Un cardenal format a Girona, acusat d’abusos sexuals

L’arquebisbe de Rabat, l’espanyol Cristóbal López Romero —que havia sonat com a papable en l'anterior conclave— va anunciar ahir la seva decisió de “fer un pas enrere” i apartar-se de les seves funcions religioses públiques i dels actes pastorals mentre l’Església catòlica investiga denúncies per presumptes abusos sexuals. El purpurat ha confirmat, en declaracions a diversos mitjans, la seva innocència, mentre que el Vaticà de moment no s’ha pronunciat.

La informació ha estat confirmada inicialment a través d’un comunicat publicat per l’Arxidiòcesi de Rabat, després que l’agència de notícies francesa AFP donés a conèixer la denúncia de cinc dones que l’han acusat d’agressió sexual. Per la seva banda, fonts judicials marroquines consultades per EFE han afirmat que no existeix registre de denúncies contra l’arquebisbe a la justícia del país.

Tot i així, l’agència AFP ha assegurat haver entrevistat una jubilada que col·laborava activament amb l’Església, que no va autoritzar a revelar en aquesta fase el contingut del seu testimoni, però s’ha referit a repetides agressions sexuals. El mateix mitjà també ha assegurat haver consultat el testimoni escrit d’una altra dona, enviat a la nunciatura apostòlica a Rabat, l’ambaixada del Vaticà a la capital marroquina.

Aquesta hauria acusat el cardenal de “gestos físics” que ella “va percebre com a inapropiats”, entre ells “abraçades particularment insistents i prolongades” i “un intent d’acostament físic que podria assimilar-se a un intent” de besar-la, del qual diu haver escapat. Una altra font dins de la diòcesi també ha indicat a l’agència francesa haver estat informada que almenys tres dones més van dir haver estat víctimes de “fets similars”, comentaris expressats en particular en el marc de la confessió.

Investigació preliminar

La revelació pública de les acusacions ha provocat la immediata reacció de Cristóbal López Romero, que ha anunciat la seva decisió de fer el seu “pas enrere” almenys fins que s’esclareixin els fets. “Se m’acusa de comportaments inapropiats cap a dones adultes. Aquesta situació ha portat l’Església a obrir una investigació preliminar. Aquesta investigació està en curs i es troba en mans de les instàncies romanes de l’Església, amb les quals coopero”, es pot llegir en el comunicat de l’Arxidiòcesi de Rabat.

“Durant aquest període d’investigació, per no entorpir-la, m’apartaré, no presidiré cap celebració pública ni intervindré en cap activitat pastoral, i ho comprendran”, continua el comunicat. “Aquest esdeveniment ens sacseja a tots. Com a arquebisbe, soc plenament conscient de les dificultats que això provoca i de les legítimes preguntes que pot suscitar en tots. Per això, vull que els membres de la comunitat diocesana en siguin informats des d’ara”, ha agregat el cardenal, en el text.

Format al seminari salesià de Girona

Cristóbal López Romero, nascut l’any 1952 a Vélez-Rubio, a Almeria, té passat a Girona. El cardenal salesià es va formar al seminari salesià de Pont Major entre els anys 1963 i 1967. Afincat a Badalona, va arribar a la ciutat perquè “era on hi havia l’únic seminari salesià on podies fer els estudis superiors”.

Un company de promoció i amic des del seminari, Rafel Gasol, ara vicari de la parròquia Sant Joan Bosco de Barcelona, va recordar en un article publicat a aquest diari el maig de 2025 que “els anys que vam passar a Girona van ser fantàstics, vam estudiar molt però també ens ho vam passar molt bé”. El va conèixer quan tenia 13 anys i assegurava que “ja era un noi molt simpàtic i intel·ligent, que com tots els altres es preguntava què fer a la vida”.

A Girona també va coincidir amb Josep Maria Camprubí, actual rector de la parròquia de Santa Eugènia de Ter. “Quan vam tenir més relació va ser en la seva etapa de Provincial, venia a Girona com a mínim una vegada l’any a visitar la comunitat, on s’hi passava dos o tres dies”, recordava Camprubí en l'article. “Sempre ens preguntava com estàvem i què estàvem fent, i en la mesura que podia anava a parlar amb la resta de capellans de la diòcesi per copsar l’opinió dels companys i conèixer la seva percepció sobre la nostra feina”, assegurava.

La comunitat salesiana a Girona, amb la qual manté el contacte, destacava que és una persona “molt oberta, inquieta, dialogant i alegre, convençut i enamorat de la seva vocació i així ho demostra amb la seva manera de fer; no s’ha tancat mai a la rectoria i sempre ha volgut trepitjar els suburbis, una figura molt continuista amb la línia del papa Francesc”.

De Barcelona al Paraguai i el Marroc

Cristóbal López va ingressar l’any 1964 a la família religiosa fundada per Joan Bosco, va emetre els seus primers vots el 1968, amb 16 anys, i els vots solemnes el 1974, amb 22 anys. Després de completar els estudis secundaris al seminari salesià de Girona, entre el 1973 i el 1979 va finalitzar la seva formació filosòfica i teològica al seminari salesià de Barcelona. El 1982 es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ordenat sacerdot el 1979, va exercir inicialment el seu ministeri al barri de la Verneda de Barcelona. El 1984 va marxar cap al Paraguai, on durant dos anys es va dedicar a la pastoral juvenil a l’escola salesiana d’Asunción i posteriorment va ser delegat provincial de pastoral juvenil vocacional. També va editar el Butlletí Salesià, va ser rector a la capital paraguaiana i Superior de la Societat Salesiana de Don Bosco al Paraguai.

Posteriorment es va traslladar al Marroc, on va ser director de la comunitat i de la pastoral parroquial i escolar al centre de formació professional de Kénitra, abans de tornar a l’Amèrica Llatina com a Superior de la província salesiana de Bolívia. Després va tornar a Espanya com a Superior de la província salesiana de Maria Auxiliadora, del 2014 al 2017, any en què va ser nomenat arquebisbe de Rabat pel papa Francesc. Com a arquebisbe de Rabat, l’any 2019 va rebre el papa Francesc amb motiu del seu viatge al Marroc per commemorar el vuitè centenari de la trobada entre Sant Francesc d’Assís i el sultà Al-Malik Al-Kamil. Mig any després, el Papa el va proclamar cardenal amb el títol de San Leone I.

Subscriu-te per seguir llegint