Entra en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil: «Europa està dient als immigrants que no els volem»

El Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) va entrar en vigor el passat 12 de juny. El text es va aprovar fa dos anys després d’un acord entre els principals partits del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea. El van acordar els partits conservadors, socialdemòcrates i liberals després de certes tensions.

El director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, Ferran Camas, ha explicat en un debat aquest dimecres que s’està fent una aplicació progressiva del Pacte: «Cada país està implementant en funció dels seus recursos i la seva infraestructura. Hi ha velocitats diferents entre països i caldrà esperar una mica per l’aplicació total del PEMA».

Segons Camas, el PEMA s’articula de tres grans eixos. Busca el control reforçat de fronteres, una aplicació uniforme dels procediments d’asil i de protecció internacional, mecanismes de retorn o expulsió efectius i un equilibri, solidaritat i responsabilitat entre estats membres a l’hora d’assumir persones que busquen protecció.

Un dels principals procediments obligatoris que tots els estats membres han de fer és un primer control de triatge dels estrangers a la frontera: dades biomètriques, historial, motius pels quals volen entrar... Tot un conjunt de dades que seran introduïts perquè siguin coneguts per tots els estats membres. El cribratge es farà a tothom que vulgui entrar a través d’una frontera exterior de la UE, a tothom que sol·liciti protecció en un pas fronterer, a tots els que desembarquin després d’una operació de cerca o salvament i també a persones que es trobin en situació irregular en territori europeu.

Després del triatge hi ha dues possibilitats: les persones que suposin un risc per a la seguretat, hagin enganyat intencionadament les autoritats o sigui improbable que se’ls concedeixi protecció, se’ls enviarà a un centre de detenció fins a un màxim de tres mesos fins que es prengui una decisió definitiva sobre l’asil. En el segon cas, els sol·licitants optaran a un procediment accelerat per concedir l’asil en tres mesos (per exemple, si venen d’un país d’origen segur) o el procediment d’asil regular, que pot durar fins a sis mesos. En un intent d’externalitzar la gestió, també s’obre la porta a que «tercers països segurs» prenguin la decisió sobre l’asil.

Camas creu que el missatge que es vol donar als immigrants és molt clar: «Quedeu-vos als vostres països perquè ho tindreu molt difícil per entrar a Europa».

Per la seva banda, la professora titular de Dret Internacional Públic de la Universitat de Burgos, Sandra Alonso, ha explicat que el Pacte presenta un nou model migratori que pretén centrar-lo cada vegada més en bases de dades i la utilització de la Intel·ligència Artificial: «És més que una reforma legal, pretén modificar tot el sistema i el control migratori de la Unió Europea. Tota aquesta transformació vol estar més integrada, més digital i més centrada en la identificació de les persones, el control i la prevenció dels riscos. Això pot ser positiu perquè pot suposar una coordinació major entre els estats membres i pot suposar procediments més ràpids però aquest model planteja també preocupacions sobre com s’aplicarà, com es protegiran les dades que es recullin i com es garantirà un sistema transparent i no discriminatori».

En aquest sentit, Alonso ha assegurat que l’objectiu central del Pacte és crear un sistema més comú. «La Unió Europea vol saber qui arriba a les seves fronteres, quins procediments s’han d’aplicar, si les persones han sol·licitat asil en un altre país prèviament o si existeixen qüestions de seguretat en joc i cal activar la possibilitat de retorn». Per això, la professora creu que l’aplicació del Pacte s’ha de centrar en com es gestiona aquesta informació.

Per Alonso, tots aquests sistemes són positius però el problema són les garanties i els límits: «El problema és especialment sensible en el tema de la migració i l’asil perquè són persones vulnerables que sovint fugen dels seus països per persecució o per crisis. La recopilació d’aquestes dades com l’ús que se’n pot fer pot posar-los en situació de risc. Per exemple, si aquestes dades es comparteixen i acaben al lloc d’on aquestes persones fugen els poden posar en una situació de risc».

El Pacte també inclou la Reserva de Talents de la Unió Europea, una plataforma en la qual les persones de països estrangers puguin incloure els seus perfils perquè les empreses els puguin contractar i portar de forma regular a Europa. En tot cas, seria només pels sectors amb falta de mà d’obra.

Conseqüències en la regularització

El Tribunal Suprem va avisar aquest dimarts que la regularització extraordinària d’estrangers aprovada pel govern espanyol pot contravenir la normativa europea i va activar el procés per presentar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El Suprem qüestiona que el decret pugui entrar en «col·lisió» amb les normes implementades pel Pacte Europeu de Migració i Asil i adverteix que l’arribada de migrants no ha de ser assumida pels estats membres per separat, sinó per la Unió Europea «en conjunt».

El govern espanyol va sortir al pas i va assegurar que el decret de regularització es va redactar «vetllant estrictament per la seva compatibilitat amb el dret comunitari». L’executiu va dir que treballava amb l’Advocacia de l’Estat per «aclarir» aquestes qüestions i va recordar que el Tribunal Suprem ja va rebutjar un recurs presentat per la Comunitat de Madrid per paralitzar el procediment. Així mateix, apunten que la regularització atorga un permís de residència i treball vàlid «exclusivament» en territori espanyol.

Sobre aquest tema, Camas ha volgut llançar un missatge tranquil·litzador: «Crec que el procediment de regularització s’ajusta als paràmetres de la Unió Europea, almenys fins el 12 de juny, que és quan va entrar en vigor el PEMA. En tot cas, segueixo pensant que cada estat membre té la potestat de decidir el volum de persones que entren al seu país».

Subscriu-te per seguir llegint