El poblat abandonat de la presa inactiva de Colomers, més a prop de desaparèixer
L’Agència Catalana de l’Aigua aprova el projecte per desmantellar els antics habitatges i serveis i el canal de Sentmenat d'una infraestructura construïda als anys seixanta
Els antics habitatges annexos de la presa de Colomers, un dels elements que l’ACA preveu retirar / ACA
Afegeix-nos a Google
El poblat abandonat a la vora de la presa de Colomers ja té projecte de retirada. L’Agència Catalana de l’Aigua ha aprovat l’actuació per desmantellar antics habitatges, edificis de servei i el canal de Sentmenat, al marge esquerre del Ter, però l’obra encara no és imminent. El projecte està valorat en 865.361,72 euros i l’ACA no té prevista ni pressupostada una execució immediata. El primer pas és tramitar els béns i drets afectats, sobretot ocupacions temporals per poder accedir al canal i deixar preparat un futur desmantellament.
La decisió no afecta ara la presa principal. L’estructura física continua sense una decisió tancada i qualsevol actuació sobre aquest punt exigiria abans estudis d’inundabilitat i l’anàlisi de possibles afeccions a serveis existents, com una escomesa elèctrica. El que s’ha aprovat és el final del conjunt auxiliar d’una infraestructura que es va construir per ampliar el regadiu del Baix Ter i que mai no va funcionar com s’havia previst.
La tramitació afecta 27.666 metres quadrats d’ocupació temporal i no preveu expropiacions definitives. La valoració inicial d’aquests béns i drets és de 60.965,96 euros, una quantitat no vinculant que pot variar durant el procediment.
Àmbit d'actuació al costat de la presa de Colomers / ACA/Diari de Girona
Aquest tràmit és necessari per garantir l’accés al canal de reg i a l’entorn dels edificis. Sense aquesta peça prèvia, l’ACA no podria arribar amb seguretat a la zona ni executar la retirada dels elements que van quedar fora d’ús al marge esquerre del riu.
Ara, per tant, no hi ha màquines a punt d’entrar-hi. El moviment administratiu serveix per ordenar els accessos i deixar preparat el terreny per a una obra futura, quan tingui calendari i dotació.
Sis edificis i un canal sense ús
La part més visible del conjunt són els sis edificis annexos, construïts el 1970 per allotjar els enginyers i tècnics vinculats a la presa i, després, el personal que n’havia d’assumir el funcionament i el manteniment. Amb els anys van quedar buits, han estat ocupats diverses vegades i avui presenten un mal estat de conservació.
El projecte preveu retirar aquests antics habitatges, el magatzem, l’edifici SICAT, el dipòsit d’aigua potable, l’enllumenat, diverses línies de servei, el pou i la fossa sèptica. L’estació transformadora quedaria preservada perquè continua vinculada al servei.
Vista del mur de separació entre el canal inoperatiu i la zona en funcionament de la presa / ACA
També forma part de l’àmbit el canal vinculat a la presa. El canal del marge dret no es va arribar a construir més enllà de l’embocadura. El del marge esquerre arriba fins al rec del Molí, però tampoc no va entrar en servei. Un mur el separa de les instal·lacions que continuen funcionant. L’actuació no desmunta el regadiu històric del Baix Ter, sinó una peça que va quedar al marge del sistema.
Una presa dels anys seixanta que no va arrencar
La presa de Colomers es va construir entre 1964 i 1967 amb una funció concreta: derivar aigua per ampliar el regadiu del Baix Ter. Fa uns 103 metres de llargada, té sis metres d’alçada sobre el riu, sis grans comportes i una capacitat prevista de 50.000 metres cúbics. Sobre el paper, havia d’alimentar canals de reg a les dues ribes. A la pràctica, aquell sistema no va arrencar mai.
Les condicions del terreny hi van pesar. L’àmbit és molt permeable i l’aigua s’hi filtrava, un fet que va impedir que la infraestructura fos operativa tal com s’havia plantejat. La presa continua al riu, però sense l’ús que havia de justificar-la.
Abans de la presa moderna ja hi havia la resclosa i el rec del Molí. L’aigua del Ter servia per regar la plana i alimentar un sistema que encara manté activitat. La presa dels anys seixanta havia de reforçar aquella funció amb una obra més gran, però va quedar despenjada del rec que continuava funcionant.
Les comportes queden pendents
L’ACA ha estudiat escenaris de futur com la retirada de comportes o el rebaix de la resclosa fins a 1,50 metres, però aquestes opcions no formen part de l’obra aprovada ara. Qualsevol decisió sobre la presa exigiria nous estudis i una anàlisi precisa dels efectes sobre el riu, els serveis i l’entorn.
L’àmbit toca les Riberes del Baix Ter, incloses a la Xarxa Natura 2000 i al PEIN. Si el desmantellament s’executa, el projecte preveu retirar vegetació invasora i plantar espècies de ribera a les zones afectades.
La resolució arriba després d’una informació pública sense al·legacions registrades als ajuntaments de Colomers i Foixà ni a les oficines de l’ACA. S’obre ara el tràmit per retirar el rastre més visible d’una presa que va néixer per regar el Baix Ter i mai no va arribar a funcionar.
Subscriu-te per seguir llegint
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el menor desaparegut a Roses és a l’aigua, «enfonsat o flotant»
- Aquest és el nou anunci d'Estrella Damm amb presència de diversos espais de la Costa Brava
- La recerca del menor desaparegut a Roses es concentra entre l'Escala i l'Estartit després de trobar la moto d'aigua a Pals
- Una estudiant de Girona perd una beca internacional per una malaltia crònica estabilitzada
- Amunt i avall pel carrer i topant amb cotxes aparcats: denunciat un conductor molt begut a Girona
- Programació de la Festa Major de Palamós 2026
- Cervesa artesana, fira de la Gamba i cinema independent: Els millors plans pel cap de setmana
- Un regidor de Junts a Salt assisteix a la inauguració de la seu d'Aliança Catalana de Girona
