La pol·lució s’associa a 373 morts a Girona en un any

La contaminació atmosfèrica es va associar a fins a 373 morts prematures a les comarques gironines durant el 2023, segons les estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient recollides en el darrer informe d’Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire. La xifra equival a 70 defuncions atribuïbles per cada 100.000 habitants i situa Girona amb la segona taxa més elevada de Catalunya, només per darrere de Barcelona.

L’estudi calcula que 237 morts estarien relacionades amb l’exposició a les partícules fines PM2,5, 107 amb l’ozó troposfèric i 29 amb el diòxid de nitrogen. Les partícules de menys de 2,5 micres concentren, per tant, gairebé dos terços de l’impacte estimat a la demarcació.

Les 373 morts representarien el 5,5% de les 6.747 defuncions registrades aquell any a Girona. L’informe utilitza dades del 2023 perquè són les darreres estimacions de mortalitat disponibles de l’Agència Europea de Medi Ambient, tot i que l’anàlisi general de la qualitat de l’aire correspon al 2025.

En comparació a la resta de províncies catalanes, Barcelona presenta les xifres més elevades, tant en nombres absoluts com en proporció, amb 4.912 morts atribuïbles i una taxa de 109 per cada 100.000 habitants. Girona apareix a continuació, amb 70, lleugerament per sobre de Lleida, amb 68, i de Tarragona, amb 62.

El pes dels diferents contaminants varia segons el territori. A Girona, les partícules PM2,5 s’associen a una taxa de 45 morts per cada 100.000 habitants; l’ozó, a 19, i el diòxid de nitrogen, a sis. La incidència de les partícules fines és semblant a la de Lleida, però queda per sota de la registrada a Barcelona.

Càlcul epidemiològic

Les dades no corresponen a persones que tinguessin la pol·lució consignada individualment com a causa de mort al certificat de defunció. Són estimacions epidemiològiques que calculen quantes morts prematures es poden atribuir estadísticament a l’exposició als diferents contaminants.

L’informe també adverteix que les estimacions de mortalitat per partícules fines, diòxid de nitrogen i ozó no són necessàriament acumulatives, perquè una mateixa defunció pot estar relacionada amb l’exposició a més d’un contaminant. Per aquest motiu, convé interpretar la xifra global com un màxim estimat i no com un recompte directe de casos.

Per a les partícules PM2,5 i el diòxid de nitrogen, les taxes es calculen sobre la població de 30 anys o més; en el cas de l’ozó, sobre la població de 25 anys o més. Els càlculs segueixen l’escenari de referència de les directrius de l’Organització Mundial de la Salut.

Afectacions de salut

Els experts elacionen l’exposició continuada a la mala qualitat de l’aire amb un augment de les malalties respiratòries cròniques, l’asma infantil i la malaltia pulmonar obstructiva crònica. També incrementa el risc d’hipertensió, ictus, cardiopatia isquèmica i alguns tipus de càncer, a més d’estar vinculada a la diabetis de tipus 2, processos inflamatoris i determinades demències.

Les partícules PM2,5 són especialment nocives perquè, a causa de la seva mida, poden arribar fins als alvèols pulmonars i passar al torrent sanguini. El diòxid de nitrogen està molt vinculat al trànsit motoritzat en els entorns urbans, mentre que l’ozó es forma a partir d’altres contaminants i augmenta amb les temperatures elevades i la radiació solar.

Subscriu-te per seguir llegint