Albert Sierra: «Ens hem deixat la pell defensant els companys»

Albert Sierra, llicenciat en Dret per la UNED, col·legiat 2371 des del 2001 -enguany fa 25 anys-, exerceix d’advocat i administrador concursal, i està inscrit al torn d’ofici des de fa prop de 24 anys. Acumula una llarga trajectòria treballant pel Col·legi: primer des de la Comissió del Torn d’Ofici i, ara fa 8 anys, des de la Junta del Col·legi de l’Advocacia de Girona. Actualment forma part de la Comissió Permanent del CICAC i n’és el tresorer. Al CGAE ocupa el càrrec de vicepresident de la Comissió de Previsió Social i és membre de la Comissió d’Estudis i Informes Legislatius.

Fa quatre anys es va presentar al deganat i va guanyar les eleccions. Què l’ha portat ara a optar a un segon mandat?

En primer terme, perquè és un honor i un privilegi poder defensar i representar l’advocacia gironina, alhora que una gran responsabilitat. Fa quatre anys vàrem iniciar un projecte que hem pogut treballar en gran part de la seva extensió. Ara ens agradaria poder consolidar tota la feina feta i acabar la que ens falta. Mantenim la mateixa il·lusió que el primer dia i, per això, ens agradaria comptar amb el suport de gran part de les persones col·legiades.

El 2022 deia que es presentava amb respecte, però amb un equip al darrere i amb la voluntat de “dignificar més l’advocacia”. Quin balanç fa d’aquests quatre anys al capdavant del Col·legi?

El balanç és molt positiu. Hem realitzat grans transformacions, sobretot en la relació del Col·legi amb els companys i companyes. Hem simplificat molts tràmits burocràtics, hem reestructurat el sistema de comunicació i hem apostat, sobretot, per la formació. Una formació de qualitat i a un preu molt assequible. De fet, hem creat un bo de formació anual perquè els col·legiats el puguin gastar anualment. Ens hem deixat la pell defensant els companys que han patit qualsevol tipus d’abús, ja sigui davant d’altres operadors jurídics, d’altres institucions o dels mateixos justiciables, fins i tot passant per davant de la feina del nostre despatx i desplaçant-nos personalment. Cada vegada que ha calgut emparar algun company ho hem fet. En cada agressió que s’ha produït hem comparegut com a acusació. També hem estat molt combatius amb les vulneracions dels drets lingüístics, tramitant queixes i defensant el dret a usar el català davant de qui sigui.

Hem participat en la Comissió d’Estudis i Informes del CGAE en l’impuls de la modificació legislativa que ha fet possible declarar inhàbil el període de Nadal, així com la suspensió de procediments i actuacions judicials en situacions de malaltia o impossibilitat. He participat activament en les negociacions polítiques en l’impuls de la tramitació parlamentària de la passarel·la RETA, per raó dels meus càrrecs en el CICAC i el CGAE. De moment hem aconseguit que la iniciativa parlamentària segueixi el seu curs. L’aprovació definitiva permetrà a qui vulgui acollir-s’hi poder escollir una millor jubilació. Hem estat al peu del canó en els episodis d’emergències climàtiques, defensant la seguretat i integritat física dels companys, pactant protocols de suspensió i informant detalladament de la situació en cada moment. Algunes d’aquestes actuacions les hem hagut de fer amb certa confrontació i patint un desgast personal, que assumim per raó de la responsabilitat dels nostres càrrecs.

«Al col·legi no s’improvisa»

Quins projectes considera que ha pogut completar durant aquest mandat i quins han quedat pendents?

Ahir mateix vàrem comunicar l’actualització dels mòduls de torn d’ofici: un 2,5 % immediat amb efectes retroactius a 1 de gener, i un augment progressiu de fins al 31 % més de retribució, que correspon al que vàrem perdre des de les retallades de 2010. Això és fruit de 3 anys de treball.

La gestió econòmica ha estat brillant. Hem acabat de pagar la hipoteca del Col·legi, en tots els exercicis hem tingut superàvit i els comptes han estat auditats sense cap salvetat. Hem pres decisions estratègiques —com canviar de lloc l’atenció al justiciable i la instal·lació de plaques solars— que han produït una reducció de les despeses. Això ens ha permès ser l’únic Col·legi de Catalunya que no ha apujat la quota col·legial. De fet, l’hem baixat.

Estem especialment orgullosos de la formació que hem ofert: més de 70 activitats formatives els darrers quatre anys, apostant per sessions pràctiques i obertes a la participació. I tot això a un cost molt baix per als col·legiats, que a més disposen d’un bo anual de 50 € per gastar. La bona gestió econòmica ens ha permès oferir una formació per sota del cost real, compensant-lo amb altres partides. En l’àmbit comunicatiu hem realitzat canvis per buscar més eficiència. Hem sectoritzat la informació, hem creat 3 butlletins electrònics periòdics i hem obert canals de WhatsApp. Ens ha quedat pendent el tema del vot electrònic i el defensor de l’advocacia, però això ha estat perquè requereix una modificació dels Estatuts de l’ICAG, i aquesta modificació l’hem de fer després que s’aprovi la Normativa de l’Advocacia Catalana (NAC), que és a punt de materialitzar-se. També caldrà reformar els criteris orientadors d’honoraris en matèria de costes i jura de comptes. En aquest punt hem esquivat la batalla amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que ha sancionat amb multes milionàries diferents col·legis. La situació és complexa i la lluita de diferents estaments no ens permet, ara per ara, aprovar cap criteri orientador sense el perill de ser fortament sancionats. No s’hi val fer demagògia amb aquest tema.

Un dels objectius que plantejava era avançar en la digitalització del Col·legi i en la implantació del vot electrònic. En quin punt es troba aquest procés i què falta per fer?

Tenim els deures fets des del primer any del nostre mandat. Hem valorat la implantació del vot electrònic a través de 5 empreses diferents. Finalment, hem optat per l’opció més eficient i que garanteixi l’encriptació i la seguretat. Està tot a punt per quan es modifiquin els estatuts. Val a dir que estem apostant per l’eficiència i la incorporació de la intel·ligència artificial. Des de la biblioteca oferim diferents IA jurídiques i també formació sobre aquesta qüestió. També estem incorporant eines d’intel·ligència artificial per agilitzar els processos interns mecànics. També hem iniciat el procés de canvi de programa de gestió, per adequar-lo als requisits de seguretat actuals, a la IA i aconseguir una major eficiència.

«Tenim els deures fets des del primer any del nostre mandat»

El torn d’ofici va ser un dels grans temes de la campanya del 2022, tant per vostè com per Anna Pagès. Vostè defensava que s’havien reduït els terminis de pagament i que calia continuar negociant millores. Què ha canviat realment en aquests quatre anys i què proposa ara per al pròxim mandat?

Ha canviat que hem complert amb el que proposàvem. Hem estat ferms i persistents davant els organismes públics, amb discreció i sense propaganda, però ara s’ha pogut veure que amb efectivitat. D’aquí al 2029 augmentarem les retribucions en un 31 %. I seguirem lluitant cada any per pujar encara més els mòduls.

Fruit de la nostra negociació, s’han creat mòduls llargament reivindicats com un nou torn de guàrdia a Santa Coloma, segon advocat de guàrdia a Girona, mòdul Barnahus, mòdul de doble condició defensa/acusació, mòdul de conciliació prèvia laboral, mòdul de compareixença article 505 LECr, torn de conciliadors i cobrament mínim de les guàrdies a dispensa. La Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Girona ha aprovat, a petició nostra, posar el nom d’“Advocacia del Torn d’Ofici” a un carrer o espai públic de la ciutat. Estem impulsant, a través de diferents grups polítics, la reforma de l’article 520 del Codi Penal amb l’objectiu que es consideri autoritat l’advocacia del torn d’ofici.

Estem treballant en una reforma de la Llei d’assistència jurídica gratuïta amb l’objectiu de dignificar la professió i aconseguir limitar els abusos dels querulants. Volem poder fer el seguiment dels pactes, aconseguir ampliar els torns de guàrdia i aprovar el nou Reglament del Torn d’Ofici, que tenim embastat però pendent de l’aprovació de la NAC. Tot això sense deixar de banda la gestió ordinària, en què les actuacions de torn d’ofici han passat de 28.359 el 2022 a 44.975 el 2025.

Anna Pagès, que torna a ser la seva rival, ja denunciava el 2022 que molts advocats se sentien abandonats pel Col·legi i reclamava més transparència. Entén aquestes crítiques? Què respon als col·legiats que encara puguin tenir aquesta percepció?

No entenc aquestes crítiques. Hem estat i estem al costat dels col·legiats. Com he dit, fins i tot havent de pagar a vegades un preu personal. Hem optat per un deganat obert. Tothom que ha demanat hora ha estat atès i hem defensat qualsevol atac als col·legiats. Hem fet tot el possible per acostar el Col·legi als companys amb activitats de tot tipus, també amb la creació de les àrees temàtiques. Tot això amb l’objectiu de cohesionar el col·lectiu. Durant aquest mandat hem apostat per la transparència. Hem creat el canal de denúncies intern i el sistema de compliment normatiu (compliance). Els comptes han estat sotmesos a auditories de comptes, que estan penjades al nostre web, sense cap salvetat durant tot el mandat, amb pressupostos i comptes anuals aprovats per unanimitat a les assemblees, a les quals tothom ha estat convocat a assistir. No es pot pretendre gestionar una entitat sense ni tan sols haver vingut a les assemblees dels darrers anys. La veritat és que em sorprèn que es parli de poca transparència i, personalment, ningú m’ha traslladat aquesta percepció. Al contrari.

El 2022 la participació va ser baixa, al voltant del 22 % dels col·legiats. Com s’explica aquesta baixa mobilització i què pot fer el Col·legi per implicar més l’advocacia gironina?

La nostra junta ha aprovat establir seus de votació als diferents partits judicials per facilitar als companys que no siguin de Girona poder votar. Ens agradaria que la participació fos la màxima possible. De moment no hem pogut establir la votació electrònica, però entenem que obrir meses a tota la demarcació farà pujar la participació. De tota manera, cal tenir en compte que històricament la participació ha passat molt poques vegades del 30 %. Les eleccions més concorregudes van ser les del 2010, amb poc més del 30 %.

Durant l’anterior campanya també parlava de crear figures per defensar el col·legiat, impulsar baixes dignes i establir protocols amb els òrgans judicials per millorar la puntualitat, el tracte i les bones pràctiques. Quines d’aquestes mesures s’han aplicat i quines continuen sent una assignatura pendent?

Com ja hem dit, ens queda pendent el defensor de l’advocacia a resultes de l’aprovació definitiva dels nous estatuts. Perquè aquesta figura sigui eficient i efectiva, cal dotar-la d’uns drets i obligacions d’acord amb els estatuts adaptats a la Normativa de l’Advocacia Catalana, que és a punt d’aprovar-se. Respecte de les baixes per malaltia, hem aconseguit resultats en tant que vàrem participar en la modificació legislativa de suspensió de procediments i actuacions judicials en situacio

ns de malaltia o impossibilitat. També a través de la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia hem aconseguit que el TSJ estableixi un protocol per baixes de diferents tipus. Sempre hem estat al costat de qui hagi estat malalt. Personalment, fins i tot he anat el dia de la vista a verificar que se suspengués el judici d’aquell company o companya que estava malalt. Hem creat un sistema de recollida de queixes respecte de les disfuncions dels òrgans judicials i altres operadors jurídics. Això ens permet reclamar a cadascuna de les reunions periòdiques més puntualitat, més respecte i millor tracte.

Per què els col·legiats haurien de tornar a confiar en vostè i no optar ara per un canvi al deganat? I, en aquest sentit, amb quin equip es presenta: repeteix el mateix nucli que el 2022 o hi ha renovació dins la candidatura? Qui l’acompanya i què aporta cadascun al projecte?

Jo soc el cap visible d’un equip que és el mateix que fa 4 anys. Hem desenvolupat un projecte que està a mig fer i que, si els col·legiats ens donen confiança, acabarem. Avui dia el nostre Col·legi és respectat i un referent en determinats aspectes. Això és gràcies a la feina d’aquest equip i també del personal del Col·legi. És fàcil treballar amb un equip cohesionat i és un orgull defensar la nostra professió i el nostre col·lectiu. Que hi hagi diferents opcions és sa democràticament, però com diem en el nostre programa, “Al Col·legi no s’improvisa”. Penso, respectuosament, que si algú vol prendre el nostre relleu, calia haver participat mínimament en la institució, en alguna de les seves comissions o àrees, i si més no haver vingut a les assemblees. El Col·legi té una magnitud i una complexitat importants. Som el segon Col·legi en pes econòmic i de col·legiats de Catalunya. Nosaltres l’hem gestionat amb solvència, seriositat i sent conscients de la responsabilitat que assumim.

Subscriu-te per seguir llegint