El Govern engega els primers tràmits per crear els parcs naturals de l'Albera i del Montsec

El Govern engegarà pròximament els processos de consulta pública per a la creació dels futurs parcs naturals de l'Albera i del Montsec (Lleida). Es tracta del primer tràmit obligatori que permetrà recollir les opinions de la ciutadania a través del portal de participació de la Generalitat i que es complementarà amb reunions informatives al territori. En paral·lel, el Govern també ha obert la consulta pública prèvia per ampliar els parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter, a més d'impulsar els Plans de Protecció dels espais. L'objectiu dels plans és dictaminar "les regles del joc" del que és "admissible" als parcs, així com un calendari i un programa d'inversions.

Primeres passes per a la creació del Parc Natural de l'Albera i del Montsec. El Govern iniciarà les consultes públiques aviat. Per al 9 de juny, s'ha previst una primera reunió per explicar l'inici del procés al Montsec i pròximament ho farà també a la zona de l'Albera. En aquest cas, però, al març ja es va fer una primera trobada per comunicar l'inici del procediment amb la Junta Rectora del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera i amb els alcaldes de la zona.

Tal i com s'ha fet en el cas del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena, de forma paral·lela s’impulsarà també l’aprovació dels respectius plans de protecció dels dos nous parcs per agilitzar processos i disposar des del mateix naixement de l’espai natural protegit del seu corresponent instrument d’ordenació i gestió.

La creació del Parc Natural de l’Albera donarà resposta a una reivindicació del territori i permetrà impulsar un projecte que compatibilitzi la conservació del patrimoni natural i cultural amb les activitats socioeconòmiques locals. La voluntat és que el parc i la seva gestió esdevinguin un motor de dinamització social i econòmica, i un model de desenvolupament sostenible per a la zona.

Un total de 19 municipis van presentar el 2023 mocions per impulsar la creació del parc. En concret, ho van fer Agullana, Biure, Cantallops, Capmany, Colera, Espolla, Figueres, Garriguella, la Jonquera, Llançà, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Peralada, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle, així com al Consell Comarcal, la Diputació de Girona i a la Delegació del Govern a Girona.

El sistema natural de l’Albera encaixa amb la figura de parc natural. La seva declaració establirà un règim específic de protecció ordenació i gestió de l’àmbit territorial de l’Albera, on s’han documentat 36 hàbitats d’interès comunitari, tant marins com terrestres, dels quals cinc són prioritaris. La zona acull una gran varietat de flora i fauna catalogada, incloent-hi espècies amenaçades segons normatives catalanes, espanyoles i europees.

A més, presenta una geodiversitat notable amb roques paleozoiques, granits, tonalites i sistemes de falles que afavoreixen surgències termals i un patrimoni històric i cultural vinculat a aquest paisatge.

Pel que fa al parc del Montsec, la seva creació busca dotar de la protecció suficient aquest espai amb elevats valors naturals, culturals i paisatgístics. La Serra del Montsec constitueix l’espai més representatiu del Prepirineu central català, on destaquen la presència de diverses plantes endèmiques i una gran diversitat de fauna invertebrada única.

L’abundància de cingleres i de coves i avencs permeten el desenvolupament d’una notable fauna cavernícola, en alguns casos singular a Catalunya. En especial, acull més de la meitat de les espècies catalanes de quiròpters i constitueix una de les àrees d’hivernada més important a Catalunya del rat penat de cova. Pel seu caràcter de transició, atesa la interacció entre els components mediterranis, predominants, i els eurosiberians fa que s'hi trobin espècies de característiques tan diferents com, per exemple, la fagina, de caràcter mediterrani, o la marta, de caràcter eurosiberià.

El fet de no disposar de règims de protecció o gestió específics, asseguren, pot dificultar la conservació a llarg termini d'aquests valors naturals. A més, cal recordar que els primers intents per declarar el parc arrenquen a principis dels vuitanta. El 2014 n'hi va haver un altre i, posteriorment, el 2023 es va iniciar una nova campanya de recollida d’adhesions entre una vintena d’entitats ambientalistes i excursionistes per reclamar la declaració del Montsec com a parc natural.

Paral·lelament, entre els anys 2024 i 2025, 10 municipis van presentar mocions per impulsar-lo, concretament: Alòs de Balaguer, Àger, Artesa de Segre, EMD de Baldomar, Les Avellanes i Santa Linya, Sant Esteve de la Sarga, Talarn, Llimiana, Gavet de la Conca, Tremp i Castell de Mur.

La declaració donarà resposta a la reclamació del territori d’impulsar un projecte comú basat en un espai natural de protecció especial amb un model de sostenibilitat forta que englobi tots els municipis de l’àmbit del Montsec. Permetrà millorar la protecció dels hàbitats, espècies i elements geològics fràgils i amenaçats, d’interès comunitari o de més interès natural de la zona, i facilitarà la restauració dels processos naturals i la biodiversitat i la geodiversitat associada. La voluntat és també dotar l'espai de més oportunitats econòmiques i assegurar un creixement compatible dels aprofitaments tradicionals de recursos naturals i de l’ús públic i social i la conservació de l’espai, entre altres aspectes.

D'altra banda, el Govern ha iniciat les consultes públiques prèvies per ampliar els parcs dels Aiguamolls i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter i impulsar els Plans de Protecció de Paisatge i Medi Natural. L’objectiu és garantir una protecció equilibrada i funcional del conjunt de l’espai natural, preservar-ne els valors naturals, millorar-ne la connectivitat i reforçar-ne la coherència territorial i ecològica de l’espai.

La redacció dels plans busca establir les "regles del joc" del que és admissible als parcs, un calendari i un programa d'inversions. En el cas dels Aiguamolls de l’Empordà, el pla de protecció va ser derogat l’any 2020, mentre que el Montgrí, Illes Medes i Baix Ter no disposa d’aquesta figura d’ordenació. En aquest context, s’aprofita per analitzar possibles millores dels àmbits d’aquests espais naturals protegits.

Discrepància dels límits dels Aiguamolls

Als Aiguamolls es vol corregir la discrepància entre els límits de l’espai natural protegit (EIN) i de la xarxa natura 2000 amb els límits de l’actual Parc natural, ja que hi ha diversos sectors adjacents a la delimitació vigent que queden fora de l’empara de la protecció i gestió específiques del Parc Natural. A més, es valora la incorporació de nous sectors amb característiques ambientals i paisatgístiques assimilables a les del Parc Natural i que poden contribuir positivament en termes de representativitat i millora de funcionalitat i gestió.

Finalment, fora de l’àmbit de les reserves ja declarades, s’identifiquen zones que presenten una elevada singularitat biològica i presència d’hàbitats fràgils, rars o especialment sensibles que resulta convenient protegir de forma més específica per garantir-ne la preservació.

Zones adjacents no protegides al Montgrí

Pel que fa al del Montgrí, la consulta pública prèvia recull que, malgrat la protecció existent, s’han detectat zones adjacents al parc actualment no protegides que mantenen una vinculació funcional i paisatgística amb els terrenys inclosos al Parc. A més, es troben àrees, dins del mateix àmbit del parc, que no disposen d’un nivell de protecció suficient atesa la seva singularitat biològica i la presència d’hàbitats fràgils o rars. Tot i ser dins del perímetre protegit, aquests sectors no disposen d’un instrument de protecció específica, com podria ser la reserva natural parcial, que asseguri la conservació a llarg termini dels seus valors.

Totes dues consultes es fan amb la finalitat, d'una banda, de de donar a conèixer al territori la proposta d’ampliació i de declaració de les reserves naturals parcials i, de l’altra, recollir informació i opinió sobre la proposta.