Els pobles petits reben més diners per habitant que la mitjana catalana

Els pobles petits reben més inversió per habitant que la mitjana municipalitzada de Catalunya, segons defensa el Govern en una resposta parlamentària sobre el repartiment territorial de les despeses de capital de la Generalitat. Entre els anys 2021 i 2025, els municipis de menys de 5.000 habitants han concentrat el 16,9% de la inversió municipalitzada, malgrat representar al voltant del 10% de la població catalana.

La dada té una lectura especialment rellevant a la demarcació de Girona, on els municipis petits tenen un pes molt destacat en el mapa local. Segons els trams de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), 185 dels 221 municipis gironins tenen fins a 5.000 habitants, prop del 84% del total. Això situa bona part del territori gironí dins el debat sobre com es reparteix la inversió pública i quins mecanismes de correcció s’apliquen per garantir serveis al món rural i als municipis amb menys població. Concretament n'hi ha 84 de fins a 500 habitants, 74 entre 501 i 2.000 habitants i 27 d’entre 2.001 i 5.000 habitants, segons les dades d’Idescat corresponents al 2025.

La xifra és pràcticament idèntica a la del 2021, quan Girona tenia 186 municipis en aquests mateixos trams de població.

La resposta del Govern, signada per la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, detalla que el càlcul s’ha fet amb la mitjana dels últims cinc anys, del 2021 al 2025, per evitar biaixos derivats d’una única anualitat. En aquest període, Catalunya ha tingut una població mitjana de 7,9 milions d’habitants i 733 municipis amb una població mitjana inferior als 5.000 habitants, sobre un total de 947 municipis. En conjunt, aquests municipis petits sumaven una població mitjana de 795.112 habitants, mentre que els municipis de més de 5.000 habitants concentraven 7.134.109 habitants.

Més inversió per veí

Pel que fa a la inversió, el Govern explica que entre el 2021 i el 2025 la Generalitat ha executat 13.955,6 milions d’euros en despeses de capital, sumant inversions reals i transferències de capital. D’aquest import, el 63% correspon a despesa municipalitzada i el 75,3% a despesa comarcalitzada.

En el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants, la Generalitat situa la despesa de capital executada en 1.488,6 milions d’euros en el conjunt del període. Aquesta quantitat representa el 16,9% de la despesa global municipalitzada, que va ser de 8.786,8 milions d’euros.

La diferència és més clara quan es mira la inversió per habitant. Segons les dades del Govern, als municipis de menys de 5.000 habitants la despesa de capital ha estat de 1.872,15 euros per habitant entre el 2021 i el 2025, una xifra molt per sobre dels 1.108,15 euros per habitant de la mitjana municipalitzada catalana.

El Govern també matisa que l’anàlisi territorial de la inversió té limitacions, perquè la despesa s’assigna al municipi on s’executa físicament, però els seus beneficis poden arribar a una població molt més àmplia. Ho exemplifica amb el cas d’un hospital: la inversió s’atribueix al municipi on està situat, però dona servei a veïns d’altres municipis de l’entorn.

Mesures per al món rural

En la seva resposta, l’executiu també vincula aquest repartiment inversor amb l’Estatut de municipis rurals, aprovat per la Llei 8/2025. La norma preveu un règim específic per als municipis rurals amb l’objectiu de reforçar l’equilibri territorial, garantir serveis públics i afavorir l’arrelament de la població.

Entre les mesures previstes hi ha la creació d’un Fons Específic per a Municipis Rurals, una línia pròpia dins el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per a inversions en municipis rurals i criteris d’incentivació positiva en les subvencions de la Generalitat. En els municipis rurals d’atenció especial, les subvencions de capital poden arribar fins al 100% del cost de les obres.

La llei també incorpora mesures fiscals per a persones que resideixin en municipis rurals, com deduccions en l’IRPF o tipus reduïts en la compra de l’habitatge habitual, així com actuacions en serveis públics, educació, seguretat, habitatge i simplificació administrativa.

Subscriu-te per seguir llegint