El nombre de trasplantaments de moll de l'os a Girona se situa al nivell més baix des de la pandèmia

Els trasplantaments de moll de l’os a Girona tornen a anar a la baixa després del pic registrat fa dos anys. El centre gironí de referència, l’Institut Català d’Oncologia-Josep Trueta, va fer 22 trasplantaments de progenitors hematopoètics el 2025, quatre menys que l’any anterior i setze menys que el 2023, quan el centre gironí va assolir el màxim de l’última dècada amb 38 procediments.

La xifra situa l’activitat del Trueta en el nivell més baix des del 2021, encara en l’etapa marcada per l’impacte de la pandèmia, segons la memòria anual de l’Organització Nacional de Trasplantaments.

La sèrie dels darrers anys mostra una evolució irregular. Entre el 2015 i el 2020, l’activitat del centre gironí es va moure en dades força estables, entre els 17 i els 23 trasplantaments anuals: 23 el 2015, 17 el 2016 i el 2017, 19 el 2018 i 20 tant el 2019 com el 2020. El 2021 es va tocar fons, amb 14 procediments, però l’activitat es va recuperar el 2022, amb 25, i sobretot el 2023, amb 38. Des d’aleshores, però, la tendència s’ha invertit amb 26 trasplantaments el 2024 i 22 el 2025. Això suposa una caiguda del 42% respecte al màxim del 2023 i d’un 15% respecte a l’any passat.

En el cas de Girona tots els trasplantaments registrats són autòlegs, és a dir, amb progenitors hematopoètics del mateix pacient. La memòria situa l’ICO Josep Trueta dins la taula de trasplantaments autòlegs d’adults, amb 22 procediments el 2025, i no l’inclou entre els centres que fan trasplantaments al·logènics, que són els que utilitzen cèl·lules d’un donant familiar o no emparentat.

Aquesta distinció és important perquè el descens a Girona encaixa amb una tendència més general. El 2025 han baixat sobretot els trasplantaments autòlegs. Al conjunt de l’Estat, aquests procediments han passat de 2.246 el 2024 a 1.982 el 2025. En canvi, els trasplantaments al·logènics continuen creixent i arriben als 1.637, repartits entre 843 amb donant emparentat i 794 amb donant no emparentat.

Activitat estable a Catalunya

Catalunya, en canvi, manté una activitat global pràcticament estable. El 2025 s’hi van fer 611 trasplantaments de progenitors hematopoètics, només un més que el 2024, quan n’hi va haver 610, però per sota dels 635 del 2023. Per tipus, Catalunya va registrar 311 trasplantaments autòlegs, 113 al·logènics emparentats i 187 al·logènics no emparentats. En termes absoluts, continua sent una de les comunitats amb més activitat, només per darrere de Madrid, amb 653 procediments, i lleugerament per davant d’Andalusia, amb 600.

La comparativa catalana mostra també la concentració d’aquest tipus de tractaments en grans hospitals de Barcelona i l’àrea metropolitana. L’ICO Duran i Reynals va fer 129 trasplantaments el 2025; l’Hospital Clínic, 105; Sant Pau adults, 108; Vall d’Hebron adults, 77; Vall d’Hebron infantil, 42; Sant Joan de Déu, 34; i Mútua Terrassa, 36. En aquest sentit, el Trueta manté un paper menys destacat, amb 22 trasplantaments, una xifra molt similar a la del Joan XXIII de Tarragona, que en va fer 21.

A escala estatal, el descens és més marcat. Espanya va fer 3.619 trasplantaments de progenitors hematopoètics el 2025, 225 menys que l’any anterior, quan se’n van registrar 3.844. És una davallada de prop del 6% i situa l’activitat pràcticament al nivell del 2021, quan se’n van fer 3.620. Només el 2020, en plena pandèmia, la xifra va ser clarament inferior, amb 3.375 procediments.

Els trasplantaments de progenitors hematopoètics, coneguts popularment com a trasplantaments de moll de l’os, s’utilitzen sobretot en malalties hematològiques, com el mieloma múltiple, limfomes, leucèmies o síndromes mielodisplàstics. En els autòlegs, el pacient rep les seves pròpies cèl·lules, que prèviament s’han extret i conservat. En els al·logènics, en canvi, les cèl·lules provenen d’un donant compatible, que pot ser familiar o no emparentat.

Subscriu-te per seguir llegint