La diòcesi de Girona manté viva la tradició d'acollida

Més enllà del seu valor patrimonial i històric, diversos monestirs i cases d’espiritualitat de la diòcesi de Girona continuen mantenint viva la tradició de l’acollida. Durant tot l’any, aquests espais ofereixen estades de curta durada, recessos, i zones de descans obertes a perfils molt diversos.

El Bisbat de Girona compta amb un nombre important d’hostatgeries monàstiques i cases d’espiritualitat situades en indrets naturals. Aquesta opció inclou serveis aptes tant per religiosos com per laics, per poder fer uns dies de recés i de pregària, reconnectar amb la fe, o simplement per descansar, retrobar el silenci i gaudir de la natura.

A la ciutat de Girona, s’hi troba el monestir de Sant Daniel, fundat a inicis del segle XI per la comtessa Ermessenda. Ermessenda i el seu espòs, el comte Ramon Borrell, adquireixen l’església el 1015. En els següents anys el monestir es consolida i es restaura l’església. Amb el pas del temps, l’hostatgeria s’obre com a residència universitària de noies, i finalment passa a ser un espai de recés obert a molts perfils diferents.

La priora Maria Assumpció de la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel explica que la missió principal de la comunitat és l’acollida i ho resumeix citant la Regla de Sant Benet: «Tots els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist, ja que ell un dia dirà 'Era foraster i em vau acollir'.» [Regla de Sant Benet Capítol 53]

Actualment, el monestir acull tant a persones que hi van a retirar-se uns dies i viure la fe en comunitat com a gent que necessita un espai tranquil per estudiar oposicions o redactar tesis, que no tenen necessàriament un vincle religiós, però que busquen el silenci i el ritme pausat d’un monestir. Les estades solen ser curtes, i es demana als hostes que respectin la vida monàstica. D’altra banda, se'ls ofereix la possibilitat de poder assistir a les pregàries que fa la comunitat benedictina. Un cop al mes les pregàries s'obren al públic en el que s’anomena vespres participades.

«La pregària és molt important, fem matines i laudes entre d'altres; també a vegades anem a l'església, que està molt bé. És una església molt senzilla i romànica», afegeix la priora.

Altres espais de trobada

Un altre dels espais de la diòcesi és la Casa Santa Elena de Solius. Aquesta casa d’espiritualitat va ser adquirida per l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona amb l’objectiu de convertir-la en un espai de trobada per a la congregació. Actualment, s’ha consolidat com un centre d’espiritualitat i benestar que acull congregacions religioses per a exercicis espirituals, capítols generals i trobades, així com entitats del tercer sector, centres educatius i persones interessades en activitats orientades al benestar i al desenvolupament personal.

També existeixen opcions que combinen la dimensió espiritual amb l’interès paisatgístic o patrimonial. És el cas del santuari de la Mare de Déu del Mont, considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona. L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer hi va fer una estada d'un mes i mig, i va ser durant aquesta estada que va escriure alguns fragments del poema Canigó.

L’oferta es completa amb altres espais d’acollida distribuïts per la diòcesi, com el Casal de la Pau de les Germanes de la nostra Senyora de la Consolació a Arbúcies, la Casa d’espiritualitat de les Religioses Escolàpies a Arenys de Mar o la Casa d’Espiritualitat dels Focolars a Castell d’Aro, que comparteixen la mateixa voluntat d’oferir temps i paratges de silenci per a la reflexió i la convivència.

Subscriu-te per seguir llegint