlic
- Mor el copilot d'un turisme en un xoc frontal a la C-63 a Lloret de Mar
- La Seguretat Social retirarà part de la pensió de viduïtat el 2026 als qui superin aquest límit d’ingressos
