Un segon d’adrenalina que et pot canviar la vida: l’avís dels metges sobre saltar al mar

L’accident mortal de la platja de l’Arrabassada de Tarragona, on van morir tres menors després de tenir dificultats per sortir de l’aigua en una zona de roques on és habitual saltar al mar, ha reobert el debat sobre les capbussades des de punts elevats. Des de l'àmbit sanitari, els metges insisteixen que cal mirar més enllà de la vigilància o la senyalització, tenint en compte els riscos que comporten algunes activitats.

I és que el risc no és només l’ofegament. Saltar al mar des d’una roca, un espigó o un punt elevat pot acabar amb un traumatisme cranial, una fractura cervical o una lesió medul·lar. “Hi ha gent que pot pensar que l’aigua és com un coixí, però no és així”, alerta Pierre Escobar, neurocirurgià de la Clínica Girona i de l’hospital Josep Trueta. Segons explica, en funció de l’altura i de la manera com es cau, l’impacte contra l’aigua pot actuar “com una paret” i provocar fractures vertebrals, traumatismes cranioencefàlics o danys medul·lars.

Escobar explica que a l’estiu augmenten aquest tipus de lesions traumàtiques per la suma de més activitat a l’aigua, més banyistes, més turisme i més població exposada a conductes de risc. Sovint, diu, el problema neix del "desconeixement, de l’excés de confiança o del consum d’alcohol". En el cas de les roques, el perill s’agreuja perquè no sempre hi ha una bona percepció de la fondària i hi pot haver pedres submergides.

El problema neix del desconeixement, de l’excés de confiança o del consum d’alcohol

Pierre Escobar

— Neurocirurgià de la Clínica Girona i l'hospital Josep Trueta

Durant el mes de juny, el neurocirurgià ja ha atès al Trueta dos casos vinculats a salts des de roques, un dels quals amb fractura cervical. L’any passat, explica, va tractar entre 15 i 20 casos de lesions medul·lars de diversa gravetat i de diferents orígens. El missatge, diu, és clar: llançar-se d’una roca “no aporta cap benefici” i, en canvi, pot generar seqüeles greus. “Et pot canviar la vida”, resumeix.

Més casos d'ofegaments

La pressió assistencial vinculada a l’estiu també es nota al servei d’Urgències de l’hospital Josep Trueta. La seva cap, Maria Àngels Gispert, explica que el centre passa d’una població de referència d’unes 800.000 persones a prop d’1,2 milions durant els mesos de més afluència turística. Segons dades del Trueta, el 2025 van arribar a Urgències 14 persones per episodis d’ofegament, una xifra superior a la d’anys anteriors. El 2021 hi va haver un cas; el 2022, quatre; el 2023, deu, i el 2024, nou. Dels 14 pacients atesos l’any passat, deu eren dones i quatre homes, amb una mitjana d’edat de 33 anys. Aquest 2026, fins a finals de juny, en van arribar dues, un home i una dona, amb una edat mitjana de 40 anys.

Gispert adverteix que "aquestes dades poden estar infravalorades", perquè no tots els accidents vinculats al mar o a l’aigua queden registrats estrictament com a ofegaments. Alguns pacients poden arribar inicialment etiquetats així, però també presentar traumatismes, lesions derivades de caigudes a les roques, accidents en camins de ronda, caigudes des d’embarcacions o patologies que es descompensen durant una activitat aquàtica.

Gispert també diferencia els accidents vinculats al submarinisme. Alguns pacients arriben per sospita d’accident de descompressió i, si es confirma, poden necessitar tractament en cambra hiperbàrica, motiu pel qual es deriven a centres que disposen d’aquest recurs, com l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. En el cas que no siguin crítics, també poden fer ús d'aquest recurs a l'hospital de Palamós.

El Trueta és hospital de referència en pacients politraumàtics

Maria Àngels Gispert

— Cap de Servei d'Urgències del Trueta

Els casos més greus poden arribar al Trueta a través del SEM ja intubats i amb ventilació mecànica, i sovint requereixen ingrés a l’UCI. L’hospital és centre de referència per al pacient politraumàtic i també rep lesions complexes relacionades amb accidents en entorns de bany o activitats marítimes.

Casos a Espanya

Segons detalla El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, prop del 6% de les lesions medul·lars traumàtiques que es produeixen a Espanya estan causades per capbussades o salts temeraris. Tenint en compte que cada any es registren entre 800 i 1.000 lesions medul·lars traumàtiques, això pot representar fins a una seixantena de casos anuals.

“No val la pena, per un segon d’adrenalina, estar tota la vida amb una lesió permanent”, advertia a El Periódico Roberto Barcala, catedràtic de la Universitat de Vigo i especialista en socorrisme. Silvia Ceruelo, directora mèdica de l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, també alertava que, quan algú es llança des d’una roca, “mai sap què es trobarà a sota”.

Subscriu-te per seguir llegint