Més de 130 contenidors de bateries: el projecte energètic que avança entre Vilademuls i Sant Julià de Ramis

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha donat l’autorització administrativa prèvia a dues grans plantes de bateries: Glauco Almacena i La Farga BESS. Entre totes dues sumen 203,778 MW de potència instal·lada i 518,324 MWh de capacitat útil d’emmagatzematge.

L’aval de l’Estat no vol dir que les obres puguin començar de manera immediata. Els promotors encara han d’obtenir altres permisos urbanístics, ambientals i sectorials, i complir les condicions fixades durant la tramitació. Tot i això, l’autorització situa aquests projectes en una fase avançada i obre un debat de fons sobre l’encaix territorial de les noves infraestructures energètiques.

Les bateries no produeixen electricitat, però són una peça cada vegada més important en una xarxa amb més presència d’energies renovables. Permeten emmagatzemar energia quan n’hi ha disponibilitat i retornar-la al sistema quan la demanda creix. En aquest cas, els dos projectes es connecten al voltant de la subestació de La Farga, propietat de Red Eléctrica, un nus clau per evacuar energia cap a la xarxa de transport.

Més d’un centenar de contenidors de bateries

La planta Glauco Almacena, promoguda per Energía Glauco SL, tindrà 55,384 MW de potència instal·lada i 221,536 MWh de capacitat útil. El projecte preveu 56 contenidors amb bateries de fosfat de ferro-liti i una línia subterrània de 30 kV de 4.557 metres que passarà per Vilademuls i Sant Julià de Ramis fins a la subestació col·lectora Profar.

L’altra planta, La Farga BESS, és més gran. Impulsada per Cadaques Directorship SL, tindrà 148,394 MW de potència instal·lada i 296,788 MWh de capacitat útil. El projecte inclou 77 contenidors de bateries Tesla Megapack 2 XL, vint estacions transformadores, la subestació col·lectora Profar 30/220 kV, situada a Sant Julià de Ramis, i una línia subterrània de 220 kV fins a la subestació La Farga.

En total, les dues instal·lacions preveuen 133 contenidors de bateries en un àmbit marcat per la proximitat de grans infraestructures viàries i elèctriques, però també per la presència de sòl agrícola i espais de paisatge rural.

Un encaix territorial encara obert

La tramitació mostra que l’encaix urbanístic i ambiental continua sent un dels punts més delicats. En el cas de Glauco Almacena, el BOE recull que l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis va advertir que el projecte era incompatible amb el sòl agrícola i forestal de protecció especial on es volia situar. El promotor va respondre que estava tramitant l’informe de compatibilitat urbanística necessari abans d’obtenir la llicència d’obres.

En el cas de La Farga BESS, la resolució indica que l’Ajuntament de Vilademuls va presentar al·legacions ambientals i que, després de la resposta del promotor i d’un projecte modificat, el consistori va manifestar la seva conformitat. Aquesta evolució no elimina tots els tràmits pendents, però sí que deixa el projecte en una posició administrativa més avançada.

La declaració ambiental situa la planta de La Farga en un camp de cultiu de Vilademuls, delimitat per l’AP-7 a l’est i l’A-2 a l’oest. També descriu la subestació Profar al nord de Sant Julià de Ramis i identifica possibles impactes durant les obres, com soroll, pols, moviment de terres i afectació sobre el sòl agrícola.

Paisatge, fauna i risc d’incendi

L’avaluació ambiental també fixa mesures per reduir l’impacte dels projectes. En el cas de La Farga BESS, el document preveu una pantalla vegetal a la façana oest del parc de bateries, al costat de l’A-2, per limitar-ne la visibilitat. L’anàlisi paisatgística situa l’àmbit dins la unitat dels Terraprims, un territori rural travessat per grans infraestructures de comunicació.

La resolució també apunta que Vilademuls i Sant Julià de Ramis estan classificats com a municipis d’alt risc d’incendi, tot i que la zona concreta del projecte presenta un risc baix per l’absència de vegetació arbòria immediata. El document, però, remarca que l’àmbit limita amb una àrea forestal amb potencial de combustió.

Aquestes condicions expliquen per què les autoritzacions no tanquen el debat. Les bateries poden ajudar a estabilitzar la xarxa elèctrica i aprofitar millor l’energia renovable, però la seva implantació també obliga a resoldre preguntes concretes sobre sòl, paisatge, accessos, seguretat i retorn local.

Les obres encara no tenen via lliure

La resolució de La Farga BESS és clara: l’autorització administrativa de construcció no es podrà concedir, ni es podran iniciar les obres preparatòries, fins que el promotor hagi complert les condicions pendents. Entre aquestes hi ha l’adaptació del projecte als informes ambientals, el compliment dels tràmits d’informació pública i la valoració de la capacitat legal, tècnica i econòmica del promotor.

Això deixa els projectes en una fase intermèdia. Tenen l’aval administratiu previ de l’Estat, però encara no tenen tots els permisos per entrar sobre el terreny. Per als municipis afectats, el debat que ve ara ja no serà només energètic. També serà territorial: com encaixen aquestes instal·lacions en un paisatge agrícola, quines garanties ambientals s’exigeixen i quin paper tindran Vilademuls i Sant Julià de Ramis en aquesta nova peça de la xarxa elèctrica gironina.

Subscriu-te per seguir llegint