Els diagnòstics d'esclerosi múltiple a Girona creixen un 33% en només dos anys

Els nous diagnòstics d’esclerosi múltiple han crescut un 33% a Girona en dos anys. La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial de Girona va detectar 24 nous casos el 2023, 28 el 2024 i 32 el 2025, segons les dades facilitades a aquest diari. L’increment és progressiu i situa la malaltia en el focus d’una unitat que actualment fa el seguiment d’uns 1.100 pacients a la demarcació.

La Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple Territorial de Girona, coneguda com a UNIEMTG, és el dispositiu de referència de tota la província en aquest àmbit. Pertany al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i concentra l’atenció especialitzada a persones amb esclerosi múltiple i altres patologies neuroimmunològiques. Cada any, l’equip realitza entre 2.500 i 3.000 visites.

L’activitat assistencial es combina amb una important tasca de recerca. La unitat té en marxa al voltant de 20 estudis centrats en l’esclerosi múltiple i patologies afins, amb participació activa de pacients. A més, participa en assaigs clínics de noves molècules en desenvolupament per al tractament de la malaltia, tant en l’àmbit de la recerca clínica com de la ciència bàsica.

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica crònica que afecta el sistema nerviós central, format pel cervell i la medul·la espinal. Es produeix quan el sistema immunitari ataca la mielina, la capa que protegeix les fibres nervioses i facilita la transmissió dels impulsos elèctrics. Quan aquesta protecció s’inflama o es destrueix, la comunicació entre el cervell i la resta del cos es pot veure alterada.

Els símptomes varien molt d’una persona a una altra i depenen de les zones afectades. Poden aparèixer alteracions visuals, pèrdua de força, problemes de sensibilitat, dificultats d’equilibri, fatiga o afectació cognitiva. En molts casos, la malaltia debuta en forma de brots, amb períodes d’empitjorament seguits d’una recuperació parcial o pràcticament completa, tot i que també pot tenir una evolució progressiva.

La malaltia acostuma a aparèixer en adults joves, especialment entre els 20 i els 40 anys, i afecta més les dones que els homes. Tot i això, els especialistes també han observat en els darrers anys diagnòstics en edats més avançades, un fet que s’ha relacionat amb canvis en l’evolució i la detecció de la malaltia.

Reorganització del servei

A Girona, l’atenció als pacients s’ha anat reorganitzant per oferir un seguiment més integral. La unitat disposa d’espais assistencials al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, a l’edifici de La República, en el marc de l’aliança entre l’ICS Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària. Aquesta ubicació permet concentrar en un mateix entorn el diagnòstic i el seguiment mèdic, les consultes d’infermeria especialitzada, els tractaments, la dispensació de medicació, la recerca, els assaigs clínics i l’atenció psicològica, neuropsicològica i rehabilitadora.

Des de la unitat remarquen que el seu paper va més enllà de l’assistència directa. L’objectiu és mantenir una atenció especialitzada per als pacients de tota la demarcació i, alhora, contribuir a generar coneixement sobre una malaltia que encara no té cura, però que en els darrers anys ha avançat de manera important en diagnòstic, tractaments i control de l’evolució.

Els tractaments actuals no eliminen la malaltia, però poden reduir l’activitat inflamatòria, disminuir el risc de nous brots i ajudar a frenar-ne la progressió en determinats casos. Per això, els especialistes insisteixen en la importància del diagnòstic precoç, el seguiment continuat i l’accés a equips multidisciplinaris.

Subscriu-te per seguir llegint