Catalunya escala fins al quart lloc del rànquing europeu en assajos clínics

Catalunya consolida el seu pes internacional en recerca clínica i escala fins a la quarta posició europea i la setena mundial en nombre d’assajos clínics actius.

Segons l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025, els centres catalans participen en 5.768 estudis actius, una xifra que representa el 92% dels assajos clínics registrats al conjunt de l’Estat. La dada confirma el paper central del sistema català de salut i recerca en el desenvolupament de nous tractaments i el situa entre els principals territoris del món en activitat clínica.

El salt és especialment rellevant perquè Catalunya no només manté un volum molt elevat d’estudis, sinó que també millora posicions en el rànquing internacional. L’any anterior ocupava la cinquena posició a Europa i la vuitena al món, mentre que ara se situa per davant de països com el Regne Unit, Alemanya, Turquia o els Països Baixos. En termes d’activitat, els assajos amb participació catalana han crescut un 7,5%, un ritme molt superior al registrat al conjunt de l’Estat, que se situa en l’1,9%.

Aquest posicionament coincideix amb el Dia Mundial de l’Assaig Clínic i reforça la imatge de Catalunya com un dels principals pols europeus en recerca biomèdica. Segons Biocat, aquesta competitivitat s’explica per la solidesa del sistema sanitari, la qualitat dels hospitals universitaris i dels instituts de recerca, la capacitat de reclutament de pacients i la col·laboració publicoprivada.

Els assajos clínics són una peça clau en aquest procés perquè permeten comprovar la seguretat i l’eficàcia de nous tractaments abans que arribin de manera generalitzada als pacients.

L’oncologia continua sent el gran motor de la recerca clínica catalana. L’informe identifica 1.667 assajos actius en aquest àmbit, una xifra que situa Catalunya en la sisena posició europea en recerca clínica oncològica. El pes d’aquesta especialitat s’explica per la forta activitat dels grans hospitals i instituts de recerca del país, però també per la presència de xarxes clíniques capaces de reclutar pacients i participar en estudis multicèntrics internacionals.

L'oncologia continua sent el gran motor de la recerca

Tot i el protagonisme del càncer, l’activitat mostra una diversificació creixent cap a altres àrees terapèutiques. Destaquen els increments en dermatologia, amb un creixement del 20,3%; malalties metabòliques, amb un 8,9%; i sistema nerviós, amb un 3,6%. També tenen un pes rellevant els assajos vinculats al sistema immunitari, respiratori i cardiovascular, l’aparell digestiu, l’hematologia i la salut mental. Aquesta diversificació apunta a un ecosistema cada vegada més ampli, capaç d’anar més enllà de les àrees tradicionalment més fortes.

La distribució per fases també mostra la maduresa del sistema català. El 45% dels estudis actius es troben en fase III, l’etapa prèvia a l’aprovació d’un tractament i una de les més avançades del desenvolupament clínic. Un 33% són en fase II, un 20% en fase I i un 2% en fase IV. Aquest equilibri situa Catalunya com un entorn competitiu tant per a la validació primerenca de noves teràpies com per al desenvolupament d’estudis avançats amb possibilitat d’arribar als pacients.

El model català combina una forta activitat promoguda per la indústria farmacèutica, que representa el 75% dels assajos, amb un pes destacat dels estudis no comercials, que arriben al 25%. Aquests últims són impulsats per hospitals, instituts de recerca, societats científiques o investigadors clínics i sovint busquen donar resposta a necessitats mèdiques que no sempre són prioritàries per a la indústria. La combinació dels dos models permet reforçar tant l’atracció d’inversió privada com la recerca impulsada des del sistema públic i acadèmic.

Entre els principals promotors comercials que desenvolupen assajos a Catalunya hi ha grans farmacèutiques internacionals com AstraZeneca, Johnson & Johnson, Roche, Sanofi, Amgen, Bayer o Pfizer.

Girona guanya terreny

Tot i que Barcelona continua concentrant la major part de l’activitat del sector, l’informe també apunta una progressiva desconcentració territorial de l’ecosistema de ciències de la vida i la salut. El nombre de companyies establertes fora de l’àrea metropolitana s’accelera un 22,5%, principalment a Girona, que ja concentra prop del 3% de les empreses del sector. La dada encara queda lluny del pes de Barcelona, però mostra que altres territoris comencen a guanyar visibilitat dins un àmbit altament especialitzat.

Aquesta evolució connecta amb el creixement de projectes de recerca i innovació sanitària al territori gironí, on hospitals, instituts, universitat i centres especialitzats busquen guanyar pes dins un ecosistema encara molt centralitzat. Girona disposa d’una base sanitària i científica que pot actuar com a palanca per captar més activitat, que s’intensificarà amb el desenvolupament del futur Campus de Salut, que inclourà el nou Trueta