L’entitat NouSol, sobre la regularització: «Hi havia molta gent que estava patint molt. Estaven desesperats»

L’entitat NouSol ha assessorat unes 1.500 persones a Girona en el procés de regularització extraordinària d’estrangers impulsada pel govern espanyol. La presidenta de l’organització, Roser Garcia, assegura que a l’inici del procés hi havia molt de desconeixement: «L’informe de vulnerabilitat va ser un caos total perquè ningú no emetia aquests informes. La gent estava desesperada. Entraven entre 200 i 300 correus electrònics o trucades per dia. La primera setmana va ser horrorosa».

Les assessores en estrangeria del despatx Lleal Tulsà Anna Vilaró i Mireia Risco també apunten a aquest imprevist normatiu, que no apareixia als esborranys previs a la publicació definitiva del BOE. «Va agafar desprevinguts tant els gestors com els serveis socials. La manca d'instruccions clares sobre com tramitar-lo, combinada amb l'altíssima demanda, va col·lapsar les entitats gestores. Cada municipi va adoptar criteris propis, generant desigualtats territorials significatives, i molts expedients preparats van quedar paralitzats a l'espera d'aquest document».

Garcia assenyala que aquest ha sigut el principal escull d’aquest procés. Aquest document el podien tramitar serveis socials, entitats col·laboradores del Ministeri o ajuntaments des de l’àrea de serveis socials. L’Ajuntament de Girona va parlar amb les entitats col·laboradores i van establir l’ESMO de Can Gibert com un espai comú per a fer informes. A Salt també es va fer el mateix.

De totes maneres no va ser gens fàcil. «Per a molta gent ha sigut molt difícil. Moltes de les entitats que es van registrar com a col·laboradores del Ministeri només volien emetre els informes a les persones participants dels seus projectes. Per això hem atès moltes persones llatines que no podien aconseguir l’informe. Un cop van haver atès els seus participants, aquestes entitats van començar a atendre persones externes» afirma Garcia.

Des de NouSol denuncien el negoci que han fet alguns advocats que demanaven diners per avançat per tramitar-los els expedients. «La regularització era gratuïta. Els cobraven fins a 600 euros “per ser dels primers”. Molta gent s’ha endeutat per pagar els advocats».

Una altra de les dificultats ha estat l’acreditació de la residència continuada. Lleal Tulsà afirma que demostrar cinc mesos de residència ininterrompuda anterior a l'1 de gener de 2026 resulta especialment complex per a persones en situació irregular, que sovint no disposen d'empadronament. Les proves alternatives (cites mèdiques, factures, remeses de diners) són difícils d'acumular quan la irregularitat administrativa limita l'accés a serveis bàsics. A més, existeix una manca d'informació pràctica: moltes persones desconeixien que acudir a serveis socials ja constitueix una prova vàlida de residència.

Tot i així, la majoria de sol·licitants han aconseguit tirar-ho endavant: «Els primers expedients es van presentar els primers dies, sobretot de persones llatines que ja ho tenien tot excepte l’informe de vulnerabilitat. Portaven l’expedient gairebé complert» afirma Garcia.

Des de l’assessoria Lleal Tulsà han atès també un miler de persones i han presentat 500 sol·licituds. Afirmen que moltes d’aquestes persones han pogut complir els requisits per poder presentar l’expedient, però d’altres no ho han pogut fer ja sigui per ser nouvingudes i per tant no trobar-se al territori abans de l’1 de gener 2026, o bé per no poder acreditar la permanència continuada per falta de proves, o bé per ja tenir concedit un altre permís d’estada o residència.

Destaquen l’agilitat que hi ha hagut especialment en la resolució d'expedients de menors. Aquestes sol·licituds han obtingut resposta amb força més rapidesa que la resta: «Se’ls hi ha facilitat molt. Hi ha mainada que amb 15 dies ja tenien el número de NIE» afirma Garcia. Segons Lleal Tulsà, també s’han agilitzat les resolucions d’expedients d’arrelament iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la regularització: «Hem rebut una onada de resolucions favorables d’expedients d’arrelament sociolaboral i social de persones que portaven mesos esperant resposta, ja que se’ls hi ha aplicat les condicions de la regularització».

Tot i així, des de Lleal Tulsà expliquen que hi ha hagut retards en les admissions a tràmit. El termini de 15 dies per rebre l’admissió a tràmit no s’ha complert en molts casos: «Alguns ja superen els dos mesos d'espera i això genera un problema de fons: si el permís provisional arriba amb retard, el temps disponible per cotitzar els nou mesos anuals exigits per a la renovació es redueix, posant en risc la continuïtat legal de la persona un any més tard».

A NouSol expliquen que des del 16 d’abril que es van presentar els primers expedients, van tardar un mes i una setmana en donar resposta. «El Ministeri havia dit que es donaria la resolució provisional en 15 dies i no va ser així. Quan feia tres setmanes i la resolució no arribava la gent tornava a venir a preguntar».

De fet, hi ha sol·licituds que encara estan esperant. Garcia assegura que no se n’ha denegat cap perquè tot el que està arribant ara és provisional: «Entenem que a tothom li donaran el provisional. A l'hora del definitiu és quan arribarà la patacada».

La presidenta de NouSol creu que hi ha moltes persones marroquines joves als quals els hi faltarà documentació: «Et trobes amb expedients de persones que potser han vingut el 2023 o 2024 i els demanaven proves dels últims cinc mesos d’estar aquí. Molts d’ells tenen el padró de quan van arribar o alguna prova i després ja no tenen res més. Què vol dir? Que molts d’ells no estaven aquí. Molts d’ells han anat a parar a França i han tornat quan s’han assabentat de la regularització. És gent que potser no tenien previst tornar a Espanya però ho han fet per la regularització».

En aquest sentit, Garcia afirma que aquest procés ha suposat també una crida: «Ha vingut molta gent que en algun moment havien estat aquí i volien presentar la documentació però no tenien proves».

Ara mateix hi ha persones que han aconseguit el NIE i ja estan treballant. Des de Lleal Tulsà asseguren que aquest accés provisional al mercat laboral ha permès que diverses persones hagin pogut incorporar-s’hi de manera immediata, un fet que «representa un canvi substancial en les seves condicions de vida».

Garcia també parla de l’impacte en la salut mental dels sol·licitants: «És una bomba d’energia, un nou inici per ells. Hi havia molta gent que estava patint molt. Els primers dies la gent que trucava per l’informe plorava. Estaven desesperats».

Des de l’entitat asseguren que hi ha persones que ja estaven treballant abans, sobretot en hostaleria: «Potser els empresaris no els havien fet un contracte de feina perquè era un compromís gros però quan han tingut el número de NIE els han donat d’alta».

Respecte a les nacionalitats, Garcia explica que el que han tingut més han estat marroquins, hondurenys i subsaharians. Des de Lleal Tulsà coincideixen força: Hondures, Colòmbia i Marroc han estat els principals països.

Subscriu-te per seguir llegint