La Generalitat presenta als ajuntaments gironins mesures per impulsar la llengua catalana

El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va presentar dilluns a Girona les noves eines de suport a la política lingüística municipal creades per la conselleria i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), en el marc de la sèrie de presentacions territorials que el porta a totes les vegueries de Catalunya. Vila va aprofitar l’acte per fer una crida a l’acció dels ajuntaments i consells comarcals.

La trobada va aplegar alcaldes, regidors i responsables de política lingüística de la vegueria de Girona, i va servir per posar al seu abast dos instruments clau per a la planificació local: la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció.

El delegat del Govern de la Generalitat a Girona i alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, va obrir l’acte destacant la importància de fer polítiques actives a favor de la llengua. En aquest sentit, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va explicar les darreres actuacions de l’Ajuntament pel que fa a la política lingüística, com la creació d’una regidoria específica de llengua o l’impuls del pla d’enfortiment de la llengua catalana.

Posteriorment, el conseller Vila va subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l’ús social del català: «Els ajuntaments sou l’administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d’incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la vostra competència. Per això posem a la vostra disposició eines concretes i us demanem que us les feu vostres. La conselleria i el CPNL estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot el que necessiteu».

Noves eines per ajudar els municipis a impulsar el català

La directora de l’Àmbit de Formació i Foment del CPNL, Marina Massaguer, va presentar la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal, des de l’atenció ciutadana fins a la cultura, l’esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.

El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d’impuls al català, amb una metodologia que parteix d’una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d’avaluació i comunicació. La guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d’ús lingüístic per fomentar el català en l’activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.

L’objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística es coordinaran amb tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.

40 propostes per a l’acció: mesures concretes per a cada ajuntament

Complementàriament a la guia, Massaguer va presentar un llistat de 40 propostes d’acció elaborades pel Departament i el CPNL i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d’àmbits i es presenten com un menú d’opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s’adapten a la seva situació.

Entre les 40 propostes hi ha actuacions internes, com l’organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d’ús lingüístic en la comunicació institucional. N’hi ha d’orientades al teixit econòmic local, com l’impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n’hi ha d’adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d’aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d’esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l’oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.

El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d’impuls al català.

El català a la vegueria de Girona

La presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 per a la vegueria de Girona va anar a càrrec de la cap del Servei d’Informació, Difusió i Estudis del Departament de Política Lingüística, Anna Torrijos.

Les dades mostren que les Comarques Gironines se situen per sobre de la mitjana catalana en els principals indicadors lingüístics: el 83,1% de la població sap parlar català, davant del 80,4% de mitjana a Catalunya; el 39,1% el té com a llengua inicial, davant del 29% al conjunt del país, i el 45,1% l’usa com a llengua habitual, davant del 32,6% de mitjana catalana.

Tanmateix, la vegueria de Girona és, juntament amb Ponent, el territori amb més presència percentual de població nascuda a l’estranger —un 25% del total—, cosa que es reflecteix en la diversitat lingüística: el 17,3% de la població té com a llengua inicial una llengua diferent del català, i els hispanoamericans representen el 8,5% de la població.

Entre el 2018 i el 2023, el nombre absolut de coneixedors i usuaris del català va créixer: hi ha 22.000 persones més que saben parlar la llengua. Amb tot, el percentatge de població que la sap parlar va baixar del 87,4% al 83,1%, una caiguda de 4,3 punts, a causa del fort creixement demogràfic. En la mateixa línia, els usuaris habituals van disminuir en 5.000 persones, mentre que els usuaris secundaris —els qui fan servir el català cada dia, però no de manera majoritària— van augmentar en 36.700.

Els retrocessos més notables, però, es van registrar en l’ús de la llengua. Els parlants inicials van passar del 45,4% al 39,1%, una caiguda de 6,3 punts, i els habituals, del 54,1% al 45,1%, amb una davallada de 9 punts, la més pronunciada de tot Catalunya. El català té menys presència entre les cohorts d’edat més joves, i especialment entre els adults joves de 30 a 44 anys, en què la presència del castellà supera la del català.

Les causes d’aquest retrocés són múltiples. D’una banda, va augmentar significativament el nombre de persones nascudes fora de Catalunya en totes les franges d’edat i, de moment, la població nascuda a l’estranger aprèn i adopta el català de manera minoritària. De l’altra, entre la població nascuda a Catalunya també es va produir un canvi: els nascuts a Catalunya amb el català com a llengua inicial van baixar 7 punts.

En el grup d’edat més afectat, els joves adults d’entre 30 i 44 anys nascuts a Catalunya, el 51,7% té el català com a llengua inicial —9 punts menys que el 2018— i el 35,5% té el castellà. A més, els joves que no són catalanoparlants inicials fan servir de manera molt predominant el castellà com a llengua habitual, sola o en combinació amb les seves llengües d’origen.

Tot plegat assenyala tres línies prioritàries d’actuació: incorporar a l’ús del català els joves i adults joves nascuts a Catalunya que no l’usen o que en fan un ús molt secundari; integrar en el coneixement i l’ús del català les darreres onades d’immigració, que s’estan incorporant predominantment en castellà, i reforçar l’ús que en fan els parlants habituals de totes les edats.

Una crida al món local

El conseller F. Xavier Vila va tancar la jornada amb una crida directa als ajuntaments de la vegueria de Girona —i, per extensió, a tots els municipis catalans— perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua.

«Tenim un repte compartit i els municipis sou actors indispensables per afrontar-lo. La llengua es guanya o es perd en la vida ordinària, i vosaltres hi teniu accés directe. Cada pas que feu compta. Us demanem que els feu. Municipis, estem a la vostra disposició: truqueu-nos, contacteu-nos, teniu el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament al vostre servei per ajudar-vos en qualsevol moment», va concloure.