Aquestes són les plantes del teu jardí que poden colonitzar rius, rieres i espais naturals de Girona

Una planta comprada per decorar un jardí pot acabar anys després en una riera, en un talús, en un penya-segat o en un espai natural. No passa amb totes, ni de bon tros, però sí amb algunes plantes ornamentals invasores que s’escapen amb facilitat dels jardins particulars i dels espais verds públics.

La Diputació de Girona ha editat la guia «Plantes ornamentals invasores de les comarques gironines», un document pensat per ajudar particulars, ajuntaments, vivers i professionals de la jardineria a detectar espècies problemàtiques abans de plantar-les o de continuar-les escampant.

El fons del problema és greu: fins a un 60% de les plantes exòtiques de Catalunya tenen l’origen en la jardineria. La majoria no generen conflictes, però una part pot naturalitzar-se i ocupar espais fora del jardí on va començar tot.

No totes són invasores

A Catalunya hi ha prop de 1.200 espècies de plantes introduïdes que es reprodueixen de manera espontània. La guia remarca que introduïda, exòtica o al·lòctona no vol dir automàticament invasora: menys del 10% es poden considerar realment invasores.

La publicació no assenyala qualsevol planta de fora com un problema: se centra en espècies de jardí modernes que s’escapen amb facilitat, que poden formar poblacions fora dels espais on s’han plantat o que ja tenen comportaments problemàtics en determinats ambients.

La costa, els rius i les rieres

Els punts més delicats són la costa, sobretot els rocams, els sorrals i els penya-segats marins, i també les vores dels rius i els fondals de les rieres. En aquests espais, una planta ornamental pot trobar el lloc perfecte per arrelar, créixer i competir amb la flora autòctona.

A la franja litoral, la guia cita casos com l’ungla de gat i la gazània, que poden ocupar sorrals i penya-segats on les plantes autòctones tenen molt poc marge per créixer. A les riberes, la humitat, els sòls profunds i els espais oberts que deixen les riuades faciliten l’arribada de noves espècies.

El problema també pot sortir de casa

La propagació no sempre comença amb una plantació directa. Les restes de jardineria també poden ser una via d’entrada si es llencen fora dels punts autoritzats o si fragments d’algunes plantes acaben en marges, torrents o zones humides.

Per això, la guia recomana evitar espècies conflictives, gestionar bé les restes vegetals i actuar ràpidament quan una planta comença a escapar-se del jardí. La prevenció és més efectiva que intentar eliminar una població quan ja s’ha estès.

Alternatives sense perdre verd

La guia no demana renunciar als jardins ni als espais verds. Proposa triar millor. Entre les alternatives que cita hi ha el llorer, el grèvol, l’heura, el gessamí estrella, l’aladern, el llentiscle, el tamariu, l’aloc, l’albellatge o el teucri fruticós.

Algunes són autòctones i d’altres són exòtiques que es cultiven des de fa temps sense que s’hagi constatat que s’escapin de manera problemàtica. La clau és no plantar espècies que ja han demostrat capacitat per ocupar hàbitats naturals.

Una guia per decidir abans de comprar

La Diputació ha editat 2.500 exemplars de la guia, que s’han distribuït entre ajuntaments, consells comarcals, parcs naturals, instituts, biblioteques, empreses de jardineria i vivers. El document també es pot descarregar en línia.

El gest més senzill és mirar abans de comprar. Una planta pot semblar només decorativa dins d’un test o en una tanca de jardí, però algunes espècies tenen prou capacitat per saltar d’aquest espai i acabar canviant el paisatge d’una riera, d’un marge o d’un tram de costa.