Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La Vall d’en Bas queda fora del règim rural tot i tenir vuit nuclis petits

El municipi supera els 2.000 habitants, però l'alcaldessa defensa que la seva realitat territorial amb vuit nuclis el fa més rural que altres pobles inclosos

El carrer de Teixera, als Hostalets d’en Bas, és una de les imatges més reconeixibles d’un dels vuit nuclis que formen part del municipi.

El carrer de Teixera, als Hostalets d’en Bas, és una de les imatges més reconeixibles d’un dels vuit nuclis que formen part del municipi. / Rosa Ferre

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Jesús Badenes

Jesús Badenes

Girona

La Vall d’en Bas ha quedat fora del tractament preferent de l’Estatut dels Municipis Rurals en el moment en què el nou mapa ja comença a condicionar l’accés a recursos públics, ajuts d’habitatge, subvencions i instruments de suport als ajuntaments petits. El municipi supera el límit dels 2.000 habitants fixat per la Generalitat, però defensa que la seva realitat territorial —vuit nuclis, masies, veïnats, camins, camps i massa forestal— s’assembla molt més a la dels pobles rurals inclosos que no pas a la d’una vila compacta.

El cas té una conseqüència pràctica immediata: els pobles que formen part de la relació oficial poden accedir amb tractament diferenciat a determinades convocatòries, mentre que la Vall continua dins el circuit ordinari. Aquesta diferència pot pesar en obres menors, projectes d’habitatge, serveis bàsics, suport tècnic, procediments administratius i línies d’inversió municipal.

El debat ja no és només simbòlic. L’Estatut no reparteix una etiqueta, sinó una porta d’entrada a mecanismes que poden donar més puntuació, reservar crèdit, augmentar la intensitat dels ajuts o simplificar tràmits. En municipis amb poca estructura administrativa, aquests avantatges poden marcar si un projecte avança amb més facilitat o queda pendent per falta de recursos.

La Vall d’en Bas té uns 3.300 habitants, però cap dels nuclis que la formen arriba sol al topall legal. Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, el Mallol, la Pinya, Puigpardines, els Hostalets d’en Bas, Joanetes i Falgars d’en Bas continuen funcionant com a peces diferenciades dins d’un terme de prop de 90 quilòmetres quadrats.

L’alcaldessa, Magda Roca, va situar el conflicte en una entrevista a Ràdio Olot. «És un greuge perquè la realitat és molt diferent», va afirmar. També va remarcar la distància entre el padró municipal i l’estructura real del territori: «Som vuit nuclis. El més gran és Sant Esteve d’en Bas, amb 1.200 habitants, però Falgars en té nou. Entraríem de sobres amb tots aquests vuit pobles», va dir, en referència al recompte separat de cada nucli.

L’habitatge, el primer impacte

El primer efecte visible és la convocatòria de rehabilitació de cases buides en entorns rurals, dotada amb cinc milions d’euros. Aquesta línia només admet actuacions situades en localitats incloses a la relació oficial de municipis rurals. Les bases preveuen ajuts per a propietaris, cooperatives i administracions locals, sempre que els habitatges es destinin a residència habitual i permanent.

En una vall amb cases disseminades i nuclis petits, quedar fora d’aquest programa pot limitar opcions per recuperar habitatge i fixar veïns. Les subvencions poden arribar als 20.000 euros per a habitatges privats d’ús propi o familiar, als 40.000 euros si es destinen a lloguer mitjançant borsa i als 70.000 euros en pisos públics o cedits a llarg termini. No són aportacions automàtiques, però sí prou importants perquè una rehabilitació pugui desencallar-se.

Aquest programa vincula l’obra amb l’ús final de l’habitatge: arrelament, repoblament i residència permanent. En pobles petits, això pot tenir efectes sobre l’escola, el comerç, la vida associativa i el relleu generacional. La Vall d’en Bas sosté que comparteix aquests reptes, però no pot acollir-se a la mateixa via prevista per abordar-los.

Més eines per als municipis inclosos

L’Estatut també preveu mesures en seguretat, educació, serveis bancaris mòbils, transport a demanda i participació institucional. El marc inclou més coordinació amb Mossos d’Esquadra i Agents Rurals, suport a escoles rurals, accés a serveis bàsics, mobilitat adaptada i presència específica del món rural en òrgans de decisió.

El desplegament serà gradual, però la classificació ja fixa una diferència de partida. Els municipis reconeguts poden disposar de fons específics, una línia d’inversió dins el PUOSC, criteris d’incentivació positiva en subvencions, suport en urbanisme, models normalitzats, referents tècnics i mesures per reduir càrrega administrativa.

La Vall d’en Bas no queda exclosa de qualsevol ajuda pública, però sí de les eines de compensació que l’Estatut reserva als municipis rurals reconeguts. Aquesta és la distància que l’Ajuntament vol fer visible abans que el desplegament consolidi una diferència difícil de revertir.

Roca ho vincula directament amb la capacitat de tirar endavant projectes. «Els temes que ens perjudiquen pel fet de no estar dins l’Estatut dels Municipis Rurals són accedir a subvencions i poder tenir més diners», va dir. L’Ajuntament defensa que el padró no pot ser l’únic filtre quan el cost de prestar serveis també depèn de la dispersió, la superfície, els camins, els nuclis i la dimensió real de l’estructura municipal.

La Generalitat defensa el criteri del llindar

El consistori assegura que va presentar una al·legació i que no va rebre resposta. Ara vol reunir-se amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i busca altres casos catalans amb una casuística semblant. Les vies que l’Ajuntament posa sobre la taula passen per un annex, una revisió de criteris o una fórmula específica per als municipis que acreditin estructura rural malgrat superar el límit de població.

Fonts de la Generalitat consultades admeten que el cas s’entén políticament perquè la Vall d’en Bas té nuclis dispersos, masies i una realitat territorial pròxima a la d’altres poblacions incloses. Ara bé, remarquen que el marc vigent fixa un criteri objectiu i que la primera llista ha de respectar el llindar dels 2.000 habitants.

Segons aquestes fonts, incorporar la Vall només per voluntat administrativa no seria possible. Caldria modificar el marc legal o els criteris aplicables. Per això, la Generalitat no descarta que el cas acabi en una negociació política.

A la Garrotxa, la majoria de pobles formen part del règim, mentre que la Vall d’en Bas en queda fora juntament amb Olot, Sant Joan les Fonts i Besalú. El nou mapa ja reparteix oportunitats diferents entre municipis que poden compartir necessitats semblants. Per a la Vall, quedar-ne fora pot condicionar el ritme dels pròxims projectes locals.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents