El suport escolar i emocional que va ajudar una família d’Hondures a recuperar el rumb a Ripoll

Lourdes Caballero va aterrar a Ripoll el novembre del 2019 amb la seva filla Astrid i una idea molt clara: començar de nou. Venien d’Hondures, d’una vida marcada per la violència, la por i la pèrdua del fill gran de la família quan només tenia 18 anys. "Vaig treure la meva filla d'allà perquè pogués créixer en un lloc segur", explica. La seva filla, aleshores, tenia nou anys i deixava enrere el seu país, la seva escola, els seus amics, la seva família i una ferida difícil de posar-hi paraules.

A Hondures, la mare treballava d'administrativa per a les forces armades. Però la seva vida es va trencar quan el seu fill gran va morir: "Estava a punt de graduar-se de batxillerat, però molts sectors de la societat van engegar una onada de protestes contra l’opressió i la corrupció del govern, i molts estudiants van morir, entre ells el meu fill", relata. A partir d’aquell moment, recorda, "tot es va ensorrar". Va caure en una "profunda depressió" i la seva filla va començar a viure amb por. "No podia sortir al carrer, per a ella, les forces uniformades eren l’enemic", recorda.

La decisió de marxar no va ser fàcil, però sentia que no podia continuar allà. Va arribar a Ripoll a través d’una coneguda i va començar una nova vida amb la seva filla. Els primers mesos van viure en una habitació llogada en un pis compartit. Portava alguns estalvis, però veia com s'anaven esgotant mentre encadenava feines puntuals, des de cuidar una persona gran a netejar pisos. No podia, però, acceptar una feina d’interna perquè havia de tenir cura de la seva filla.

Quan començaven a adaptar-se al nou entorn, va arribar la pandèmia. La seva filla estava fent 4t de primària i tot just començava a familiaritzar-se amb el català i amb l’escola. El març del 2020, amb el confinament, ella es va quedar sense feina. "Totalment sense feina, amb la meva filla i una habitació llogada", recorda. Va ser aleshores quan, a través de l’escola i de la treballadora social, la família va entrar en contacte amb entitats de suport i, finalment, amb la Fundació MAP i el programa CaixaProinfància de la Fundació ”la Caixa”.

La família va ser atesa pel programa CaixaProinfància entre el 2020 i el 2025. Coordinat al Ripollès per la Fundació MAP, ofereix suport a infants i joves en situació de vulnerabilitat, però també acompanya les famílies en un sentit ampli. En el seu cas, l’ajuda va combinar recursos materials —des de material escolar a targetes d'alimentació, passant per unes ulleres perquè "les meves despeses havien d'estar molt restringides"— reforç educatiu, atenció emocional i activitats de lleure. I és que la seva filla també va poder participar en casals d’estiu i colònies, espais de trobada que li van permetre relacionar-se amb altres infants, fer amistats i sortir, a poc a poc, d’un entorn emocionalment molt tancat.

L’adaptació escolar va ser especialment difícil. "Va aprendre català però al principi li costava molt parlar-lo, era molt tímida, sentia que no era una cosa pròpia", explica. També assegura que la seva filla va patir discriminació i assetjament per part d’alguns companys. Amb tot, ella ja havia arribat "molt enfonsada" emocionalment per la mort del seu germà, que havia estat una figura fonamental. "Res pot reemplaçar un germà", assegura la mare que li repetia sempre la seva filla. I això, inevitablement, també va impactar en el seu rendiment acadèmic. "Abans de la mort del seu germà sempre treia excel·lents i quan vam arribar anava molt justa, però el programa li va facilitar reforç escolar de català i d'altres matèries, com matemàtiques, i a poc a poc les notes van començar a millorar".

Un dels punts d’inflexió també va ser l’atenció psicològica: "La va ajudar increïblement", assegura. I és que durant molt de temps, mare i filla no havien pogut parlar de la pèrdua. El dolor era massa gran i qualsevol record obria una ferida. "Gràcies a l'atenció psicològica la meva filla es va començar a obrir una mica i, gràcies a això, vam poder parlar del tema, plorar i recordar", explica.

Un programa d'atenció integral

La psicòloga de la Fundació MAP i referent de CaixaProinfància al Ripollès, Naiara Muñoz, subratlla que CaixaProinfància no és només un recurs per als infants i joves, sinó un programa d’atenció integral a tota la família. "Els recursos estan més destinats als infants, però és molt important poder establir un vincle amb la família, perquè treballes aspectes que van més enllà del reforç escolar", explica. Aquest acompanyament pot incloure suport per fer tràmits, orientació sobre activitats o recursos del territori, o simplement un espai d’escolta. "Si passen per un mal moment i necessiten sentir-se escoltats, que a vegades tan sols és això, saben que ens tenen a nosaltres", afegeix.

Amb tot, Muñoz destaca la implicació de la família durant tot el procés. "Sempre han estat una família molt col·laboradora i disposada a treballar, amb moltes ganes de tirar endavant", assenyala.

Recuperar la confiança

El programa, celebra la mare, també ha ajudat a la seva filla a "recuperar la confiança" i a "tornar a mirar endavant". Ara ja té 16 anys i estudiarà un cicle formatiu d'electricitat. La història familiar també ha fet un gir. Ella ha refet la seva vida i ha tingut dues filles bessones, que ara tenen vuit mesos. "No reemplacen cap fill, però sé que quan jo falti la meva filla tindrà més família", explica.

A dia d'avui, la seva situació és molt diferent de la d’aquells primers anys a Ripoll. És autònoma i treballa amb la seva parella en un projecte dedicat a les reformes d’interiors. Instal·len calefaccions, cuines i parquet i, a més, ella s’encarrega de fer els pressupostos i les factures. A més, ha homologat el seu títol universitari de llicenciada en Administració d’Empreses i espera poder trobar més endavant una feina vinculada a la seva formació que li permeti una millor conciliació.

Un de cada tres infants creix en contextos marcats per la pobresa

Actualment, la família ja no necessita el suport del programa, però mantenen el contacte per si algun dia necessita orientació. La seva història, però, posa rostre a una realitat més àmplia. A Espanya, un de cada tres infants creix en contextos marcats per la pobresa i la manca d’oportunitats, mentre que un de cada quatre joves que vol treballar no troba feina. Les dificultats econòmiques, l’abandonament escolar, l’atur juvenil i la precarietat continuen condicionant el present i el futur de milers de famílies vulnerables.

Per contribuir a trencar aquest cercle de desigualtat, la Fundació ”la Caixa” impulsa programes d’acompanyament socioeducatiu i d’accés a l’ocupació per a infants i joves en situació de vulnerabilitat, com CaixaProinfància, Incorpora Jove, les Beques de Grau, les convocatòries de Projectes Socials o les convocatòries Més Infància i Més Feina Jove. Cada any, més de 140.000 infants i joves reben suport a través d’aquests programes, desenvolupats conjuntament amb una àmplia xarxa d’entitats socials. El 2026, la Fundació ”la Caixa” ha destinat més de 700 milions d’euros a la transformació social per actuar allà on les necessitats són més urgents.

El subdirector general de Social de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón, assenyala que "la vulnerabilitat és cada vegada més complexa i exigeix respostes que vagin més enllà de les ajudes econòmiques" i afegeix que "cal un acompanyament integral i sostingut perquè infants, joves i famílies puguin accedir a oportunitats i construir un futur millor; només així és possible trencar dinàmiques d’exclusió que es perpetuen de generació en generació".