El 85% de les famílies ateses per Càritas a Girona no es pot permetre anar a fer un cafè, una mesura d'estalvi que "trenca la seva xarxa"

El 85% de les famílies ateses per Càritas Diocesana de Girona no es pot permetre anar a fer un cafè amb una persona del seu entorn. Es tracta d'una dada aparentment menor, però que l’entitat situa al centre de la seva diagnosi social: la pobresa no només impedeix pagar el lloguer, comprar aliments frescos, medicaments o fer front a imprevistos (com reparar un electrodomèstic quan se'ls espatlla), sinó que també "trenca la seva xarxa, que ja és feble, i incrementa la solitud no desitjada", ha apuntat aquest matí el responsable d’Anàlisi Social de l'entitat, Caye Gómez, en la presentació de la Memòria 2025.

El document alerta que tres de cada quatre persones ateses pateixen aïllament social i subratlla la importància de reforçar la tasca comunitària com a eina per reduir l’exclusió social. En aquest sentit, Gómez ha insistit que l’aïllament no és només una conseqüència de la pobresa, sinó també un factor que l’agreuja: "Cada cop detectem amb més claredat que l’aïllament social i la soledat no volguda no són només una conseqüència de l’exclusió social, sinó també un factor que l’agreuja i la cronifica", i ha advertit que "quan una persona no disposa d’una xarxa de suport efectiva, les dificultats s’acceleren i es fa molt més difícil trobar camins de recuperació". A més, ha alertat que en els casos en què les persones ateses tenen una xarxa al darrere, aquesta està "esgotada" i no pot donar-los suport.

Davant d'aquesta realitat, ha destacat que "el treball comunitari és una eina clau" i ha remarcat que "quan les persones recuperen vincles, espais de relació i sentiment de pertinença, també recuperen oportunitats, confiança i capacitat per transformar la seva vida".

Per la seva banda, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Àngels Camós, ha advertit que quan es trenquen els vincles, també es trenca la capacitat de sostenir el dia a dia: "L’escut comunitari —la família, el veïnatge, la xarxa— s’està debilitant justament quan més es necessita", i ha assenyalat que "la comunitat no és una moda; és el que ens sosté".

Més de 46.500 persones beneficiàries

Durant el 2025, Càritas Girona va atendre un total de 23.318 llars, arribant a les 46.521 persones beneficiàries. La directora de Càritas Diocesana de Girona, Àngels Camós, ha remarcat que l’entitat ha recuperat volums d’atenció similars als d’abans de la pandèmia, però ha advertit que això no significa que hi hagi menys necessitat: "Si tinguéssim més recursos econòmics i humans, podríem atendre més persones", i ha afegit que "ens limitem a fer la feina amb qualitat segons les necessitats i els recursos que ens podem permetre".

A més, ha alertat que "tenim menys persones, però amb més problemàtiques", amb més risc de cronificació i més dificultats per trencar el cercle de l’exclusió.

El 50% dels atesos treballa

La Memòria també constata que la precarietat laboral és un dels grans motors d’exclusió. En aquest sentit, el 50% de les persones ateses per l'entitat a les comarques gironines treballa, però moltes no poden cobrir les necessitats bàsiques. En concret, tres de cada quatre persones que treballen no poden cobrir-les. I és que moltes tenen feines temporals, inestables o parcials. "Treballen set mesos l’any però han de pagar despeses els dotze mesos", ha assenyalat Gómez.

A més, sis de cada deu persones ateses no disposa d’un habitatge digne, quatre de cada deu es troba en situació administrativa irregular i dues de cada tres pateixen bretxa digital.

L’habitatge, el gran repte

El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha recordat que el 2025 "no va ser un any com els altres" per a Càritas, sinó "un any de relleu", després que Àngels Camós agafés el relleu a Dolors Puigdevall al capdavant de l’entitat. Vilà ha situat l’accés a l'habitatge i la immigració com dos dels principals reptes socials del moment. "El problema de l’habitatge afecta una part molt important de la societat i impedeix tenir una vida lliure", ha exposat. En aquest sentit, ha assenyalat que "l’Església té una opció per les persones que necessiten ajuda i no hi renunciarem mai".

De fet, el 60% de les persones ateses per Càritas a Girona viuen en infrahabitatges, habitacions rellogades o s'han vist forçats a ocupar. "L'habitatge és un gran problema social, que afecta amb més contundència els qui pateixen vulnerabilitat", ha explicat una de les participants als programes de l'entitat, Aixetu Dumbuya. Dumbuya ha assegurat que, tot i poder pagar un lloguer, "hi ha persones que no troben pis pel seu color de pell o perquè se'ls demanen referències, i això comporta que aquestes famílies, la majoria de les quals tenen fills menors a càrrec, no tinguin cap altra opció que ocupar un pis per no quedar-se al carrer".

Per la seva banda, Camós ha remarcat que Càritas manté projectes residencials per a col·lectius vulnerables, com persones que surten de centres penitenciaris, dones amb fills en situació de carrer, persones sense llar i joves migrants. Durant el 2025, l’entitat va obrir el Pis Niu al Barri Vell de Girona, adreçat a joves nouvinguts majors d'edat en situació administrativa irregular i en situació de sensellarisme.

Dones, joves i famílies amb menors

La Memòria dibuixa també el perfil de les persones acompanyades. El 60% de les persones ateses són dones, el 38% són menors de 35 anys i el 38% es troben en situació administrativa irregular. A més, tres de cada quatre famílies ateses tenen menors a càrrec i el 22% són famílies monoparentals, en la immensa majoria dels casos encapçalades per dones.

"Aquí em vaig sentir recolzada"

La participant Aixetu Dumbuya ha explicat que és la germana gran de nou fills i que va marxar de casa seva (vivia a Celrà) als 15 anys per formar-se. "Vaig venir a Càritas i no tenia res: ni habitatge ni aliments", ha relatat. Dumbuya ha posat en valor l’acompanyament rebut per part de l’entitat i el paper de la comunitat en el seu procés vital. "Quan surts de la teva comunitat tens aïllament social i jo també em vaig autoaïllar, però a Càritas em vaig sentir recolzada des de la primera trobada, va ser com l’amor patern que estava buscant", ha assenyalat.

Problemes "estructurals"

La directora de Càritas Girona no amaga que la majoria de problemes amb què es troben ja s'han convertit en "estructurals" i "difícils de resoldre". A més de l'aïllament social, Camós també hi situa les dificultats per trobar feina, l'accés a un habitatge o la cobertura de necessitats bàsiques.

Tot i això, ha subratllat que des de Càritas no deixaran d'intentar trobar solucions a aquests reptes. Entre d'altres, reforçant el programa de cobertura de les necessitats bàsiques (amb les targetes 'Com Tu'), reclamant més cobertura i quanties de la Renda Garantia de Ciutadania o incidint en la necessitat d'una llei que reguli el sensellarisme com a via també per combatre les situacions d'infrahabitatge.

Càritas Diocesana de Girona compta amb 50 associacions locals repartides arreu de la demarcació i un equip format per 2.070 voluntaris i 158 tècnics. Treballa a partir de 32 projectes d'acció social i l'any passat la seva inversió va ser de 13 milions d'euros, sumant tant les aportacions que va rebre l'entitat —el 62%, de fons públics— i els ingressos de la seva empresa d'inserció Ecosol. L'any passat, l'entitat va oferir 70 places d’inserció, per les quals van passar 112 persones, i 23 van poder inserir-se a l’empresa ordinària.

Subscriu-te per seguir llegint