Més de 50 dies d’espera a justícia juvenil per començar programes a Girona

La justícia juvenil a les comarques de Girona va tancar l'any 2025 amb 151 mesures pendents d’inici i una espera mitjana de 51,2 dies per començar programes com la mediació, les tasques socioeducatives, les prestacions en benefici de la comunitat o la llibertat vigilada. Són actuacions imposades o supervisades judicialment per donar resposta a delictes comesos per menors d’entre 14 i 18 anys, tot i que el compliment de les mesures pot allargar-se més enllà de la majoria d’edat.

La xifra suposa un increment respecte a l’any anterior, quan hi havia 111 mesures pendents i el temps mitjà d’espera era de 49,5 dies, segons les dades públiques del Departament de Justícia. El desembre del 2025 es va tancar amb el registre mensual més alt de l’any, amb les 151 mesures encara sense iniciar.

Mediació i educació, més demora

L’espera varia segons el tipus de programa. Les mesures que més triguen a començar són les de mediació i reparació, amb una mitjana de 93,4 dies, seguides de les tasques socioeducatives, amb 80,7 dies, i les prestacions en benefici de la comunitat, amb 78 dies. La llibertat vigilada també supera els dos mesos d’espera, amb 65,1 dies de mitjana.

Aquestes mesures no impliquen necessàriament l’ingrés en un centre. Bona part de la resposta de la justícia juvenil es fa en medi obert, és a dir, amb programes que el menor compleix en el seu entorn habitual i amb seguiment professional. La llibertat vigilada, per exemple, comporta controls periòdics i seguiment de l’evolució del jove a casa, al centre educatiu o al lloc de treball. Les tasques socioeducatives inclouen activitats formatives, tallers o intervencions orientades a la responsabilització, mentre que les prestacions en benefici de la comunitat consisteixen en activitats útils per a l’entorn social.

La mediació i reparació busca que el menor assumeixi el dany causat i, quan és possible, arribi a un acord amb la víctima. En alguns casos pot formar part d’un procés de justícia restaurativa, especialment en fets de menys gravetat i sense violència, i pot evitar que el procediment continuï per la via judicial ordinària si es compleixen les condicions fixades.

638 menors atesos

Durant el 2025, els equips gironins de justícia juvenil van atendre 638 menors i joves, un 4,4% més que el 2024, quan n’hi va haver 611. En total es van registrar 1.006 programes o mesures, davant dels 974 de l’any anterior, amb una mitjana d’1,6 programes per persona. L’increment és especialment destacat en els casos nous: la població amb primer expedient va passar de 286 a 363 joves, gairebé un 27% més.

El gruix de l’activitat correspon a l’assessorament tècnic, amb 422 programes o mesures, seguit del medi obert, amb 305, i de la justícia restaurativa, amb 234. Les actuacions vinculades a centres educatius van ser minoritàries, amb 45 programes. L’assessorament tècnic inclou els informes i valoracions que els professionals fan arribar als jutjats sobre la situació del menor, el seu entorn i les mesures que poden ser més adequades.

Per persones ateses, l’assessorament tècnic va arribar a 303 joves, el medi obert a 262, la justícia restaurativa a 230 i els centres educatius a 33. Les categories no són excloents, perquè una mateixa persona pot passar per més d’un àmbit o tenir més d’una mesura al llarg del procediment.

Contra el patrimoni i lesions

El perfil majoritari continua sent el d’un noi adolescent. Els homes representen el 78,8% dels joves atesos, mentre que les dones són el 21,2%. Per edats, la franja de 16 a 18 anys concentra la major part dels casos.

Pel que fa als fets delictius, els delictes contra el patrimoni són el grup més nombrós, amb el 33,7% dels casos. Molt a prop hi ha les lesions, que representen el 31,2%. Entre tots dos blocs sumen pràcticament dos de cada tres expedients. A més distància apareixen els delictes contra la llibertat, amb el 10,6%, els vinculats a l’ordre públic, amb el 5,3%, els de seguretat viària, amb el 4%, i els delictes contra la llibertat sexual, amb el 3,9%.

L’internament en centres educatius continua tenint un pes reduït dins el conjunt de la justícia juvenil. El 2025 hi va haver 33 joves vinculats a centres educatius, el 5,2% de la població atesa, i 45 programes o mesures. En l’àmbit de les sol·licituds de centres educatius, se’n van registrar 59, de les quals 47 eren d’internament en centre, 8 d’internament cautelar i 4 d’internament en centre terapèutic.

L’internament és la mesura més restrictiva i es reserva per als casos més greus o quan el jutjat considera necessari separar temporalment el menor del seu entorn. Pot ser en règim obert, semiobert o tancat. També hi ha internaments terapèutics, vinculats al tractament d’addiccions, trastorns o altres necessitats específiques, i estades de cap de setmana, que limiten la presència al centre a unes hores determinades.

19 incidències el 2025

En el cas del centre de justícia juvenil Montilivi, situat a Girona, les dades públiques de Justícia del 2025 recullen 19 incidències. Entre les tipologies detallades hi ha sis no retorns de permís o sortida, dues evasions, una agressió a personal del centre i un incendi. El registre també comptabilitza incidències relacionades amb permisos i sortides i una població de 12 joves vinculada a aquests episodis.

Subscriu-te per seguir llegint