Dos milions perquè l’últim servei no abaixi la persiana

La Generalitat vol entrar allà on el mercat sovint ja no arriba. En molts pobles petits, perdre la botiga o el bar no és només quedar-se sense un negoci: és fer més difícil comprar el pa, prendre un cafè o tenir un lloc on trobar-se. Per això el Govern obrirà en uns dies Arrel, el programa per reforçar el comerç dels municipis rurals, amb una dotació de dos milions d’euros.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ho explica amb una frase que va més enllà de l’activitat econòmica: "Fixar comerços en el territori, i fixar territori, és a dir, persones en el territori". El que vol evitar, diu, és que algú hagi d’anar a una altra localitat, "a 7 o 8 o 9 quilòmetres", per comprar "una barra de pa o un quilo de macarrons".

Sàmper porta el problema a una compra menuda, de les de cada dia. A Catalunya hi ha 590 municipis rurals. D’aquests, 476 tenen menys de mil habitants. I un 36,7% no tenen "ni tan sols una botiga" on trobar "un paquet d’arròs, un quilo de préssecs o una ampolla de llet". Arrel neix per mirar d’omplir aquest buit.

El titular d’Empresa i Treball no parla d’una botiga qualsevol. El model que defensa barreja l’alimentació, la restauració, la vida comunitària i fins i tot algun racó per treballar o enviar un correu electrònic. En un poble petit, un mateix local pot vendre el pa, la fruita, la llet o l’embotit, servir cafès, oferir un espai per llegir i convertir-se en el punt on els veïns es troben sense haver quedat.

La idea del multiservei és aquesta: despatxar productes, sí, però també cobrir necessitats. Quan hi ha pocs habitants i una demanda irregular, una sola activitat pot quedar curta. La combinació, en canvi, dona més marge: una mica de comerç, una mica de bar, un espai compartit i prou utilitat perquè la gent hi entri sovint. A Girona, aquesta fórmula ja té més implantació que enlloc: 17 dels 30 multiserveis detectats a Catalunya són a les comarques gironines.

El programa Arrel obre tres vies. La primera servirà per ajudar els ajuntaments que vulguin posar a punt locals perquè funcionin com a comerç, bar, agrobotiga o espai de serveis. La segona contribuirà al manteniment d’aquests establiments, perquè una cosa és aixecar la persiana i una altra conservar-la oberta. La tercera reforçarà negocis privats que encara aguanten en nuclis petits.

Aquest últim camí és especialment rellevant. La convocatòria no vol substituir una botiga o un bar que ja funcionen, sinó donar-los suport abans que tanquin. En molts municipis rurals, l’últim establiment privat també fa d’espai d’encàrrecs, d’aparador per al producte local, de lloc de trobada o de servei informal per a la gent gran. Si desapareix, l’Ajuntament sovint ha de buscar una sortida quan el buit ja s’ha fet massa gran.

Les cambres de comerç hi tindran un paper que va més enllà dels diners. Sàmper parla d’acompanyar aquests comerços, serveis o multiserveis perquè tinguin "una vida llarga" i siguin sostenibles. Aquest suport pot orientar sobre el local, els preus, la gestió o la manera de fer viable una iniciativa que, en un poble de pocs habitants, no sempre pot aguantar com ho faria en un municipi més gran.

Subscriu-te per seguir llegint