Quant tardaran a regenerar-se els boscos cremats de les Gavarres?

L’incendi de les Gavarres ha deixat 2.200 hectàrees cremades i aquest dilluns els Bombers continuen treballant intensament per controlar-lo, prioritzant els tres sectors on hi ha fumeroles i punts calents. A les Gavarres no hi havia un foc d’un abast com aquest que cremés més de 1.000 hectàrees des de l’any 1983, quan un foc iniciat a Palol d’Onyar va cremar 1.635 hectàrees.

En ple debat sobre la urgència d'una gestió forestal efectiva, el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, explica que la zona cremada del massís no estava abandonada: «Hi havia força hectàrees planificades com a zones estratègiques en el pla de prevenció d’incendis i que estaven executades». En aquest sentit, assegura que la gestió no és una garantia que el bosc no es cremi tot i que ha estat clau per les tasques d’extinció: «Els Bombers han pogut circular per aquests camins amb seguretat. Sense aquestes feines fetes, no s'hi haguessin ficat. Sense gestió potser en comptes de 2.000 hectàrees haguessin estat més a prop de les 20.000 potencials. No vol dir que no hagi servit per a res, però un foc que s’inicia als peus del massís i la tramuntana l’empeny amunt, un cop ha agafat és impossible que no cremi. Hi ha un punt que està fora de la capacitat d’extinció».

La gerent de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres (AGFG), Sandra Torras, assegura que aquest incendi va agafar una virulència molt forta principalment per la tramuntana. «Com a propietaris forestals, en aquesta zona cremada tenim gairebé el 75% dels propietaris associats i amb pla de gestió forestal. Hi havia gestió i cada any s’hi feien actuacions. En aquest cas van ser les condicions meteorològiques: molta calor, fort vent i en una zona amb fort pendent de difícil accés pels mitjans d’extinció. Els camins tampoc es trobaven en les millors condicions per la llevantada del gener-febrer que ens va deixar els camins en molt mal estat i no hem rebut els recursos necessaris per posar-los a punt abans de l’estiu».

Torras assegura que des de l’Associació han invertit més de 300.000 euros en tres anys per fer una franja de protecció. «Els Bombers ens ho van agrair perquè va ser una zona d’oportunitat per poder entrar a analitzar el comportament de l’incendi. No el van poder parar perquè pujava amb una virulència molt forta però aquestes zones no han cremat amb tanta intensitat perquè hi havia menys vegetació». La gerent de l’AGFG apunta que les zones on els propietaris havien fet desbrossades han estat les zones on el foc va passar més ràpid i es regeneraran més fàcilment.

Tot i així, des del Consorci creuen que la gestió forestal podria haver estat més exhaustiva perquè també hi havia zones no gestionades. Respecte als dipòsits de prevenció d’incendis per agafar aigua, Gubau explica que la planificació no estava executada al 100% perquè no hi havia prou recursos: «Si hi haguessin més basses i dipòsits, els Bombers haguessin tardat menys a carregar aigua. Disposar de més infraestructures de prevenció ajuda que es pugui reduir l’incendi més fàcilment».

Què cal fer després d’un incendi d’aquestes dimensions?

Gubau explica que, a nivell tècnic, la primera intervenció d’urgència serà treure els arbres morts perquè són un perill per les ventades i refer els camins que han quedat destrossats pel pas dels Bombers i els altres cossos d’extinció d’incendis. Després vindrà la restauració forestal i caldrà estudiar les zones de recuperació del sòl per evitar l’erosió. «Hi ha suredes que potser hauran sobreviscut i en uns 15 anys podran tornar a ser productives. En altres casos caldrà tallar i que regenerin de la soca o que germinin nous pins. Un suro pot tardar 25 o 30 anys a tornar a ser un arbre. En 20 anys començarem a veure pins. Mentrestant veurem matollars amb arbres creixent. Caldrà esperar unes dècades per tornar-lo a veure amb una estructura de bosc com ens imaginem» assegura Gubau. Torras hi coincideix: «Com que estem en un bosc d’alzines i suros, en principi rebroten sols. En un any o dos veurem els primers brots. Però fins a regenerar-se com a bosc potser seran 30 o 40 anys. I veurem si tornem a tenir arbres o només tenim matollars».

Un paisatge diferent influït per les sequeres

La recuperació del bosc dependrà també del canvi climàtic. Les sequeres que ens vinguin els propers anys encara dificultaran més aquesta recuperació. «Pot ser que algunes zones sobretot del vessant sud acabin sent més aviat matollars. Hi ha llocs on els suros s’havien anat morint en les sequeres que portem acumulades i ja semblava més això que no pas bosc. Segur que en aquestes vessants ara el bosc que creixerà serà d’aquest format» explica Gubau.

Un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ja va analitzar aquest canvi de paisatge amb l’incendi del 2015 a Òdena, a l’Anoia, que va cremar 1.235 hectàrees. Deu anys després, van veure que allà on hi havia hagut una pineda de pi blanc força atapeïda ara era un paisatge obert, dominat per matollars i alguns pins i alzines. El paisatge no havia seguit el mateix patró de recuperació que en anteriors incendis degut a la manca d'aigua.

L’estudi assegurava que la sequera havia donat lloc a una nova estructura de paisatge amb menys densitat de pins, però apuntava que aquest canvi no havia de ser del tot dolent, ja que aquest tipus de paisatges oberts afavoreixen un paisatge en mosaic, és a dir, combinant bosc, prats i arbustos, que alhora és més resilient als incendis i afavoreix la biodiversitat.

Subscriu-te per seguir llegint