En record d’Angelina Roca, una cuinera excepcional

Amb dos mesos de retard, m’he assabentat de la mort de l’Angelina Roca Surribas, l’Angelina de La Pequeña, de La Roca Petita, la filla de Can Roca d’Esponellà, una cuinera excepcional, en definitiva.

Encara que hagin passat dos mesos de la seva mort, esdevinguda a Esponellà, amb 85 anys d’edat, mai és tard per recordar el seu mestratge als fogons. La seva cuina perdurarà sempre en el meu record, igual que les moltes i agradables vetllades que, amb familiars o amics, vaig passar, primer a La Pequeña i després a La Roca Petita. Durant un temps, acabat el suplement d’esports dels dimarts (el diari encara no sortia els dilluns), tancàvem la jornada amb un sopar a La Pequeña amb en Jordi Grau, Jordi Danés, Joan Roca, i qui s’hi apuntés.

Descendent d’una família amb unes quantes generacions dedicades a la restauració, Can Roca d’Esponellà, l’Angelina va obrir el dia de Sant Narcís de 1977, amb el seu marit, l’Emili Gironès, mort fa set anys, el restaurant La Pequeña, al costat de la N-II, a l’encreuament amb l’aeroport i Riudellots. Deu anys més tard, en no ser-los renovat el contracte, van edificar el seu propi restaurant, a escassos metres de distància, a l’altre costat de la carretera, que van batejar amb el nom de La Roca Petita, en no poder seguir utilitzant el de La Pequeña.

Els dos restaurants van ser un temple de la gastronomia, de la cuina tradicional catalana, tan oblidada avui dia. Durant molts anys, es va convertir en un dels restaurants més concorreguts de les comarques gironines. El seu plat estrella eren uns canelons deliciosos, però també l’espatlla de xai rostida, les guatlles rostides, la perdiu a la col, la truita de l’Àvia Roca, els peus de porc, l’escudella i carn d’olla, i tants altres plats elaborats amb la passió que hi posava l’Angelina. I sense oblidar-nos de l’excepcional taula d’embotits.

Gràcies, Angelina, pels grans moments que ens vas fer passar a tantes i tantes persones que vam poder gaudir de la teva cuina i la teva amabilitat.