El compte enrere dels residus a Girona: 132 tones diàries poden quedar sense tractament

Girona té tres anys i mig per reforçar la xarxa de tractament de residus abans que el calendari del 2030 posi al límit la capacitat prevista. La revisió del PINFRECAT35, el pla territorial d’infraestructures de prevenció i tractament de residus municipals de Catalunya, calcula que l’àmbit que inclou les comarques gironines, Osona i el Lluçanès pot arribar a aquella data amb un dèficit de 48.302 tones anuals de fracció resta i orgànica si no es fan noves obres. Són 132 tones diàries sense prou marge de tractament. El full de ruta preveu 55 milions per a una nova instal·lació al Centre Integral de Valorització de Residus de Girona i 150 milions per a una infraestructura de rebuig encara sense emplaçament concret.

El compte enrere ja ha començat. La Generalitat té fins al 2030 per guanyar capacitat de tractament de residus a l’àmbit que inclou les comarques gironines, Osona i el Lluçanès. Si les ampliacions i noves instal·lacions previstes no arriben a temps, una part de la fracció resta i de l’orgànica generades en aquest territori quedarà per sobre del que poden assumir les plantes actuals.

La revisió del PINFRECAT35 situa aquest dèficit en 48.302 tones anuals. La xifra surt de comparar la generació prevista per al 2030 amb la capacitat disponible abans de les obres. En la fracció resta, el pla calcula 200.393 tones l’any i un límit de 180.000. En l’orgànica, la previsió puja fins a 95.909 tones, per sobre de les 68.000 que pot absorbir la xarxa existent.

En conjunt, aquest desajust representa el 16,3% de la resta i l’orgànica que caldria tractar. Portat a escala diària, són 132 tones. El mateix volum equivaldria als residus d’una ciutat d’uns 167.000 habitants, més població que la prevista per a Girona i Salt juntes el 2030.

Una planta de 55 milions a Girona

La inversió més concreta a Girona és una nova instal·lació al Centre Integral de Valorització de Residus de Girona, situat a Campdorà. El pla hi reserva 55 milions d’euros per al tractament previ de la fracció resta i la digestió anaeròbia de l’orgànica. El mateix equipament també apareix amb 5 milions més per a millores tècniques i d’eficiència.

A l’àmbit analitzat, el full de ruta incorpora 15 milions per a actuacions complementàries destinades a incrementar la capacitat de tractament de l’orgànica. La partida més alta, però, és una nova infraestructura per valoritzar rebuig, dotada amb 150 milions d’euros. El document encara no concreta ni on s’ubicarà ni quina tecnologia farà servir.

Aquesta peça pendent és una de les més sensibles. La valorització del rebuig obre el debat sobre on s’ha de tractar allò que no es pot recuperar, com es redueix la dependència dels abocadors i quines garanties ambientals i territorials s’han d’exigir abans d’implantar una instal·lació d’aquest tipus.

Abocadors que tanquen i un que s’amplia

El pla també preveu moviments als dipòsits controlats. Les taules inclouen partides per clausurar els abocadors de Lloret de Mar, Banyoles, Llagostera i Beuda, amb imports de 5, 4, 3 i 4 milions d’euros, respectivament. En canvi, per a Pedret i Marzà s’hi reserven 5 milions per millorar i ampliar el dipòsit.

Amb data 1 de gener de 2025, els abocadors de l’àmbit tenien 1.980.000 metres cúbics de capacitat. Durant el 2024 hi van entrar 210.812 tones. El Govern vol reduir el pes del dipòsit controlat i garantir que tota la resta passi per tractament previ abans d’arribar al final del circuit.

Els objectius per al 2035 van més enllà de construir plantes. El pla fixa una reducció de més del 15% en la generació de residus respecte del 2010, superar el 65% de valorització material i preparació per a la reutilització, i limitar l’abocador a menys del 10%.

Una pressió que pot acabar als municipis

Per als ajuntaments, el repte no és només tècnic. La distribució de les noves infraestructures pot condicionar els trajectes dels camions, la dependència de plantes llunyanes, la resposta davant els pics de generació i el marge per complir els objectius europeus i catalans.

El document no concreta quin impacte poden tenir aquestes inversions en les taxes municipals. Per això no es pot atribuir cap pujada del rebut a les obres previstes. En el mateix material, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell, defensa que el cost també depèn de la separació que fa la ciutadania: “Com menys separem els residus, més car és gestionar-los”.

Planell situa la recollida selectiva com una part del repte, però no l’única. Segons el responsable de l’agència, el salt pendent passa per prevenir, reutilitzar i allargar la vida dels productes abans que acabin al contenidor. També defensa que les taxes per comportament poden ser una eina municipal quan permeten diferenciar entre qui separa bé i qui no ho fa.

Les 132 tones diàries són una projecció, no una emergència immediata. Però el calendari és curt: falten projectes, permisos, licitacions, obres i consensos locals. Si tot això no arriba a temps, el dèficit deixarà de ser una previsió del pla i es convertirà en una pressió directa sobre les plantes, els dipòsits i els circuits de transport dels residus gironins.

Subscriu-te per seguir llegint