Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El mapa dels residus a Girona: 99 municipis ja han deixat enrere el contenidor obert

El balanç anual de la demarcació situa 46 poblacions amb porta a porta complet i 53 més amb models mixtos, mentre el calendari electoral pot frenar nous desplegaments

Els clauers per obrir els contenidors intel·ligents a Girona

Els clauers per obrir els contenidors intel·ligents a Girona / Aniol Resclosa

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

/ Guillem Costa

Girona

Els models de recollida de residus amb control d’ús ja formen part del mapa municipal de Girona. La revisió dels 221 municipis de la demarcació situa 46 poblacions amb porta a porta complet i 53 més amb fórmules mixtes, com contenidors tancats, àrees amb control d’accés, armaris amb clau o desplegaments parcials.

La implantació de models de recollida controlada ha deixat de ser una excepció a les comarques gironines. En total, 99 municipis han fet algun pas per deixar enrere el contenidor obert i avançar cap a sistemes que permeten controlar millor l’ús del servei.

El mapa és desigual. Girona ha optat pels contenidors intel·ligents, que s’obren amb targeta, clauer o l’aplicació Girona Recicla, i manté el porta a porta en sectors concrets. La Garrotxa és la comarca on els contenidors tancats tenen més pes. Besalú consta amb porta a porta complet i Olot queda fora d’aquest patró general.

A la Cerdanya gironina conviuen el porta a porta de Ger i Llívia amb els contenidors intel·ligents d’Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Isòvol, Meranges i Urús, i amb el sistema mixt de Guils de Cerdanya.

El porta a porta manté recorregut als pobles petits

El porta a porta conserva recorregut en pobles compactes i de baixa densitat. A l’Alt Empordà consta implantat al 100% a Biure, Boadella i les Escaules, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Terrades i Vilajuïga.

Al Baix Empordà, Albons, Begur, Corçà, Mont-ras i Verges apareixen amb implantació completa. Calonge i Sant Antoni, Forallac, Palafrugell i Santa Cristina d’Aro treballen amb models parcials o combinats.

A la Selva hi ha experiències completes a Amer, Anglès, la Cellera de Ter, Hostalric, Osor, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils i Vilobí d’Onyar. També hi ha fórmules mixtes a Blanes, Breda, Caldes de Malavella, Riudarenes, Riudellots de la Selva i Vidreres.

Transició a dues velocitats al Gironès i el Pla de l’Estany

El Gironès i el Pla de l’Estany també mostren aquesta transició a dues velocitats. Bescanó, Bordils, Celrà, Cassà de la Selva, Sant Gregori i Vilablareix consten amb porta a porta complet. Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell i Viladasens encaixen en el bloc de contenidors o armaris tancats, i Llagostera hi entra pel model parcial amb tancament electrònic.

Al Pla de l’Estany, Fontcoberta i Serinyà tenen porta a porta complet. Camós, Cornellà del Terri, Esponellà, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls combinen recollida domiciliària i àrees tancades.

L’any electoral també pesa

La pressió europea manté obert el calendari de nous desplegaments, però el cicle electoral també pesa. «Quan falta poc per a les eleccions, molts ajuntaments frenen i ho deixen per a la legislatura següent», admet Pilar Chiva, directora de l’àrea d’economia circular de l’Agència de Residus.

Chiva defensa que els governs municipals «han de decidir-ho a l’inici del mandat». Ho compara amb canviar el sentit d’un carrer: «Primer genera rebuig, però després s’accepta si el servei és més net». La dificultat és assumir el rebuig inicial abans que el servei s’estabilitzi.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents