Els naixements tornen a créixer a Girona per primera vegada en deu anys

Els naixements han tornat a créixer a les comarques gironines per primera vegada des del 2015. Durant l’any passat van néixer 5.667 nadons, 23 més que els 5.644 del 2024, una pujada del 0,4% que trenca una dècada de descensos consecutius. L’últim augment s’havia produït el 2015, quan els naixements van passar de 7.269 a 7.410. Malgrat el canvi de tendència, la xifra actual encara és 1.743 nadons inferior a la d’aleshores, una caiguda acumulada de prop del 24%.

El repunt gironí coincideix amb el del conjunt de Catalunya, on la natalitat també ha augmentat per primera vegada des del 2008. El conjunt del territori ha registrat 54.249 nascuts vius, 447 més que l’any anterior, un increment del 0,8%. L’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) atribueix parcialment el canvi a l’augment del nombre de dones en edat fèrtil, que ha crescut un 0,5%, ja que el nombre mitjà de fills continua baixant i s’ha situat en el mínim de la sèrie, amb 1,08 per dona.

La Selva compensa la davallada del Gironès

L’evolució és molt desigual segons la comarca. La Selva és la que més impulsa el creixement, amb 1.284 naixements, 71 més que l’any anterior i un augment del 5,9%. També han crescut amb força la Garrotxa, que passa de 430 a 469 nadons —39 més i un 9,1% d’increment—, i el Ripollès, que en suma 144, tretze més i un 9,9% d’augment. El Baix Empordà completa les comarques a l’alça amb 856 naixements, divuit més que el 2024 i un increment del 2,1%.

A l’altre extrem, el Gironès ha registrat 1.645 naixements, 80 menys, una disminució del 4,6% que és la segona més elevada de Catalunya en nombres absoluts, només superada pels 95 nadons menys d’Osona. El Pla de l’Estany baixa d’un 11%, de 246 a 219 naixements, mentre que l’Alt Empordà en perd onze i queda en 1.050, un 1% menys.

La caiguda del Gironès contrasta amb el fet que el 2024 va ser l’única comarca catalana amb més naixements que defuncions. La davallada actual no permet saber encara si mantindrà aquest saldo natural positiu, perquè caldrà esperar les dades de mortalitat del 2025. Tot i perdre 80 naixements, conserva la segona taxa bruta de natalitat més elevada de Catalunya, amb 7,9 nadons per cada 1.000 habitants, només per darrere de la Segarra, amb 8,1.

La Cerdanya, que estadísticament forma part de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i no del de les comarques gironines, també ha registrat una davallada. Ha passat de 134 a 119 naixements, quinze menys i un descens de l’11,2%.

Percentatge de mares estrangeres

L’increment dels naixements a Girona no s’explica per un augment dels fills de mares de nacionalitat estrangera. El 2025 han nascut 3.418 nadons de mares espanyoles i 2.249 de mares estrangeres. Prenent com a referència el desglossament provisional publicat per al 2024, els primers han augmentat en 61, des dels 3.357, mentre que els segons han disminuït en 39, des dels 2.288.

El pes dels fills de mares estrangeres ha baixat així del 40,5% al 39,7% del total. La diferència d’un naixement en la variació global respon al fet que la xifra provisional del 2024, de 5.645 nadons, es va revisar posteriorment fins als 5.644.

La situació canvia, però, quan es té en compte el lloc de naixement i no la nacionalitat. El 49,9% dels nadons gironins són fills de mares nascudes a l’estranger, gairebé la meitat del total. Aquesta diferència indica que una part de les mares nascudes fora de l’Estat ja disposen de nacionalitat espanyola.

La Garrotxa presenta el percentatge gironí més elevat de fills de dones nascudes a l’estranger, amb un 58,2%, seguida de l’Alt Empordà, amb un 53,6%, i el Baix Empordà, amb un 51,9%. Si s’observa la nacionalitat, Salt encapçala tots els municipis catalans de més de 20.000 habitants: el 60,7% dels nadons són fills de mares estrangeres. També destaquen Lloret de Mar (58,6%), Palafrugell (53,9%), Olot (53,1%) i Figueres (52,6%).

Girona creix menys que Barcelona i Lleida

Si es fa la comparació per províncies, Girona ha comptabilitzat 5.767 naixements, onze més que el 2024, un increment aproximat del 0,2%. És una pujada inferior a la de Barcelona, que suma 537 nadons i creix un 1,4%, i a la de Lleida, que en guanya 42 i augmenta un 1,3%. Tarragona és l’única província catalana on els naixements han disminuït: n’ha registrat 5.642, 143 menys i una caiguda del 2,5%.

Malgrat que el repunt és discret, les comarques gironines mantenen uns indicadors de fecunditat per sobre de la mitjana catalana. El nombre mitjà de fills se situa en 1,19 per dona, davant de l’1,08 de Catalunya. La maternitat també arriba abans, ja que l’edat mitjana és de 32,1 anys i la del primer fill, de 30,8, mentre que al conjunt català se situen en 32,8 i 31,8 anys, respectivament.

Subscriu-te per seguir llegint