La Girona del 2041: prop d’un milió d’habitants i una de cada quatre persones en edat de jubilació

Girona s’acostarà al milió d’habitants en quinze anys. Les projeccions de població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) preveuen que la demarcació passi dels 838.113 residents del 2026 als 965.722 l’any 2041. Això suposa guanyar 127.609 habitants, un increment del 15,2%, en un horitzó marcat per un fort envelliment de la població i per un creixement que no s’explica per la natalitat, sinó per l’arribada de nous residents.

La barrera dels 900.000 habitants se superarà ja abans d’acabar la dècada vinent. Segons les dades de l’INE, Girona arribarà als 907.156 residents el 2032 i continuarà creixent de manera progressiva fins a situar-se molt a prop del milió el 2041. La projecció confirma així una tendència expansiva de la població gironina, per sobre del ritme previst al conjunt de l’Estat i també amb més intensitat que el creixement global projectat per a Catalunya.

L’altra gran transformació serà l’envelliment. Les persones de 65 anys o més passaran de 164.062 el 2026 a 241.494 el 2041. Són 77.432 persones més en aquesta franja d’edat, un augment del 47,2% en quinze anys. En termes de pes demogràfic, els majors de 65 anys representen ara el 19,6% de la població gironina, però el 2041 ja seran el 25%. És a dir, una de cada quatre persones de la demarcació estarà en edat de jubilació.

Pèrdua de població jove

Aquest canvi també es veu en l’evolució de la població més jove. Els menors de 16 anys passaran de 125.045 el 2026 a 118.559 el 2041. La xifra baixa en termes absoluts i també perd pes sobre el conjunt de la població: del 14,9% actual al 12,3% al final del període projectat. La demarcació, per tant, no només tindrà més habitants, sinó una estructura d’edat més envellida i amb menys pes relatiu dels infants i adolescents.

La natalitat repuntarà lleugerament, però no prou per compensar l’augment de la mortalitat. La taxa bruta de natalitat a Girona passarà de 6,86 naixements per cada mil habitants el 2026 a 7,41 el 2040. En paral·lel, però, la taxa de mortalitat també creixerà, de 8,10 defuncions per mil habitants a 9,15. Això farà que el saldo natural continuï sent negatiu: hi haurà més morts que naixements durant el període projectat.

En xifres aproximades, aplicant les taxes previstes a la població projectada, Girona registraria el 2026 uns 5.752 naixements i unes 6.791 defuncions, amb un saldo natural negatiu d’unes 1.039 persones. El 2040, aquest desequilibri seria encara més gran: uns 7.121 naixements davant de 8.786 defuncions, amb una diferència negativa d’unes 1.665 persones. Tot i aquesta dinàmica, la població total continuarà augmentant, cosa que apunta al paper determinant dels moviments migratoris en el creixement demogràfic de la demarcació.

La situació a les comarques gironines s’emmarca en una tendència més àmplia. A Catalunya, les projeccions de l’INE preveuen que la població arribi als 9,2 milions d’habitants el 2041, amb gairebé 900.000 residents més que ara. El creixement català també s’explicaria en gran part per l’arribada de població nascuda a l’estranger, mentre que les llars i els serveis públics hauran d’adaptar-se a una societat més poblada i més envellida.

Al conjunt de l’Estat, l’INE calcula que Espanya guanyarà una mica més de quatre milions d’habitants fins al 2041 i superarà els 53,8 milions de residents. A més llarg termini, les projeccions apunten a un envelliment encara més intens, ja que el percentatge de població de 65 anys o més, que actualment se situa al voltant del 21%, podria arribar a prop d’un terç del total el 2076. L’organisme estadístic recorda, però, que aquestes dades no són una predicció tancada, sinó una simulació del que passaria si es mantinguessin les tendències demogràfiques actuals.

Subscriu-te per seguir llegint