Els pressupostos del Govern augmenten en un 48% la inversió a les comarques gironines

Els pressupostos aprovats pel Govern presenten un augment del 48,5% respecte el pressupost de l'any 2023 a les comarques gironines. Així ho ha afirmat la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, que ha destacat "una inversió molt important a la vegueria de Girona" i ha assegurat que es destinaran un total de 208 milions d'euros (213 si es compten els romanents d'empreses públiques) per invertir en àmbits tan variats com centres d'atenció primària, escoles, infraestructures viàries o residus.

Davant les crítiques expressades fa uns dies per Junts per Catalunya, Romero ha assegurat que s'ha fet "un esforç importantíssim" d'inversió al territori: "De fet, les comarques gironines creixen per sobre de la mitjana: la mitjana comarcal creix un 42% i aquí l'augment és del 48,5%. És un esforç de creure en el país i generar un cert equilibri territorial", ha destacat. Romero ha subratllat que els comptes aprovats pel Govern arriben als 49.162 milions d'euros, que representen un augment de 9.126 milions respecte als últims comptes del 2023.

Després d'una reunió amb els agents socials i econòmics de Girona, Romero ha explicat que li han trasmès la importància de tenir pressupostos després de tres anys sense tenir-ne. "En aquest pressupost, 3 de cada 4 euros es destinen a polítiques socials i a reforçar l'estat del benestar. I 11.000 són per generar activitat econòmica". La consellera ha afirmat que els empresaris han agraït el pressupost i han compartit les necessitats del territori com ara el projecte del nou Trueta, les carreteres i l'aeroport. En paraules seves, "els temes estratègics perquè el territori continuï creixent".

Respecte als 7 milions d'euros acordats amb l'Ajuntament de Girona per preservar el parc de Jordi Vilamitjana on s'ha de construir el futur campus de salut, la consellera ha dit que estan contemplats dins del Departament de Territori i en el moment en què es faci efectiu s'habilitaran els recursos. Ha explicat que la partida es troba en un plurianual i quan es concreti es podrà executar.

Romero també ha afirmat que el 2031 serà un any important per a les comarques gironines. "S'està acabant el desenvolupament urbanístic del nou Trueta, després caldrà tancar la part econòmica i financera i iniciar les obres. La nostra previsió és acabar el 2031 igual que la connexió de l'AVE amb l'aeroport. Estem treballant per complir amb tots els terminis" ha conclòs.

Desglossament per comarques i projectes

Per comarques, el Gironès (60,1 milions d'euros) i l’Alt Empordà (43,6 milions) ocupen les primeres posicions pel que fa a les inversions. Les segueixen la Selva (30,5 milions), el Ripollès (25,8 milions), el Baix Empordà (24,3 milions), la Garrotxa (14,1 milions) i el Pla de l’Estany (10 milions).

Entre els projectes destaquen les actuacions de millora de les infraestructures viàries, així com les polítiques de salut, les quals concentren un total de 110 milions d'euros. En concret, pel que fa a la inversió en carreteres (47,9 milions d'euros) destaquen actuacions com la millora de la C-37 de Vic a Olot, el tram la Vall d’en Bas-Olot (6,4 milions) o el condicionament de la GI-633 en el tram de Sant Julià de Ramis-Verges (5,1 milions) o l’obra del nou pont sobre el riu Ter i la rectificació puntual del traçat C-38 Sant Pau de Segúries – Camprodon (4,9 milions).

Les polítiques de salut tenen una inversió prevista de 30,6 milions d'euros, encapçalada per les obres del bloc quirúrgic i l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospital Josep Trueta (14,2 milions). També es preveuen actuacions en diferents centres d’atenció primària, com ara el CAP Josep Alsina i Bofill de Palafrugell (2,8 milions), el de Cassà de la Selva (2,5 milions) o les obres del nou CAP de Santa Coloma de Farners (2,4 milions).

Uns pressupostos amb voluntat de continuïtat

Els comptes que va presentar el Govern blinden a través de disposicions addicionals els crèdits pressupostaris necessaris perquè els projectes pactats per aquest any tinguin continuïtat més enllà del 2026, i permeten també afegir-hi nous compromisos, un element nou, segons van apuntar des d'Economia.

En l'horitzó 2026-2030, Territori i Habitatge és la conselleria que rebrà més recursos (2.080 milions), un 44% del total. És a dir, pràcticament 4 de cada 10 euros aniran a aquesta conselleria. La segueixen a força distància Educació i Formació Professional (604 milions) i Recerca i Universitats (399 milions).

Per polítiques concretes, els "compromisos" inclouen, per exemple, la posada en marxa del Pla de Pobles (400 milions), una dotació rècord per a polítiques d'habitatge de 2.500 milions, incloent-hi 1.000 milions per a l'Institut Català de Finances, o els 481 milions que es preveu transferir a l'Agència Tributària de Catalunya, 21 dels quals hi aniran aquest mateix any.

Subscriu-te per seguir llegint