El Banc dels Aliments de Girona fa una crida "urgent" a trobar voluntaris: "Als joves els atrau més Veneçuela o la DANA, però aquí necessitem mans"

El Banc dels Aliments de Girona ha fet una crida a trobar voluntaris "amb urgència" —"com més, millor"— per cobrir els mesos de juliol i agost. I és que el gruix són persones jubilades que, en les pròximes setmanes, "volen fer uns dies de vacances, han de cuidar els seus nets o s'han trencat una cama i no poden venir", assenyala la seva presidenta, Carme Casacuberta.

No es tracta, vol deixar clar Casacuberta, de "venir tot el dia", sinó que el reforç pot ser "de tres hores a la setmana" per ajudar a classificar els aliments que arriben al magatzem i preparar els lots que s'emportaran les entitats per repartir entre les persones beneficiàries. També necessiten un conductor de furgoneta per anar a buscar aliments a les empreses de la província que els en donen.

Amb tot, lamenta que "als joves els atrau més Veneçuela, Ucraïna o la DANA", però assenyala que "aquí també necessitem mans per fer feina de formiga". Un dels "frens", assenyala, és que "allà treballen sobre el terreny on hi ha hagut la catàstrofe i veuen les persones i, aquí, en canvi, no tracten directament amb els beneficiaris perquè tots els lots s'entreguen a les entitats i no veuen el resultat de la seva feina, i potser això no crida tant l'atenció, però és igualment necessari". També apunta que "la gent creu que el menjar que recollim és només per a persones nouvingudes i això no és així, també hi ha moltes persones d'aquí que, tot i treballar, no arriben a final de mes".

"A la llarga", assenyala Casacuberta, "hi ha d'haver un canvi generacional perquè pugui haver-hi relleu" i, per tant, poder garantir la continuïtat del Banc dels Aliments.

"Una lliçó de vida constant"

La vessant humana del Banc dels Aliments de Girona queda reflectida en el testimoni dels seus voluntaris. D'una banda, Gregorio Vega, que hi col·labora des de fa nou anys, assegura que hi va arribar "buscant un lloc on airejar la ment de la rutina, els deures i les obligacions" i, alhora, impulsat per una "profunda necessitat de ser útil i d'ajudar a la gent, i també a mi mateix". Al principi, va creure que "simplement dedicaria unes hores a moure aliments d'un cantó a l'altre", però no va tardar a adonar-se que "rere cada quilo de menjar que classifiquem, organitzem i preparem hi ha una història, una família i una necessitat real a la qual intentem donar resposta", i assenyala que "adonar-te d'això et canvia la perspectiva de les coses". Al llarg d'aquests anys, celebra que els companys s'han convertit en una "autèntica família". Amb tot, assegura que aquesta experiència "és un regal": "Sento que m’emporto cap a casa molt més del que aporto” i defineix el voluntariat com “una lliçó de vida constant, un compromís amb la societat i una manera preciosa de mantenir viva l’empatia”.

Per la seva banda, Rosa Rigau, voluntària des de després de la pandèmia, resumeix el seu canvi vital amb una imatge clara: “Abans treballava en un banc de diners i vaig decidir canviar-lo per un banc d’aliments”. Aquí hi ha trobat un grup de companys amb qui comparteix la "mateixa il·lusió: ajudar". El voluntariat, assegura, "m'omple el dia a dia" i sosté que cada vegada que surt del Banc dels Aliments "estic satisfeta d'haver contribuït a millorar la vida a les persones necessitades".

Subscriu-te per seguir llegint