Girona queda al marge del projecte d'ampliació de l'AP-7 a Catalunya

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible treballa amb la voluntat d’impulsar quatre projectes per ampliar la capacitat de l’AP-7 a Catalunya amb una inversió superior als 500 milions d’euros. El pla preveu construir tercers i quarts carrils en prop d’un centenar de quilòmetres de la principal autopista catalana, una actuació que busca donar resposta a l’augment del trànsit registrat des de l’eliminació dels peatges el setembre del 2021 i reduir els col·lapses que es repeteixen, especialment durant els mesos d’estiu.

Girona en queda al marge ja que les ampliacions afectaran els trams de Sant Celoni-Montornès del Vallès, Martorell-Vilafranca Centre, la B-23-Martorell i l’Hospitalet de l’Infant-Amposta. Tot i que els quatre projectes es troben en diferents fases de desenvolupament -des d’estudis previs fins a la redacció dels projectes constructius-, el Ministeri els considera prioritaris per adaptar una infraestructura que ha passat d’acollir principalment trànsit de llarg recorregut a absorbir també bona part dels desplaçaments quotidians de l’àrea metropolitana i el transport internacional de mercaderies.

La confirmació d’aquests quatre projectes arriba en ple estiu, quan l’AP-7 torna a posar a prova la seva capacitat. Cada dia, i els caps de setmana més, s’evidencien les limitacions d’una infraestructura que s’ha convertit en la gran artèria viària de Catalunya. Al juliol i l’agost les retencions es multipliquen en els insuficients carrils que travessen Vallès, el Penedès i les Terres de l’Ebre, precisament els tres corredors on Transports preveu ampliar la plataforma amb tercers i quarts carrils, tal com va reclamar dies enrere en una entrevista en aquest diari la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Dues de les actuacions ja eren conegudes i anunciades, malgrat l’habitual demora en els terminis. La més avançada correspon al tercer carril entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta, d’una mica més de 38 quilòmetres, la redacció de la qual es va formalitzar el 2023. També està en marxa el projecte per incorporar un quart carril entre la B-23 i Martorell, prop de nou quilòmetres en un dels principals accessos metropolitans a Barcelona i amb una inversió estimada de 94 milions d’euros.

La principal novetat és que Transports també treballa en dos projectes d’ampliació més que fins ara no havien transcendit: el quart carril entre Sant Celoni i Montornès del Vallès i el quart carril entre Martorell i Vilafranca Centre. Els dos corredors coincideixen amb els trams que la Generalitat considera prioritaris per l’alta intensitat de trànsit que suporten. Territori ja fa mesos que insisteix que les infraestructures, tant viàries com ferroviàries, han de dimensionar-se per a la Catalunya de vuit milions i no la dels sis que hi havia anys enrere.

L’autopista ha canviat radicalment de funció des de l’aixecament dels peatges, l’1 de setembre del 2021. De ser una infraestructura utilitzada majoritàriament per a desplaçaments de llarg recorregut ha passat a absorbir també bona part de la mobilitat quotidiana de l’àrea metropolitana, a més del trànsit internacional de mercaderies que travessa Catalunya. El resultat és una via que suporta intensitats de circulació per a les quals no va ser dissenyada i en la qual un accident o una avaria, per petits que siguin, provoquen llargues retencions en cascada.

Corredor de camions

Bona part del problema es concentra en el transport pesant. Milers de camions travessen cada dia la frontera per la Jonquera (Alt Empordà) i recorren l’AP-7 cap al sud. De fet, dels 41.000 vehicles de mitjana que travessen cada dia aquest pas (amb dades del 2025), n’hi ha 15.000 que són camions. Tant el Ministeri com la Generalitat coincideixen que el ferrocarril hauria d’assumir una part molt més gran d’aquest trànsit, però la falta de capacitat de la xarxa ferroviària i de terminals intermodals fa que, ara per ara, la carretera continuï sent pràcticament l’única alternativa competitiva per a la major part de les mercaderies.

Precisament per això, mentre arriben unes ampliacions que requeriran anys de tramitació ambiental i administrativa, Transports i la Generalitat han optat per intervenir també en els punts on l’autopista perd capacitat sense necessitat de construir nous carrils. El conveni de 250 milions anuals firmat entre les dues administracions permetrà remodelar 16 enllaços i construir nous accessos amb la intenció d’eliminar incorporacions deficients, millorar els moviments entre carreteres i reduir els coneguts trenats, en què els vehicles que entren i surten de l’autopista es creuen en pocs metres i generen bona part de les retencions que hi ha.

Les actuacions previstes, que es duran a terme amb el sistema d’"encàrrecs de gestió", és a dir, que projectarà i executarà Catalunya amb el pressupost del ministeri, afecten aquesta quinzena d’enllaços estratègics, entre ells Girona Nord i Girona Sud, Maçanet de la Selva, la Roca del Vallès, Montmeló-Parets, la connexió amb la B-30 o Vilafranca del Penedès. L’objectiu és reduir els colls d’ampolla que es generen en les incorporacions i sortides, facilitar els moviments entre l’AP-7 i la xarxa viària de l’entorn i guanyar fluïdesa en aquests punts amb més problemes de congestió.

Regulació en estudi

L’ampliació amb tercers i quarts carrils i la remodelació d’enllaços constitueixen les principals respostes de caràcter estructural per a una autopista el paper de la qual ha canviat del tot en els últims anys. Mentre aquestes actuacions completen la tramitació, la Generalitat manté sobre la taula altres mesures de gestió del trànsit, com per exemple la regulació dels avançaments de camions en determinats trams, per millorar la circulació i reduir la sinistralitat.

La regulació del trànsit pesant, inclosa la limitació d’avançaments de camions en determinats trams, continua sobre la taula com una mesura de gestió mentre no arriben les solucions estructurals. Els Comuns ho van reclamar dies enrere al Parlament i la mateixa Paneque va reconèixer que el Servei Català de Trànsit estava valorant la mesura. Però tant la Generalitat com el ministeri ja assumeixen que l’increment de mobilitat registrat des del final dels peatges obliga a augmentar la capacitat de la principal autopista catalana si es vol evitar que cada estiu es repeteixin les mateixes imatges de col·lapse.

A l’espera, doncs, que els quatre projectes més ambiciosos de Transports amb ampliacions de carrils avancin, les mesures en els enllaços poden suavitzar aquesta espera, però altres decisions com la regulació de camions i la impopular implantació d’una vinyeta a les vies d’alta capacitat que convidi bona part dels conductors a triar altres traçats gratuïts semblen les dreceres més ràpides per alleujar la congestió d’una AP-7 que necessita molt pressupost i projectes com més aviat millor.

Subscriu-te per seguir llegint