L’impacte d’acompanyar en salut mental des de l’experiència pròpia: «He rebut suport i ara m’agradaria ajudar els altres»

Les persones amb problemes de salut mental reforcen el seu procés de recuperació quan qui les acompanya és algú que també ha viscut una experiència similar. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte Entre Iguals, impulsat per la Fundació Drissa i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que ahir va presentar els resultats de dos anys de treball.

L’avaluació del projecte confirma l’impacte positiu del suport entre iguals: prop del 75% de les persones participants han avançat almenys una etapa en el seu procés de recuperació, el 73,1% han millorat el seu nivell d’apoderament i gairebé set de cada deu han mantingut o millorat la seva qualitat de vida.

A més, els participants també han mostrat millores significatives en aspectes com l’esperança, la confiança en les pròpies capacitats, el sentit vital, l’autogestió i el suport social.

Aquests resultats reforcen l’evidència que la figura de l’agent de suport entre iguals és un actiu clau dins dels serveis de salut mental comunitària. Es tracta de persones que han passat per un procés de recuperació en primera persona i que, després d’una formació específica i d’una acreditació professional oficial, acompanyen altres persones aportant un valor diferencial: el coneixement que només proporciona l’experiència viscuda.

Durant l’acte inaugural, la directora de la Fundació Drissa, Núria Martínez, va destacar que el projecte dona resposta a dues mancances «no resoltes» en aquest àmbit: «Completar tot l’itinerari perquè una persona pogués transformar la seva experiència en una professió reconeguda i generar evidència científica sobre l’impacte del suport entre iguals».

Necessitàvem disposar de dades que permetessin mostrar-ne l’impacte de manera rigorosa

Núria Martínez

— Directora de la Fundació Drissa

«Sabem que aquest tipus d’intervencions funcionen perquè les persones ho expliquen, els professionals ho constaten i l’experiència internacional així ho avala. Però necessitàvem disposar de dades que permetessin demostrar-ne l’impacte de manera rigorosa», va afegir.

Transformar la recuperació

El projecte Entre Iguals parteix d’un model impulsat per l’Organització Mundial de la Salut que defensa que la recuperació en salut mental no depèn exclusivament dels tractaments clínics, sinó també de la capacitat de les persones per recuperar el control sobre la seva vida, prendre decisions i construir un projecte vital propi.

També s’emmarca dins l’eix estratègic de promoció d’un model comunitari de salut mental centrat en la persona, basat en els drets humans, la recuperació i la participació activa de les persones amb experiència viscuda.

En aquest procés, la figura de l’agent de suport entre iguals aporta un element diferencial: la relació entre persones que comparteixen una experiència similar genera confiança, empatia i identificació, facilita l’abordatge de les dificultats quotidianes i complementa la tasca dels equips professionals.

Els resultats del projecte mostren que aquest model contribueix a reforçar factors essencials per a la recuperació, com ara l’autodeterminació, l’autogestió, el suport comunitari i la participació activa de les persones en el seu procés.

El treballador de la Fundació Drissa, Xavier Benzal, va posar de relleu que «quan el suport l’ofereix una persona que ha viscut una experiència similar, es genera una relació de confiança que facilita la recuperació i reforça l’esperança». També va destacar que «l’agent de suport no substitueix cap professional, sinó que aporta una mirada complementària que enriqueix els equips i contribueix a millorar els resultats assistencials.» En aquest sentit, va assegurar que «quan les persones es recuperen millor, també hi guanya el sistema: augmenta l’adherència als tractaments, es redueixen les recaigudes i disminueixen els reingressos i les hospitalitzacions».

En aquests casos es genera una relació de confiança que facilita la recuperació i reforça l’esperança

Xavier Benzal

— Treballador de la Fundació Drissa

Al seu torn, el cap de programes de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, Jordi Cid, va posar de relleu la consolidació del projecte i va avançar que «ja s’està preparant una nova edició per donar continuïtat a aquesta experiència».

Entre Iguals també ha representat un pas endavant en la professionalització del suport entre iguals. El projecte ha permès formar i acreditar oficialment nou agents de suport entre iguals, desplegant per primera vegada a Espanya l’especialitat formativa del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

Vivències compartides

Cristina del Pozo conviu amb un trastorn d’ansietat generalitzat des dels 16 anys i també ha patit depressions. La seva experiència amb la salut mental, però, ha deixat de ser només una vivència personal per convertir-se en una eina d’acompanyament. Després de formar-se dins del projecte Entre Iguals, s’ha convertit en la primera agent de suport entre iguals contractada per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS).

La possibilitat de participar en el projecte li va arribar l’octubre del 2024, mentre acabava els estudis d’Integració Social. «Em va semblar una oportunitat molt interessant», recorda, tot i que admet que en aquell moment no era conscient del recorregut que tindria: «No pensava que suposaria tant».

Després de la formació teòrica, va completar 80 hores de pràctiques al Servei de Rehabilitació Comunitària de la Garrotxa. Allà participava en les activitats quotidianes del centre i, de manera natural, començaven a sorgir converses amb els usuaris.

Hi ha vivències que tenim en comú que podem compartir i podem entendre millor entre nosaltres

Cristina del Pozo

— Agent de suport del programa

«Quan s’assabentaven que havies passat per un problema de salut mental, alguns necessitaven parlar amb tu o explicar-te alguna cosa», relata. Encara que cada persona tingui un diagnòstic i una trajectòria diferents, del Pozo defensa que hi ha vivències compartides: «Hi ha coses en comú que podem compartir i, al final, podem entendre-les millor entre nosaltres».

L’acompanyament es produeix en un ambient més distès que facilita la confiança. Aquesta proximitat permet abordar qüestions que poden ser més difícils d’expressar davant d’algú que no ha viscut una experiència semblant.

Del Pozo també destaca la bona acollida que ha rebut dels equips professionals. «Em fan sentir que soc una més», assegura. La seva figura no substitueix psicòlegs, psiquiatres, infermeres o educadors, sinó que aporta una mirada complementària basada en el coneixement adquirit en primera persona.

Susana del Olmo, per altra banda, ha conegut el projecte des de l’altra banda. Va patir una depressió i actualment es troba estabilitzada. Durant Entre Iguals va rebre el suport d’una persona que també havia passat per problemes de salut mental.

Sempre és millor en primera persona, ja que l’acompanyament que he tingut és més empàtic

Susana del Olmo

— Usuària acompanyada pel programa

«Sempre és millor en primera persona», afirma. Segons explica, poder parlar amb algú que coneix aquest tipus de patiment facilita que la persona se senti entesa. «Penso que m’entenia més perquè havia passat per altres trastorns», assenyala. També destaca que l’acompanyament era «més empàtic» i que li permetia rebre altres punts de vista i pautes per trobar-se millor.

Ara, després d’haver estat acompanyada, es planteja poder fer el mateix per altres persones. «He sigut ajudada i m’agradaria també ajudar», explica. Considera que la seva experiència podria servir per parlar de com es viu una depressió, un ingrés o el procés posterior de recuperació

Subscriu-te per seguir llegint