Girona suma 31 morts atribuïbles a la calor des de l’inici de l’estiu

L’impacte de les altes temperatures ja es deixa notar en la mortalitat a les comarques gironines. El sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària del Ministeri de Sanitat atribueix 31 defuncions a la calor a la província de Girona des de l’inici de l’estiu. La xifra forma part de les estimacions que elabora l’Institut de Salut Carlos III a partir de les defuncions observades, les esperades segons les sèries històriques i l’efecte de les temperatures màximes i mínimes.

Segons les dades consultades al MoMo, el període analitzat va del 20 de juny al 6 de juliol. Les dues primeres jornades no registren cap defunció atribuïble a la temperatura a Girona, però a partir del 22 de juny el sistema ja comença a detectar impacte en la mortalitat. Des d’aleshores, la xifra s’ha anat acumulant fins a arribar a les 31 morts atribuïbles a la calor en poc més de dues setmanes.

El registre situa aquestes defuncions atribuïbles a les altes temperatures dins d’un inici d’estiu marcat per episodis de calor intensa i nits de mal dormir. El sistema permet consultar les dades per territori, sexe i franja d’edat, tot i que Sanitat recorda que es tracta d’una estimació estadística i no d’un recompte nominal de persones mortes directament per cop de calor. Per això, les xifres poden modificar-se els dies posteriors a mesura que s’actualitzen les notificacions dels registres civils.

En el cas de Girona, l’impacte es concentra completament en les persones d’edat avançada. Segons el desglossament per edats, totes les defuncions atribuïbles a la calor corresponen a persones de 75 anys o més. En concret, vuit tenien entre 75 i 84 anys i les 23 restants tenien 85 anys o més. Aquest perfil coincideix amb el patró que les autoritats sanitàries assenyalen habitualment en els episodis de calor extrema, que afecten sobretot les persones grans, amb patologies prèvies o en situació de vulnerabilitat.

De fet, els col·lectius amb més risc són les persones grans, especialment les majors de 75 anys, els infants petits, les persones amb malalties cròniques, les que viuen soles o en situacions de vulnerabilitat social, les persones amb discapacitat o limitacions de mobilitat i aquelles que treballen o fan activitat física intensa en ambients calorosos. També poden ser més sensibles a la calor les persones que prenen determinats medicaments, com diürètics, tranquil·litzants o antidepressius, perquè poden afectar la termoregulació o la hidratació.

La distribució per dies també mostra un impacte sostingut. El MoMo atribueix una mort a la calor el 22 de juny i una altra el 23. A partir del 24 de juny, les xifres pugen i es mantenen de manera continuada: dues defuncions atribuïbles a la temperatura els dies 24, 25, 26, 27 i 28 de juny; tres els dies 29 i 30 de juny i també l’1 de juliol; i dues diàries entre el 2 i el 6 de juliol. En conjunt, el balanç acumulat arriba a les 31 defuncions estimades.

Conseqüències de la calor

La calor no sempre apareix com a causa directa en un certificat de defunció, però pot actuar com a desencadenant o agreujant de problemes de salut previs. Els episodis de temperatura extrema poden descompensar malalties cardiovasculars, respiratòries, renals o metabòliques, especialment en persones grans o fràgils. Aquest és un dels motius pels quals les autoritats insisteixen que la calor és un risc de salut pública i no només una incomoditat pròpia de l’estiu.

El MoMo calcula la mortalitat atribuïble a la temperatura comparant les defuncions observades amb les esperades i incorporant l’efecte de la calor o del fred. En el cas de les altes temperatures, l’impacte no sempre es tradueix en cops de calor diagnosticats, sinó que sovint pot agreujar patologies prèvies. Per això, les dades s’han d’interpretar com una estimació poblacional de l’impacte de la calor sobre la mortalitat, no com una llista tancada de casos individuals.

Subscriu-te per seguir llegint