La Molina i Vall de Núria hauran de cuidar els boscos, les pastures i l'aigua per adaptar l’esquí al canvi climàtic

El futur de l’esquí i del turisme de muntanya a La Molina i Vall de Núria dependrà cada vegada més de com es cuidin els boscos, les pastures, l’aigua i els rierols que envolten les dues estacions gironines. Un estudi del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona i FGC proposa 36 mesures per adaptar aquests espais al canvi climàtic i reforçar-ne la viabilitat.

La recerca planteja és una nova manera de gestionar les estacions: entendre que la neu, els remuntadors i els serveis turístics depenen també d’un entorn natural en bon estat. En aquest esquema, el bosc ajuda a regular el territori, les pastures sostenen els usos ramaders i els espais oberts, els cursos d’aigua alimenten els ecosistemes i els serveis, i el paisatge continua sent una part essencial de l’atractiu de muntanya.

L’estudi s’ha publicat a la revista Mountain Research and Development i forma part del Projecte NERET, impulsat per Ferrocarrils per valorar, preservar i incrementar el capital natural de les estacions de muntanya que gestiona. L’equip ha analitzat dues realitats diferents del Pirineu gironí: La Molina, a Alp, amb un pes clar de l’esquí i els esports d’hivern, i Vall de Núria, a Queralbs, més orientada al turisme familiar, la natura i les activitats durant tot l’any.

Les dues estacions sumen més de mig milió de visitants anuals. La Molina genera al voltant de 5 milions d’euros anuals i Vall de Núria, uns 3,5 milions, sense comptar l’any 2020, marcat per la pandèmia. Aquesta dimensió econòmica explica per què la gestió de la natura també afecta els municipis, les empreses, els treballadors, els ramaders i els usuaris habituals del Pirineu.

Els boscos, les pastures i l’aigua també sostenen les pistes

Les 36 propostes inclouen preservar i ampliar la cobertura forestal, restaurar les pastures degradades, reduir les superfícies artificials innecessàries, millorar l’emmagatzematge d’aigua, recuperar els rierols de muntanya, protegir els prats alpins i conservar els hàbitats d’interès comunitari. També es plantegen espais nous per afavorir la biodiversitat, com els jardins de papallones.

Aquests recursos no tenen el mateix paper a cada estació. A La Molina, l’esquí és l’activitat central i les pastures formen part del funcionament hivernal, perquè molts prats es converteixen en pistes durant la temporada de neu. A Vall de Núria, en canvi, només una part menor dels visitants anuals són esquiadors, i el pes recau més en les activitats familiars, el paisatge, la natura i l’ús recreatiu de l’entorn.

La Molina: els ramats, el bosc i els crèdits climàtics

A La Molina, una de les recomanacions més concretes és millorar la gestió de les pastures. Segons el material facilitat, per les pistes hi pasturen uns 3.500 caps d’ovella, a més del bestiar boví i els cavalls. Aquesta ramaderia extensiva ajuda a mantenir els prats que després funcionen com a pistes d’esquí, però també pot generar problemes si es concentra massa en determinades zones.

L’estudi apunta riscos com la sobrepastura, la degradació del sòl i la presència d’espècies invasores, com el seneci. Per això proposa sistemes de rotació del bestiar, la restauració de les zones malmeses i el control de les plantes exòtiques. L’objectiu és mantenir l’activitat ramadera i, alhora, evitar que els ecosistemes que sostenen l’estació perdin qualitat.

Ferrocarrils també treballa a La Molina en la millora de la massa forestal a través del programa PROMACC i del sistema de crèdits climàtics forestals de Catalunya. Segons FGC, aquests crèdits han d’ajudar a fixar carboni als boscos i als sòls, optimitzar l’aigua forestal, conservar la biodiversitat i reduir el risc d’incendi.

Vall de Núria: 30.000 metres quadrats en recuperació

A Vall de Núria, les actuacions ja iniciades se centren en la recuperació de 30.000 metres quadrats de zones enjardinades i pastures perquè funcionin com a espais de lliure creixement d’espècies vegetals. També s’hi han creat àrees per afavorir la pol·linització de les papallones i s’ha recuperat i ampliat la bassa de les granotes.

El projecte també incorpora tècniques de bioenginyeria per reparar espais malmesos, com el talús afectat per una esllavissada que es va mostrar durant el Congrés de Bioenginyeria celebrat a Vall de Núria el passat mes d’octubre. Aquest tipus d’actuació busca estabilitzar el terreny i reduir l’impacte de les reparacions sobre l’entorn.

Què pot notar el visitant

Per al visitant, el canvi és de fons: les decisions sobre els boscos, l’aigua, les pastures, les infraestructures, la neu de cultiu i la restauració ambiental poden influir en el model d’estació que trobarà en els pròxims anys.

L’estudi situa tres elements com a prioritaris per a les dues estacions: l’aigua, els usos rurals del territori i els serveis culturals vinculats al paisatge i a les activitats de natura. Són recursos que importen a FGC, però també als actors locals i als municipis de muntanya. Cuidar la natura ja forma part de la manera com La Molina i Vall de Núria hauran d’afrontar el futur de l’esquí i del turisme al Pirineu gironí.

Què falta concretar

El material disponible no fixa un calendari detallat per a totes les mesures ni concreta el pressupost de cada actuació. Per això, les 36 propostes s’han d’entendre com una guia de gestió i d’adaptació, no com un paquet d’obres o canvis immediats ja programats.

FGC ja ha començat actuacions vinculades al Projecte NERET, però encara caldria concretar quines mesures s’aplicaran primer, amb quin calendari i amb quin finançament. Aquest és el punt pendent per saber fins a quin punt les recomanacions de l’estudi acabaran transformant la gestió quotidiana de La Molina i Vall de Núria.