La província de Girona registra un 48% més de delictes d'odi amb l'alça dels casos per racisme i ideologia
La demarcació passa de 33 a 49 fets coneguts i se situa com la setzena província de l’Estat amb més taxa, per sobre de la mitjana catalana i espanyola

Un moment de la sortida de la primera cursa Antiracista de Salt i Girona celebrada el cap de setmana passat. / David Aparicio

Els delictes d’odi han crescut amb força a les comarques gironines durant l’últim any. La província de Girona va registrar el 2025 un total de 49 casos coneguts, segons l’informe anual del Ministeri de l’Interior, davant dels 33 que s’havien comptabilitzat l’any anterior. Això suposa un increment del 48,5% en només un any.
L’augment s’explica sobretot per l’alça dels casos vinculats al racisme i la xenofòbia i a la ideologia, dos àmbits que guanyen pes dins les estadístiques gironines. Els fets per racisme i xenofòbia passen de 8 a 10, mentre que els relacionats amb la ideologia gairebé es tripliquen i passen de 4 a 11.
Malgrat aquest canvi, l’àmbit amb més fets coneguts a Girona el 2025 continua sent el de l’orientació sexual i identitat de gènere, amb 12 casos. Ara bé, aquesta categoria baixa respecte de l’any anterior, quan n’havia registrat 18. Això fa que el mapa dels delictes d’odi a Girona sigui més repartit que el 2024, amb tres grans blocs -orientació sexual, ideologia i racisme-que concentren bona part dels casos.
A banda d’aquests àmbits principals, l’informe també recull altres motivacions amb menys pes numèric, però que ajuden a dibuixar la diversitat de casos registrats. El 2025 consten a Girona 2 fets d’antisemitisme, 2 vinculats a creences o pràctiques religioses i 1 cas d’aporofòbia, és a dir, odi o discriminació cap a persones en situació de pobresa o exclusió social. També hi ha 5 casos de discriminació per raó de sexe o gènere.
En canvi, les dades del 2025 no recullen a la província cap fet conegut per antigitanisme, discriminació generacional, discriminació per raó de malaltia, disfòbia o islamofòbia. Aquest repartiment mostra que l’increment global no respon només a una única categoria, sinó a una combinació de diversos àmbits de discriminació.

Els bancs de la plaça Santa Susanna del Mercadal de Girona tornen a lluir els colors de la bandera LGTBI+. / David Aparicio
Setzena posició estatal
La pujada situa Girona en una posició destacada dins el mapa estatal dels delictes d’odi. Segons el quadre de taxes del Ministeri de l’Interior, la demarcació ocupa la setzena posició entre les províncies amb més incidència, amb 5,89 casos per cada 100.000 habitants. Aquesta taxa queda per sobre de la mitjana de Catalunya, situada en 3,82, i també de la mitjana espanyola, que és de 4,92.
El rànquing estatal l’encapçala Segòvia, amb una taxa de 22,09 casos per cada 100.000 habitants, seguida de Melilla, amb 21,89, i Navarra, amb 15,65. Dins aquest llistat, Girona queda per darrere d’Àvila, però per davant de territoris com Cantàbria, les Illes Balears o Madrid. També se situa per sota de Lleida, que registra una taxa de 7,67.
El 2024, Girona tenia una taxa de 4,00 casos per cada 100.000 habitants. En un any, per tant, la demarcació ha pujat gairebé dos punts en aquest indicador i ha escalat posicions dins el rànquing provincial. La comparació permet dimensionar millor l’increment, perquè no només creixen els casos absoluts, sinó també la incidència en relació amb la població.
Les dades corresponen als casos coneguts per les forces i cossos de seguretat, ja sigui a través d’una denúncia o d’una actuació policial. Per això, les xifres inclouen tant infraccions penals com infraccions administratives i altres incidents vinculats a l’odi o la discriminació.

Manifestació LGTBI. / MAO
Un 43% més de víctimes
La lectura també és significativa si es miren les victimitzacions, és a dir, les persones que consten com a víctimes o perjudicades. En aquest apartat, Girona passa de 35 victimitzacions el 2024 a 50 el 2025, un increment del 42,9%. El bloc amb més víctimes és el del racisme i la xenofòbia, amb 17, per davant de l’orientació sexual i identitat de gènere, amb 15, i de la ideologia, amb 9.
Aquesta dada marca un canvi respecte de l’any anterior. El 2024, el principal àmbit en les victimitzacions era l’orientació sexual i identitat de gènere, amb 20 víctimes, mentre que el racisme i la xenofòbia en sumaven 10. El 2025, en canvi, el racisme passa al davant en nombre de persones afectades.
Pel que fa a l’aclariment dels fets, l’informe recull que a Girona es van esclarir 28 delictes i incidents d’odi el 2025, cinc més que l’any anterior. Els principals àmbits en aquest apartat són el racisme i la xenofòbia, amb 9 fets esclarits; l’orientació sexual i identitat de gènere, amb 7; i la ideologia, amb 6.
En canvi, el nombre de persones detingudes o investigades es manté en xifres baixes i fins i tot recula. El 2024 n’hi havia 5 i el 2025 en consten 4. D’aquestes, dues corresponen a casos de racisme o xenofòbia, una a orientació sexual i identitat de gènere i una altra a infraccions administratives o altres incidents.
Subscriu-te per seguir llegint
- L’equip de robòtica de Girona que necessitava 20.000 euros per anar a Atlanta torna amb dos premis internacionals
- Veïns de Girona demanen més policia i millores a la zona del parc del Migdia per combatre la delinqüència
- La família del jove desaparegut al mar a Roses demana ajuda per localitzar-lo
- Sense rastre d’Adam: què se'n sap de la desaparició del jove de 16 anys al mar a Roses
- Descobriment històric a Blanes: Troben un microorganisme fins ara desconegut i amb comportaments nous
- Ensurt a Girona per la caiguda d’un tros de cornisa sobre una persona
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el menor desaparegut a Roses és a l’aigua, «enfonsat o flotant»
- Alerta amb aquesta senyal poc coneguda: confondre-la et pot costar una multa de 200 euros