L’interior es buida mentre el litoral es massifica: vuit de cada deu municipis gironins són escassament poblats

Gairebé vuit de cada deu municipis de la província de Girona estan classificats com a àrees rurals o escassament poblades. En concret, són 174 dels 221 municipis de la demarcació, un 78,7% del total, segons la classificació del grau d’urbanització de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), amb dades corresponents a l’any passat.

La siuació mostra un desequilibri accentuat arreu de les comarques gironines, ja que la major part del territori està format per municipis petits o de baixa densitat, mentre que la població i l’activitat es concentren sobretot en les capitals, els principals nuclis urbans i bona part de la façana litoral.

La classificació no mesura només si un poble té més o menys habitants, sinó com es distribueix la població sobre el territori. Per això, municipis extensos o amb nuclis dispersos poden quedar catalogats com a àrees rurals o escassament poblades encara que tinguin una certa activitat econòmica o turística. El resultat, però, és clar, ja que la ruralitat continua sent majoritària en nombre de municipis a les comarques gironines.

El gruix més important d’aquests municipis es concentra a l’Alt Empordà, amb 62 municipis escassament poblats. És la comarca que més pesa en el recompte global, amb una xarxa molt extensa de pobles petits a l’interior i als entorns de la plana empordanesa, com Agullana, Albanyà, Bàscara, Cistella, Darnius, Espolla, Lladó, Navata, Pontós, Rabós, Sant Climent Sescebes, la Vajol o Vilamaniscle. Tot i això, la mateixa comarca també conté nuclis de més densitat com Figueres, classificat com a centre urbà, i municipis costaners o turístics com Roses, l’Escala i Castelló d’Empúries, que apareixen com a àrees semidenses.

El Baix Empordà és la segona comarca amb més municipis rurals o escassament poblats, amb 25. Hi apareixen Albons, Bellcaire d’Empordà, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Jafre, la Pera, Parlavà, Rupià, Ultramort, Verges o Vilopriu. El contrast amb el litoral també és evident: Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Torroella de Montgrí o Santa Cristina d’Aro no entren en la categoria rural, sinó que figuren com a localitats o àrees semidenses.

La Garrotxa i el Ripollès també mostren un pes molt elevat de la ruralitat. A la Garrotxa, 20 dels 21 municipis són rurals o escassament poblats: només Olot queda fora d’aquesta categoria. Argelaguer, Beuda, Mieres, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Ferriol, Santa Pau, les Planes d’Hostoles o la Vall de Bianya són alguns dels exemples. Al Ripollès, la situació és similar: 18 dels 19 municipis entren en la categoria d’escassament poblats, amb casos com Campelles, Gombrèn, Llanars, Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Setcases, Toses o Vallfogona de Ripollès. Ripoll és l’únic municipi de la comarca classificat com a àrea semidensa.

A la Cerdanya gironina, 10 dels 11 municipis de la demarcació també són rurals o escassament poblats. Alp, Bolvir, Das, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges o Urús formen part d’aquest grup, mentre que Puigcerdà queda classificat com a àrea semidensa. Al Pla de l’Estany, la categoria rural agrupa set municipis, entre els quals hi ha Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls.

El patró es reprodueix també al Gironès i a la Selva, tot i que aquí el pes dels nuclis urbans i de l’àrea metropolitana de Girona redueix el percentatge de municipis rurals. Al Gironès, hi ha 17 municipis escassament poblats, com Aiguaviva, Bescanó, Canet d’Adri, Cervià de Ter, Flaçà, Llambilles, Madremanya, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena o Viladasens.

En canvi, els municipis de Girona i Salt apareixen com a centres urbans, mentre que Cassà de la Selva, Celrà, Llagostera, Quart, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis o Vilablareix són àrees semidenses.

A la Selva, el contrast entre interior i litoral és especialment visible. Municipis com Amer, Breda, Brunyola i Sant Martí Sapresa, Hostalric, Massanes, Osor, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Susqueda o Vilobí d’Onyar consten com a rurals o escassament poblats. En canvi, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidreres, Sils, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm, Caldes de Malavella o Arbúcies apareixen com a àrees semidenses. El litoral, per tant, no és homogeni, perquè hi ha municipis de costa que continuen classificats com a rurals, com Cadaqués, Portbou, el Port de la Selva, Colera, Llançà o Begur. Però sí que s’evidencia que la pressió demogràfica i urbana es concentra sobretot en els municipis costaners més grans i en les capitals comarcals, mentre que la majoria de pobles de l’interior continuen dins la categoria d’àrees rurals o de més baixa densitat.

Situació per comarques

El Gironès es consolida com una de les comarques més urbanes de Catalunya. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents al 2025, el 72,02% de la població resideix en centres urbans, una proporció que només superen el Barcelonès amb un 99,57% i el Vallès Occidental amb un 81,10%.

Les dades dibuixen dues realitats molt diferents dins la demarcació. D'una banda, el Gironès presenta una estructura clarament metropolitana al voltant de Girona. Segons les dades de població de l'Idescat del 2025, Girona ciutat té actualment 108.352 habitants, Salt en té 34.603 i Sarrià de Ter 5.404, formant una conurbació de 148.359 persones. Només el 13,03% dels habitants del Gironès viu en zones rurals.

Els números posen de manifest el pes demogràfic que ha adquirit l'àrea urbana de Girona durant les darreres dècades. Amb més de 208.000 habitants, el Gironès aglutina el 25% de la població de la província i concentra bona part de l'activitat econòmica, administrativa i de serveis de les comarques gironines. Aquesta centralitat explica que sigui l'única comarca de la demarcació que apareix entre les més urbanitzades de Catalunya.

Per altra banda, la resta de comarques gironines tenen una població molt més repartida entre aglomeracions urbanes o agrupacions de densitat moderada i zones rurals. L'Alt Empordà és l'única altra comarca gironina amb presència de centres urbans amb un 33,62%, principalment per Figueres. Mentrestant, al Baix Empordà, al Pla de l'Estany i a la Selva la major part de la població es concentra en aglomeracions urbanes, ja que cap municipi assoleix el pes demogràfic necessari per ser considerat centre urbà.

La Garrotxa presenta un perfil intermig, amb un 61,46% de la població en algomeracions urbanes i un 38,54% en zones rurals. La Cerdanya té un equilibri força igualat: un 48,27% i un 51,73% respectivament. En canvi, el Ripollès és la comarca més rural de tota la demarcació amb un 59,83% dels habitants que viuen en zones rurals, superant el 40,17% que viu en algomeracions urbanes.

Subscriu-te per seguir llegint