«Els participants en un assaig no són conillets d’índies»

La recerca clínica ha deixat de ser un sector «reservat als grans hospitals». Aquesta és una de les idees que defensa el doctor Juan Roldán Sánchez, director mèdic de Pectus Respiratory Health, centre especialitzat en assajos clínics en l’àmbit de les malalties respiratòries amb seu a Girona, coincidint amb el Dia Mundial de l’Assaig Clínic, que s’ha commemorat recentment. Especialista en pneumologia i investigador amb més de 20 anys d’experiència, Roldán reivindica que els "estudis clínics no només permeten provar nous tractaments, sinó també acostar la innovació als pacients del territori".

«Els assajos clínics han estat absolutament determinants», afirma. En l’àmbit de les malalties respiratòries, i especialment en l’asma greu, aquesta recerca ha canviat el pronòstic de molts pacients. Fa uns anys, recorda, una part d’aquests malalts depenia de corticoides orals de manera crònica, amb efectes secundaris importants, i patia visites freqüents a urgències o ingressos hospitalaris. Avui, en canvi, els tractaments biològics dirigits contra dianes concretes de la inflamació han permès reduir exacerbacions i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Els assajos clínics han canviat el pronòstic de molts pacients amb malalties com l’asma

Però malgrat aquest avenç, els assajos clínics encara arrosseguen prejudicis. «El més freqüent és pensar que el pacient serà un conillet d’índies, i això està molt lluny de la realitat actual», adverteix Roldán. El pneumòleg insisteix que la recerca clínica està «extremadament regulada», amb comitès ètics independents, protocols estrictes, controls de seguretat i monitorització constant. Abans d’entrar en un estudi, el pacient rep informació detallada, signa un consentiment informat i pot abandonar-lo quan vulgui.

Més control

Participar en un assaig clínic, a més, pot aportar accés a innovació, però també un seguiment més intensiu del que sovint permet la pràctica assistencial habitual. Els estudis inclouen controls continus, proves funcionals, valoracions clíniques i equips dedicats a aquell procés. «Molts pacients ens expliquen que se senten especialment acompanyats durant l’estudi», assenyala. També hi ha una dimensió col·lectiva, ja que «qui hi participa contribueix a generar coneixement que pot ajudar futurs malalts», apunta.

Aquest missatge és especialment rellevant en un context en què Catalunya s’ha situat entre els territoris capdavanters en recerca clínica. Roldán defensa que Girona també pot formar part d’aquest mapa i no quedar només com a territori receptor dels avenços que es generen en altres llocs. «La recerca clínica no és una cosa reservada a grans hospitals de grams capitals. Girona també pot i ha de participar en aquesta innovació», subratlla.

La participació en un assaig permet un seguiment més intensiu que la pràctica assistencial

L’espai que dirigeix Roldán compta amb un equip multidisciplinari de metges, coordinadors d’estudi, infermeria especialitzada, personal administratiu i suport tecnològic. El projecte vol facilitar que pacients gironins accedeixin a estudis internacionals i tractaments innovadors sense haver de desplaçar-se sempre a Barcelona o Madrid.

L’asma és un dels camps on aquesta nova manera de fer recerca es veu amb més claredat. Roldán recorda que encara hi ha pacients que normalitzen símptomes que no haurien d’acceptar com a habituals: tos persistent, opressió al pit, cansament, dificultat per fer esport o ús freqüent de l’inhalador de rescat. Aquesta normalització fa que alguns casos arribin tard a l’especialista o assumeixin una qualitat de vida pitjor de la que podrien tenir.

Variants de l’asma

El metge també insisteix que avui ja no es pot parlar de l’asma com si fos una única malaltia. Hi ha diferents fenotips i mecanismes inflamatoris, com ara formes al·lèrgiques, eosinofíliques, associades a obesitat, contaminació, exercici o altres patologies respiratòries. «Aquest és probablement el gran canvi conceptual dels últims anys, que és passar d’un model uniforme a una medicina molt més personalitzada», explica.

Aquesta personalització obliga a mirar més enllà dels símptomes. Les noves guies internacionals ja no es limiten a buscar el control de la malaltia, sinó que plantegen reduir exacerbacions, preservar la funció pulmonar a llarg termini i, en alguns casos, aspirar a la remissió clínica. Per això Roldán dona importància a aspectes aparentment senzills però decisius, com la tècnica inhalatòria, l’adherència al tractament, el son, l’activitat física o la salut mental.

Roldán defensa la idea que Girona ha d’aprofitar l’oportunitat per ser un pol d’innovació

Els senyals d’alerta són clars, segons apunta Roldán: tos persistent, xiulets al pit, falta d’aire, sensació d’ofec durant l’exercici, despertars nocturns, infeccions respiratòries repetides o necessitat freqüent de broncodilatadors. També cal consultar quan una persona comença a limitar la seva vida normal o l’activitat física. «A vegades el pacient pensa que és normal cansar-se amb l’edat, i no sempre és així», remarca.

De cara als pròxims anys, Roldán preveu una pneumologia basada en biomarcadors, tractaments dirigits, intel·ligència artificial, monitorització remota i una visió integral del pacient. Per això defensa que Girona aprofiti l’oportunitat de convertir-se en un pol d’innovació respiratòria combinant talent mèdic, tecnologia i recerca clínica de qualitat.

Subscriu-te per seguir llegint