Olot posa fil a l'agulla a la transformació urbana de la mà del Pla de Barris

Santa Coloma de Gramenet i Olot enfilen el procés de transformació urbana amb l'aportació de la Generalitat a través de la primera convocatòria del Pla de Barris, que aquest dimarts presenta la seva segona edició oberta a localitats d'arreu del país. Mentre Santa Coloma rebrà 12,5 milions d'euros, als quals l'Ajuntament aportarà 12,5 més, per actuar al centre de la ciutat, concretament al barri del Raval, Olot en rebrà 15 als quals n'hi sumarà 10 més entre el consistori i actors privats per dur a terme una reforma integral del nucli antic. Habitatge, comerç i actuacions als carrers seran algunes de les iniciatives que desenvoluparan per redefinir l'espai públic i els serveis, un cop s'enllesteixi tota la part normativa que s'està fent.

Malgrat que encara no hi ha efectes visibles, el Pla de Barris fa ja uns mesos que funciona a Santa Coloma de Gramenet i a Olot, dos dels ajuntaments escollits per rebre una aportació del Govern per desenvolupar els projectes que tenien pensats per alguns dels seus barris. Des de la capital de la Garrotxa, a més, es mostren "molt satisfets" d'haver aconseguit la millor puntuació de la convocatòria i assenyalen que això demostra "la bona feina feta" que hi havia darrere d'un projecte amb l'habitatge "com a punt central".

I és que la proposta d'Olot contempla una reforma integral del nucli antic a través del Pla de Barris que posi al mercat mig miler de pisos del nucli antic a través de la reforma dels immobles ja existents.

Cal tenir en compte que Olot té una limitació per créixer perquè està rodejada de volcans i del parc natural i la rehabilitació de l'habitatge existent era una de les qüestions "més rellevants" tant per l'actual equip de govern com pels anteriors.

A més, es plantegen mesures per incrementar per fer més eficients els pisos, a més d'estimular noves iniciatives comercials, culturals i artesanes que posicionin el nucli antic com a "dinàmic, sostenible i amb fort arrelament social".

Com la resta de ciutats del Pla de Barris, Olot ha començat a rebre els fons l'1 de març passat, tot i que es publiqués al desembre que havia estat una de les escollides. Això fa que, a efectes pràctics, encara no s'hagi pogut "notar res des d'un punt de vista visual".

En aquest sentit, l'alcalde de la ciutat, Agustí Arbós, explica que actualment el que s'està fent és "posar a punt" tot l'aspecte normatiu, com a pas previ a tot el que fa referència a actuacions urbanístiques. En aquest punt, Arbós assenyala que la "clau" és l'aprovació aquest juny de l'Àrea de Conservació i Rehabilitació (ACR) del nucli antic.

"Això és el que ens permet marcar com ha de ser aquest habitatge del nucli antic. Ara estem en això, aprovar aquesta normativa com a base per poder fer després l'actuació més física i visible", remarca.

De 5 a 25 milions

El Pla de Barris ha suposat un impuls "molt gran" per Olot, que abans de la convocatòria tenia clar que calia invertir en la rehabilitació i posada a punt dels habitatges de la ciutat. En aquest sentit, l'alcalde assenyala que el que preveien inicialment era una injecció anual d'1 milió d'euros durant cinc anys.

El Pla de Barris, però, ha permès multiplicar per cinc aquesta xifra i contempla una reforma integral del nucli antic d'Olot. "És un tema d'intensitat. Comparem de 5 a 25 en el mateix temps", destaca l'alcalde.

En total, el pla preveu 25 milions d'euros per aquesta reforma que s'ha de completar en cinc anys. La Generalitat aporta 15 milions i els 10 restants surten de la col·laboració públic-privada entre l'Ajuntament, amb propietaris, els comerciants i els llogaters.

Paquet de transformacions a Santa Coloma

A Santa Coloma de Gramenet, el Pla de Barris suposarà una injecció de 12,5 milions d'euros que aporta la Generalitat i als quals se sumen 12,5 més que posarà l'Ajuntament. Les obres estan pendents d'inici, i permetran dur a terme una quinzena de transformacions físiques de la trama urbana i vinculades amb la transició ecològica, a més d'una desena d'accions sociocomunitàries al sud de la ciutat, centrat en el barri del Raval.

"Per a un municipi com Santa Coloma rebre una subvenció d'aquestes característiques permet accelerar un projecte de ciutat que necessitem que cavalqui durant molts anys", destaca l'alcaldessa, Mireia González. Això implica prioritzar de forma més ràpida alguns projectes que són imprescindibles i estratègics per la transformació d'un barri com el del Raval.

Dintre del pla d'actuacions, s'ha posat incidència al carrer Monturiol, amb un paquet de mesures que han suposat la creació de la idea de l'eix Monturiol. Tot plegat és fruit de la combinació d'aportacions procedents de diferents administracions, des de fons europeus, que estan permetent, per exemple, renovar el pavelló del barri, fins a replantejar el centre cívic.

"L'eix Monturiol tindrà intervencions de diferents tipus, la transformació física del carrer o en l'àmbit de l'habitatge, és imprescindible que incorporem nous habitatges per a la nostra ciutat, i en aquest cas aquest carrer tindrà quatre edificis nous, amb habitatge dotacional, especialment pensat per gent gran i per gent jove", detalla González. Això serà possible gràcies a la reconversió del centre cívic, que es traslladarà a un espai més ampli i modern als baixos del Centre Esportiu Raval, dos carrers enllà, i que permetrà crear una dotzena de pisos.

Amb tot, es preveu també una transformació comunitària, amb una xarxa d'equipaments de proximitat, una intervenció a les escoles per millorar-les, adaptar-les i modernitzar-les, o ampliar la biodiversitat al parc dels Pins, just darrere del pavelló. A través del centre d'empreses de Can Peixauet, també s'intervindrà en la dinamització comercial del barri, donant suport als negocis existents per obtenir una oferta de qualitat, ordenada i al dia.

Les actuacions segueixen les petjades del Pla de Barris dels anys 2000, que va permetre fer una intervenció als barris del mateix entorn sud de la ciutat, amb l'objectiu, ara, d'incidir en la millora urbana i atacar el problema d'accessibilitat que registra la localitat. "Santa Coloma només té un 30% dels seus edificis accessibles, és a dir, no tenim ascensors a la major part dels nostres edificis, i això fa que, davant d'una població envellida o amb necessitats de mobilitat específiques, hi hagi un retrocés en les possibilitats, sobretot, de gaudir de la vida pública", assenyala l'alcaldessa.

Per aquest motiu, una de les iniciatives que es preveu amb el pla és l'obtenció d'ajuts a la instal·lació d'ascensors. De cara al futur, González assegura que estan estudiant presentar-se a la segona edició del Pla de Barris, aquest cop no en solitari, sinó en col·laboració amb altres localitats veïnes.