Rècord a l’Estat d'episodis de discriminació i Marlaska alerta de l’augment "preocupant" entre els menors

Els delictes i incidents d’odi a Espanya van créixer un 23,6% durant el 2025 i van arribar a la xifra més alta de la sèrie històrica, iniciada el 2014. Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar l’any passat un total de 2.417 casos, segons recull l’Informe sobre l’evolució dels delictes i incidents d’odi a Espanya 2025, presentat a pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

El titular d’Interior va qualificar dimecres d’«especialment preocupant» l’augment de la participació dels menors d’edat en aquest tipus de fets, tant com a víctimes com com a autors. Segons l’informe, les victimitzacions de menors han crescut un 17%, mentre que els menors investigats o detinguts com a autors han augmentat gairebé un 20%.

Durant la presentació de l’informe, a la seu del Centre Tecnològic de Seguretat del Pardo, a Madrid, Marlaska va defensr la necessitat de donar més visibilitat als delictes d’odi per millorar-ne la detecció. «Només a través de la sensibilització social aconseguirem millorar-ne la detecció», va afirmar el ministre, que va subratllar que aquests fets són «un atac directe als principis de llibertat, respecte a la dignitat humana i als drets fonamentals», recollia EFE.

«El nostre compromís respon a la voluntat de no permetre que l’odi i la discriminació erosionin la convivència», va remarcar Marlaska, en la segona reunió de la Comissió de Seguiment del III Pla d’Acció de Lluita contra els Delictes d’Odi 2025-2028.

Racisme, el més nombrós

Els fets registrats pugen en tots els àmbits excepte en la discriminació generacional, que baixa un 31%. Els delictes d’odi per racisme i xenofòbia continuen sent els més nombrosos, amb 934 casos, un 16,1% més que l’any anterior. En segon lloc se situen els delictes vinculats a l’orientació sexual i identitat de gènere, amb 571 fets. El tercer àmbit és el de la ideologia, amb 241 casos i un increment del 64%.

Els increments percentuals més forts, tot i partir de xifres absolutes més reduïdes, es registren en la islamofòbia, amb una pujada del 133%; la disfòbia, amb un 90% més, i l’antisemitisme, que creix un 86,5%. En nombres absoluts, aquests àmbits sumen 35, 59 i 69 fets respectivament. L’informe també destaca l’impacte de la islamofòbia en l’entorn digital, on els casos augmenten un 450%.

Pel que fa a la tipologia delictiva, les amenaces són els fets més habituals, amb 446 casos, pràcticament al mateix nivell que les lesions, amb 441. A continuació hi ha la promoció de la discriminació, amb 319 fets; els danys, amb 119, i les injúries i el tracte degradant, amb 113 casos cadascun.

Melilla, al capdavant

Per territoris, la ciutat autònoma de Melilla registra la taxa més alta de delictes, infraccions i incidents d’odi, amb 21,9 casos per cada 100.000 habitants. La segueixen Navarra, amb una taxa de 15,6, i la ciutat autònoma de Ceuta, amb 10,8.

Les Forces de Seguretat de l’Estat van esclarir el 65,6% dels fets investigats i van detenir o investigar 1.018 persones, un 12,5% més que el 2024. La majoria dels autors eren homes, el 78,5%, i el grup d’edat més nombrós va ser el de persones d’entre 26 i 40 anys, que representen el 24,2% del total.

El perfil de les víctimes també és majoritàriament masculí: els homes representen el 62,3% de les victimitzacions. Per edats, el grup més afectat és el de persones d’entre 26 i 40 anys, amb el 33,2% del total, mentre que els menors d’edat representen el 13% de les victimitzacions registrades.

Pel que fa a la nacionalitat de les víctimes, les persones espanyoles ocupen el primer lloc, amb el 60,4% del total. Entre les víctimes de nacionalitat estrangera, les procedents del Marroc són les més nombroses, amb un 10%, seguides de les de Colòmbia, amb un 4,3%.

Subscriu-te per seguir llegint