Tots els jutges substituts de les comarques gironines estan treballant però encara queden vacants per cobrir

La justícia gironina té tots els jutges i jutgesses substituts treballant i, tot i això, encara hi ha vacants que s’han de cobrir amb substitucions internes dels mateixos titulars. El president de l’Audiència Provincial de Girona, Adolfo García Morales, ha advertit aquest dimarts, durant la presentació de la Memòria 2025, que la demarcació disposa de 82 places judicials i d’una bossa d’entre 20 i 22 substituts, una xifra insuficient per suplir la manca de titulars.

“Hi ha alguna plaça que estan cobrint els companys”, ha explicat García Morales. Un dels exemples és Santa Coloma de Farners, on un jutjat no està cobert per un jutge substitut, sinó pels mateixos titulars a través de la substitució ordinària. La Memòria 2025 de l’Audiència de Girona també recull que aquesta situació no és nova i que durant el segon semestre de l’any també es va produir a Sant Feliu de Guíxols.

La falta de substituts disponibles s’afegeix a una de les principals conclusions del document: la necessitat de crear nou places judicials noves a la província de Girona. La memòria recorda que la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va concretar, en el ple del 6 de febrer de 2026, “un total de nou places imprescindibles durant el primer any” a la demarcació, i afegeix que aquestes places haurien d’anar “acompanyades de mitjans materials i personals”.

Segons ha recordat García Morales durant la presentació, la Sala de Govern té el compromís de l’Administració de crear 91 places judicials a Catalunya, de les quals nou corresponen a Girona. El repartiment previst és de dues places a l’Audiència Provincial de Girona, dues a la secció civil del Tribunal d’Instància de Girona, una a la secció social de Girona, una a la secció penal de Girona, una al Tribunal d’Instància de Figueres, una al de Santa Coloma de Farners i una al d’Olot.

Com estabilitzar la plantilla

La reclamació de més places va acompanyada d’un altre missatge: cal estabilitzar les plantilles. Durant la presentació, García Morales ha insistit en la conveniència d’activar mesures que afavoreixin l’estabilització de jutges, jutgesses, funcionaris i funcionàries. La idea de fons és que la justícia gironina no només necessita més places, sinó també més estabilitat i més personal per evitar que els jutjats funcionin massa sovint a base de substitucions i reforços provisionals.

García Morales ha exposat que no sap quines fórmules per estabilitzar la plantilla hi podria haver, tot i que apunta al sistema de beques per crear vocacions de jutges a Catalunya (n'hi ha tant de la Generalitat com del Ministeri), a la possibilitat que sigui la Generalitat qui assumeixi un plus per als jutges que venen aquí per completar el sou estatal i fer el destí més atractiu o allargar el temps d'obligació al primer destí perquè no sigui de només un any.

També ha remarcat que es podria ampliar la borsa de jutges substituts, tot i que els requisits són exigents, sobretot per a algunes jurisdiccions més especialitzades com són el contenciós administratiu o l'àmbit soci

Col·lapse a seccions civils

Un dels principals focus de tensió són les seccions civils, tant dels tribunals d’instància com de l’Audiència de Girona. García Morales ha assenyalat com a problema especial l’“enorme entrada d’assumptes” en aquest àmbit i ha admès que les seccions civils estan “bastant col·lapsades”.

García Morales ha explicat que molts d'aquests procediments tenen a veure amb contractació general, com ara hipoteques i préstecs, un tipus d'assumptes que, tot i no ser especialment complexos individualment, generen un "volum d'assumptes molt alt". "Un assumpte que hauria d'estar resolt en sis mesos o un any, doncs tarda tres anys, quatre anys. I no només triga a la primera instància, sinó que també quan es recorre perquè l'Audiència no té prou magistrats per resoldre tot aquest munt d'assumptes", ha exposat.

Les dades de la memòria ho reflecteixen. Les seccions civils de l’Audiència Provincial de Girona van registrar el 2025 5.016 assumptes ingressats, un 28,45% més que l’any anterior. També van créixer amb força els assumptes pendents, que van passar de 1.682 a 2.993, un increment del 77,94%. El document remarca que aquestes seccions presenten “carències estructurals de plantilla de personal” que s’haurien de revisar.

La sobrecàrrega judicial també es veu en els mòduls de feina. La Secció Primera Civil supera el mòdul recomanat pel Consell General del Poder Judicial en més d’un 224%, mentre que la Secció Segona ho fa en més d’un 301%. Per això, l’Audiència defensa que les dues noves places a les seccions civils vagin acompanyades també d’un increment de la plantilla de funcionaris.

El partit judicial de Girona també apareix com un dels àmbits on el reforç és més necessari. En el cas dels jutjats de primera instància de Girona, la memòria indica que tots superen el mòdul de càrrega de treball establert pel CGPJ i que s’ha prorrogat el reforç transversal d’un jutge d’adscripció territorial perquè “segueix sent imprescindible”. El 2025, aquests jutjats van ingressar 14.085 assumptes, un 16,65% més que l’any anterior.

Figueres, separació de jurisdiccions

La situació de Figueres és una de les que el document descriu amb més contundència. La memòria recorda que aquest partit judicial està condicionat per l’extensió del territori, el nombre de municipis, la costa, la frontera i el pes de la població censada i no censada. Tot plegat, segons el text, fa que Figueres sigui “un destí poc atractiu” i que hi hagi “una gran mobilitat de jutges”.

En aquest cas, l’Audiència defensa una nova plaça a la secció civil i d’instrucció del Tribunal d’Instància de Figueres, però afegeix que el reforç hauria d’anar lligat a una reorganització més profunda. La memòria considera “absolutament necessària” aquesta plaça i apunta que s’hauria d’acompanyar de “la separació de jurisdiccions” i de més mitjans materials i personals.

Un altre dels punts crítics és Olot. La memòria explica que els assumptes ingressats en aquest tribunal han anat augmentant des de fa més de cinc anys fins a superar, sumant l’àmbit civil i penal, “més d’un 200%” el mòdul de càrrega de treball establert. El document també vincula aquesta situació amb la mobilitat de jutges i amb la pressió que suporta l’oficina judicial.

La memòria és especialment clara quan descriu l’episodi viscut aquest estiu al partit judicial d’Olot. Parla de “la difícil situació creada aquest estiu” per la falta de jutges substituts, que va obligar els jutges titulars d’aquest partit judicial a fer pròrroga de jurisdicció al partit judicial de Ripoll. Per això, l’Audiència defensa la creació de la plaça número 3 de la secció civil i d’instrucció del Tribunal d’Instància d’Olot.

Les imatges del nou edifici judicial Santa Coloma de Farners

Veure Galeria

Santa Coloma, necessitat dels nous edificis

A Santa Coloma de Farners, la memòria combina la necessitat de més jutges amb els problemes d’espai i d’edificis judicials. El document recorda que s’ha fet un projecte per al nou edifici judicial arran de la “situació de precarietat” que presentaven els dos edificis judicials, i que ja s’ha executat una primera fase de millores. També preveu que aquest 2026 es licitin les obres d’adaptació total de la nova oficina judicial.

El futur Tribunal d’Instància de Santa Coloma de Farners és una de les reivindicacions històriques de la ciutat, reclamada des de fa més de quinze anys. El projecte ja està en fase de redacció i la previsió és que les obres comencin durant el primer semestre del 2028, amb una durada aproximada de dos anys. L’edifici s’aixecarà en un solar cedit per l’Ajuntament a la zona de Castanyet, al costat de l’antiga fàbrica Planas.

En aquest partit judicial, el text defensa la creació de la plaça número 5 de la secció civil i d’instrucció. La memòria assegura que és “completament necessària i convenient”, després que des del 2021 s’hagi anat superant progressivament el mòdul de càrrega de treball, fins a arribar el 2025 a un 152% més en la jurisdicció civil i a un 38% més en l’àmbit penal.

Els jutjats socials de Girona i Figueres també apareixen com un àmbit especialment carregat. La memòria explica que les tres places socials de Girona superen en més de mil assumptes ingressats la càrrega anual i que el volum de feina està “molt per sobre” del mòdul del CGPJ: més d’un 70% a Girona i gairebé un 50% a Figueres. El document defensa mantenir i adaptar les mesures de reforç per evitar suspensions de judicis i retards en la resposta dels òrgans judicials.

La memòria també inclou referències a altres partits judicials de la demarcació. A la Bisbal d’Empordà, assenyala l’impacte de la costa i de les localitats d’estiueig, que provoquen “un increment d’incidències penals durant el període estival” i una fluctuació important entre “població fixa i flotant”. A Blanes, el document considera que les sis places existents poden ser una solució raonable per al partit judicial, però alerta que els problemes són sobretot “funcionals” i que els inicis dels tribunals d’instància estan sent “complicats en tot el territori”.

La memòria situa aquest diagnòstic en el context de la nova organització judicial derivada de la Llei orgànica 1/2025, que transforma els antics jutjats en tribunals d’instància. El document preveu que les dades siguin més concloents a partir de la memòria del 2026, quan ja es podran valorar amb més precisió els efectes de la nova estructura judicial a tots els partits de la província.

Comarcalització de seccions de violència sobre la dona

Entre les propostes de futur que s'estan començant a plantejar, però que encara està a les beceroles, és promoure la comarcalittzació de la instrucció i l'enjudiciament de la violència de gènere entre els jutjats de Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal i Girona. Això implicaria crear un nou jutjat i que els tres partits judicials treballessin de manera conjunta en ares a l'agilització dels procediments i millorar l'atenció a la víctima.

García Morales assenyala que, per ara, és només "un desideràtum" i que abans volen veure com estan funcionant les comarcalitzacions que s'han fet a Lleida amb Balaguer i Cervera, per una banda, i a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, per l'altra.

Subscriu-te per seguir llegint