Llançar-se a l’aigua des de les roques, un risc poc regulat

Llançar-se des de les roques litorals a l’aigua és una activitat habitual a l’estiu que atrau joves i no tan joves. Comporta un risc i malgrat no haver-hi grans xifres d’accidents a la Costa Brava, sí que s’han produït ensurts amb ferits en els darrers anys, alguns de gravetat. A Tarragona van morir el mes passat tres menors ofegats després de saltar de punts elevats a la platja de l’Arrabassada. Aquí es prohibeix i se sanciona el salt. A la Costa Brava algunes poblacions ho regulen amb ordenances, i altres tenen cartells informatius. La gran extensió litoral fa difícil el control.

Hi ha diversos punts del litoral gironí, des de Portbou a Blanes on fins i tot es fan llargues cues esperant el torn per capbussar-se al mar després d’un salt. La majoria de poblacions no tenen ordenances reguladores, però en alguns punts sí s’indica a través de cartells informatius. Si socorristes, agents cívics o de la policia local detecten alguna actitud de risc, adverteixen.

Blanes i Torroella de Montgrí sí ho tenen regulat. Des de la primera població, a la Selva, constaten que tenen una especial cura sobre aquesta problemàtica després que fa uns anys un jove va patir ferides de gravetat amb una lesió medul·lar, expliquen. I aquest i altres ensurts han fet que intentin restringir els salts en alguns punts que s’han fet populars. Dos dels indrets des d’on hi ha més afició són la roca de Sa Palomera i a cala Bona. Disposen de cartells advertint i prohibint els salts que ara s’estan reposant de nou després que patissin pintades. A més, l’ordenança de civisme prohibeix específicament els banys en els punts restringits. S’estimen sancions que poden anar dels 100 als 500 euros.

Una altra població que sí regula la restricció de saltar des de les roques és Torroella de Montgrí on posen de manifest que hi ha punts on ocasionalment s’ha detectat aquesta pràctica, com el Molinet o l’espigó. Les fonts municipals constaten que «no els qualificaríem com a punts conflictius, ni consta una problemàtica consolidada o amb incidències destacables».

Tot i això, en aquest cas està regulat a l’ordenança de civisme i convivència ciutadana. S’especifica en l’article 39 de Platges, en un dels apartats, la prohibició de «Llançar-se a l’aigua en zones de roques o des d’espigons».

En el cas de Torroella de Montgrí el municipi té una àmplia part del litoral situat dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Això comporta molts indrets aïllats on sovint només s’accedeix amb embarcacions. El control dels molts quilòmetres de costa de les poblacions de la Costa Brava comporta una dificultat a l’hora d’establir restriccions i sobretot vigilància. A vegades els llocs des d’on se salta se situen en punts molt concorreguts. És el cas de l’Escala on a l’Illa Mateua és fàcil veure la imatge de saltadors des de les roques. Ho solen fer des de l’illa central, rocosa, on només es pot accedir nedant. També es poden veure saltadors diàriament en un punt més allunyat, al límit d’aquesta cala o en petits penya-segats que entren cap a mar. Tenen poca alçada i és fàcil accedir-hi.

Fonts municipals han explicat que en el seu cas no tenen avui dia cap regulació específica per restringir-ho. Tampoc tenen constància que aquests indrets generi una problemàtica de perillositat. La cala ha recuperat justament aquest estiu la normalitat després d’uns anys tancada per despreniments.

La mateixa situació es dona en altres poblacions com Sant Feliu de Guíxols, sense regulació ni constància de perill fora de l’habitual en cap punt.

És similar a la majoria de poblacions del litoral. I en la majoria, tant pel boca-orella com per les xarxes socials, hi ha punts coneguts pels banyistes. A la Selva, a Lloret de Mar atrau l’atenció dels saltadors, per exemple, al Salt del Burros, un indret proper a la platja Gran. En l'àmbit de regulació, no hi ha res específic a l’Ordenança de civisme i convivència ciutadana. Tot i això, els socorristes i vigilants de platja sí que van advertint del risc de saltar de les roques, ha informat des de l’Ajuntament. Per prevenció i per advertir del perill si tenen cartells informatius.

Santa Cristina d’Aro també ha optat per posar cartells informatius. Un dels punts més habituals i no hi ha cartells és un penya-segat entre Punta dels Canyarets i Cala Canyet a Santa Cristina d’Aro.

Cartells informatius

Aquí el municipi, malgrat que no té regulació, sí disposa de fins a cinc cartells informatius. Fonts municipals expliquen que no són coneixedors de que hi hagi problemes en qüestió de salts. Malgrat això es van col·locar els cartells per prevenir i per advertir. No prohibeixen els salts sinó que indiquen el perill de caure.

Els salts també són habituals en zones de gorgs on sovint també hi ha el perill per la possibilitat de despreniments. El mes de juny una persona va morir als gorgs de Sadernes en caure-li una roca.

A costes com les de Tarragona s’han registrat nombrosos accidents, el darrer amb tres menors ofegats. I un turista va patir ferides de gravetat a la Pobla de Segur després de llançar-se a l’aigua al riu Noguera Pallaresa. A la Costa Brava, tot i no tenir xifres tan elevades, també se’n produeixen.

Un dels recents es va produir l’agost de 2024 quan un home de 30 anys va resultar ferit i va haver de ser rescatat per banyistes després de saltar des de cala Pedrosa. Va saltar des d’una zona poc profunda i va impactar al fons marí.

Socorristes, Protecció Civil i ajuntaments demanen precaució als banyistes.

Subscriu-te per seguir llegint