Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Infermeres de salut mental de Salt denuncien assetjament laboral i sexual per part d'altres treballadors

L'Institut d'Assistència Sanitària confirma faltes "lleus" i "molt greus" i afirma haver acomiadat un treballador arran dels fets detectats a la Unitat d’Aguts de Psiquiatria

Les professionals lamenten que no s'ha actuat amb prou contundència i que encara hi ha abusos

L'edifici del Parc Sanitari Martí i Julià de Salt on hi ha ubicada la Unitat d'Aguts.

L'edifici del Parc Sanitari Martí i Julià de Salt on hi ha ubicada la Unitat d'Aguts. / Marc Martí Font

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Laura Teixidor

Laura Teixidor

Salt

Infermeres i auxiliars de la Unitat d’Aguts de Psiquiatria del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt denuncien haver patit i presenciat situacions d’assetjament sexual i laboral per part d’altres professionals del servei. Segons ha pogut saber Diari de Girona, almenys una desena d'afectades relaten episodis de comentaris masclistes i homòfobs, tocaments, conductes intimidatòries i un clima laboral d'abús de poder.

La situació, segons ha confirmat l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), es remunta el novembre del 2024, quan els responsables de la Unitat d’Aguts de Psiquiatria van detectar una possible situació d’assetjament entre professionals. L’IAS explica que aleshores es va posar el cas en coneixement del Departament de Persones i es va activar el Protocol per a la prevenció, investigació i gestió de l’assetjament sexual o per raó de sexe.

Les treballadores asseguren que la situació va sortir a la llum quan diverses professionals van començar a compartir episodis que fins aleshores havien viscut de manera individual. Segons el seu testimoni, hi havia situacions que anaven des de comentaris sexualitzats fins a agressions verbals i físiques. "A una companya li van estirar els cabells i a una altra la van tancar en una habitació i va ser obligada a ensenyar els pits", relata una de les afectades. També assegura que hi havia estudiants en pràctiques afectades i que algunes professionals van acabar demanant el trasllat perquè «no es podia treballar» en aquell entorn.

L’IAS, en la seva resposta, confirma que es va contractar una empresa externa especialitzada en assetjament sexual, amb l’objectiu d’avaluar de manera objectiva si s’havien produït conductes constitutives d’assetjament. Aquesta empresa es va incorporar a la comissió d’investigació i va elaborar un informe pericial que va servir de base per a l’informe vinculant de la comissió.

A partir d’aquests informes, l’IAS va incoar els corresponents expedients sumaris. Segons la institució, la investigació, la pràctica de proves i la recollida de testimonis van permetre concloure que els fets constituïen diferents faltes "lleus" i "molt greus". En el cas més greu, l’IAS confirma que es va determinar l’acomiadament d’un treballador.

Mesures "insuficients"

Les professionals consultades, però, consideren que la resposta institucional no va ser suficient per protegir les víctimes, ja que altres professionals assenyalats haurien continuat treballant-hi.

"Només s'ha acomiadat un treballador i a un altre se l'ha traslladat, però les víctimes hem hagut de marxar mentre alguns assetjadors encara hi són, tant els qui han actuat com qui ho ha permès, i aquesta situació s'ha normalitzat".

Les treballadores expliquen que, més enllà dels fets concrets, el cas va derivar en una situació de desgast laboral. «Vam passar de denunciar assetjament sexual a patir assetjament laboral», asseguren. També critiquen que el suport psicològic ofert va ser insuficient i que, com a víctimes, no es van sentir prou acompanyades durant el procés.

L’IAS defensa que, un cop finalitzats els expedients sumaris, va contractar una empresa especialitzada en processos restauratius per acompanyar el servei en la reparació del dany. Segons la institució, la participació en aquest procés va ser voluntària per part dels professionals. També remarca que els representants dels comitès d’empresa van estar presents durant la instrucció dels expedients sumaris.

Finalment, l'IAS remarca el compromís amb la igualtat efectiva entre dones i homes i amb la «tolerància zero» davant qualsevol situació contrària a la llibertat, la dignitat i la integritat física i psíquica de les persones treballadores. L’IAS també recorda que disposa d’un protocol de prevenció, investigació i gestió de l’assetjament psicològic laboral i d’un protocol específic per a l’assetjament sexual o per raó de sexe. També afegeix que compleix amb la normativa vigent en matèria d’igualtat i no-discriminació en l’àmbit laboral.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents