Gràcia Bassa i Teresa Pàmies, entre les periodistes recordades de l’exili

Encara no hi ha prou ofici ni prou espai per recuperar totes les veus que van quedar al marge del relat oficial. Queden moltes pàgines per omplir amb els noms i cognoms de dones que van escriure, van pensar, van informar i van resistir des de l’exili, però que durant dècades han estat relegades a un segon pla o directament invisibilitzades. Cada article, documental, llibre o jornada dedicada a rescatar aquestes trajectòries silenciades és, també, "un acte de justícia i de memòria col·lectiva".

Amb aquesta intenció, la IV Jornada de Periodisme i Exili, celebrada aquest divendres al Port de la Selva, va posar el focus en les dones periodistes exiliades: professionals que, per motius polítics, socials o bèl·lics, es van veure obligades a abandonar el país i que, lluny de casa, van continuar exercint l’ofici escrivint i opinant. Irene Polo, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Gràcia Bassa i Teresa Pàmies van ser algunes de les figures reivindicades durant una jornada que va combinar memòria històrica, perspectiva de gènere i reflexió sobre el paper actual de les dones en el periodisme actual.

L’obertura institucional va anar a càrrec de Lídia Ferrer, alcaldessa del Port de la Selva; Pere Parramon, subdelegat del Govern a Girona, i Assumpció Vila, presidenta del Consell Social de la Universitat de Girona. Després de la inauguració, la presentació de la jornada va comptar amb la intervenció de Lluís Costa, director de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català de la UdG; Mercè Morales, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, i Germà Capdevila, president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

La primera part de la jornada va estar marcada per una taula rodona entre les periodistes Marta Corcoy, Angelina Salut i Àngels Bronsoms sobre la presència de les dones als mitjans i els biaixos que encara condicionen la professió. Marta Corcoy va advertir que el biaix de gènere persisteix perquè la societat "continua sent patriarcal", sovint “sense mala fe”, però amb efectes evidents. Segons va exposar, en els darrers cinquanta anys s’ha avançat, sobretot perquè avui hi ha més dones a les redaccions, però el progrés continua sent incomplet. “Hem avançat, però tot a mitges”, va resumir.

La jornada va continuar amb la intervenció de Maria del Pilar Molina, doctora en Història i catedràtica d'Ensenyament Secundari, centrada en les dones de l’exili republicà. Molina va contextualitzar la situació de les periodistes a partir de 1939 i va presentar una àmplia bibliografia d’autors i narracions que han contribuït a donar veu a aquestes dones exiliades. Molina va parlar d’una "doble invisibilitat": la provocada per l’exili polític i la derivada del gènere.

Dues grans militants

La intervenció de Montserrat Bacardí, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, va aprofundir en una d’aquestes figures: Gràcia Bassa, a qui va definir com una dona situada “a primera línia de la trinxera periodística”. A més, la ponent va recordar que la jornada coincidia amb el cinquantè aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona.

La jornada es va tancar amb la ponència d'Irene Quintana, doctorand a la Universitat de Girona i Sorbonne-Université, sobre Teresa Pàmies i la seva feina periodística a l’exili, "sovint eclipsada per la seva obra literària". Quintana va referenciar a Pàmies com a corresponsal de Radio España Independiente, la Pirenaica, des de París, on va contribuir a mantenir viva una xarxa clandestina de resistència antifranquista. Una feina feta en un context en què, segons va remarcar Quintana, per a Pàmies era “molt necessari mantenir el rigor informatiu” malgrat “la clandestinitat, la urgència política i també la precarietat dels mitjans”.

Subscriu-te per seguir llegint